20D La segona transició

Fent una anàlisi calmada crec que, després de les eleccions del passat 20-D, no van canviar gaires coses a la política espanyola. D’entrada, cal recordar que, quan es va redactar la Constitució Espanyola (copiada de la RFA entre d’altres), es va establir un sistema de redistribució d’escons basat en la circumscripció i la Llei d’Hontdt.

Aquest sistema, que sobrerrepresentava els dos partits que arribaven primer a cada circumscripció, va generar: un partit fort de centre-dreta (UCD), un partit fort de centre-esquerra-esquerra (PSOE), un partit més petit de dreta (AP) I un partit més petit d’esquerra (PCE). Per tant, ens trobem davant d’una segona transició.

En primer lloc, pel que fa al PP,  cal dir que ha d’intentar formar govern perquè ha sigut la llista més votada. Tot i la davallada de vots (3.500.000 aprox), els seus 123 escons serveixen per governar en majoria simple però amb molta inestabilitat i no garanteixen la investidura. Tanmateix, penso que aquesta es produïrà amb el vot a favor de Ciutadans i l’abstenció del PSOE. Entenc que aquesta és l’opció més vàlida ja que permetrà a PSOE i PODEMOS desgastar al màxim al PP i plantejar una moció de censura/qüestió de confiança en dos anys o recollir els fruits el 2019. El PSOE  ha tret un resultat digne, tot i haver perdut 20 escons estant a l’oposició, i li permetrà a Pedro Sánchez estar al capdavant de la formació sense gaires problemes. Tanmateix, les seves opcions de formar govern són molt complexes ja que els barons no autoritzaran un referéndum a Catalunya i, per tant, entenc que el pacte amb PODEMOS no és possible.

PODEMOS ha tret un molt bon resultat a nivel estatal (69 escons) i, per exemple, a Catalunya (12 escons) o Galícia (6 escons), s’ha fet historia amb les confluències. Ara, els hi tocarà complir les expectatives i gestionar les seves paraules en fets polítics. Tot i això, penso que la veritable esquerra en el Congrés no serán ells sinò IU i Alberto Garzón (que ha salvat els mobles víctima d’una Llei Electoral injusta). Per militància, jo vaig votar En Comú Podem tot i que si s’hagués presentat aquí Unitat Popular els hagués votat a ells. Pel que fa a CIUDADANOS, cal destacar que ha tret uns bons resultats gràcies a la bona ma d’Albert Rivera (que no és el nou Adolfo Suárez però ocupa el seu mateix espai polític desplaçant al PP a la dreta) i la seva gent i a la davallada de vots del PP.

Finalment, a Catalunya, apart de Catalunya en Comú, destacaria que ERC està pel davant de Democràcia i Lllibertat triplicant els seus resultats. És curiós veure com PP i DIL perden la meitat dels seus representants respecte a 2011 i el PSC aguanta com pot tot i que perd 6 escons respecte a 2011.

             
Alex Duque Triviño
Politòleg, empleat públic de la Generalitat i delegat sindical de CCOO
Sinpatizant d'ICV.
President de l'Associació de Veïns Tancat III