La Independència, com es pot aconseguir i quin preu ens costarà (II)

La revolució cantant, foren els esdeveniments ocorreguts entre 1987 i 1991 que van concloure amb la recuperació de llur independència per part dels estats d'Estònia, Letònia i Lituània* (d'aquest varem parlar-ne a la primera part d'aquesta trilogia), els tres estats varen perdre la seva independència com a conseqüència de l'ocupació soviètica d'aquests territoris durant la Segona Guerra Mundial.

Durant la segona meitat de la dècada del 1980, quant començà a la Unió Soviètica el procés conegut com la perestroika, a les llavors anomenades Repúbliques Bàltiques, aquests fets que ara explicarem varen ser coneguts tots amb un mateix nom: La Revolució Cantant.

Simultàniament al fet que es va introduir la perestroika i la glàsnost a l'URSS, l'aversió a la Unió Soviètica per part de la ciutadania letona esdevé en un moviment nacionalista denominat “Tercer despertar nacional” en record de les anteriors revolucions els anys, 1850,1880 i 1918.

Els moviments dissidents, que havien estat sotmesos durant la primera meitat de la dècada del 1980 es reactiven de nou cap l'any 1986, arribant a llur clímax al 1988, el motiu fou el coneixement per part de la població que la Unió Soviètica estava planejant la construcció d'una nova planta d'energia hidroelèctrica, al riu Dvinà Occidental així com que s'havia decidit construir el metro a Riga, evidentment planejats per Moscou, ambdós projectes tenien una greu repercussió vers el paisatge letó, la població reaccionà d'immediat i com a resposta es creà el vint-i-vuit de febrer del 1987 el Club de Protecció del Medi ambient, aquest club en la segona part de la dècada es convertí en uns dels més influents entre la població que ja començava a demanar de manera més ferma constant i oberta la sobirania letona.

El Front Popular Pro independentista letó en les eleccions democràtiques del 4/5/1990 van aconseguir dos terços de majoria al Consell Suprem i van declarar la seva intenció d'obtenir la independència, i desprès d'un període de transició pactat amb l'URSS paral·lel-lament i al mateix moment fou reanomenada com a República de Letònia.

La veritat és que el poder central de Moscou va continuar veien a Letònia com una República Socialista Soviètica entre el 1990 i el 1991, tant és així que el mateix any les forces polítiques i militars soviètiques volien ocupar un edifici emblemàtic de Riga per establir-hi un Comitè Nacional de Salvació, no era res més que una excusa Moscou va mantenir moltes autoritats soviètiques durant el període de transició però els cercles militars, no podien ni volien permetre els plans per reinstaurar la democràcia i la independència a Letònia i el mes de gener del 1991 les forces polítiques i pro comunistes llançaren un terrible atac, emprant llur força militar per intentar derrocar el govern legítimament escollit pel poble, però foren desbaratats per la munió de la ciutadania letona, organitzats en un moviment de resistència pacifica no violenta, que ha passat a la història amb el nom de “Els dies de les barricades”

Malgrat això, el 63% dels letons van expressar el seu suport a la independència en un Referèndum celebrat el 3 de març de 1991, al qual molts russos residents a Letònia hi van donar el seu suport.

La República de Letònia va declarar el final del període transitori i va restaurar definitivament la independència total i absoluta el 21 d'agost de 1991 després de la tentativa fallida per part de l'URSS

Avui la República de Letònia no té cap mena de lligam a la Letònia que va existir entre el 1940 i el 1990, ha tingut que reinstaurar la democratització a la societat, la sobirania econòmica de Letònia, acabar amb la russificació del País, la transformació de la seva industria, i la protecció de l'idioma letó, tots aquests aconteixements així com el anomenat en paràgrafs anteriors Front Nacional,varen remoure encara més l'opinió pública i van proporcionar un estímul més per el procés general de renaixement nacional, vull ressaltar les coincidències amb el nostre procés tant per part de la República de Lituània i de la de Letònia amb la circumstància que varen envoltar-les per arribar aconseguir la victorià, fins i tot el Front Popular pro independentista té una semblança a la nostre ANC, així com les amenaces, ofec i bloqueig sofertes per el poble letó, i insults, menyspreu rebuts per part de l'URSS, del seus ciutadans i de les militars i polítics.

Letònia és una República Parlamentaria, la seva superfície és de 64.589 km2, la població 2,666.567 habitants, el PIB nominal es de 33.731.000.000 de $ i la seva renta per capita es 20.200 $, al igual que les altres dues Repúbliques Bàltiques varen fruir de la simpatia i el suport mundials, més endavant, el mateix any, la comunitat internacional reconegué la seva independència i las tres ingressaren a l'Organització de les Nacions Unides el 17 de novembre del 1991, a la NATO l'octubre del any 2002 i a la UE. L'any 2004.

Referències:
Clare Thomsom
John Ginkel
Henry Vogt