Un 2016, any musical

Hem encetat un nou any amb 366 dies. Un xic especial de la resta que ens marquen les nostres agendes. Afegir un dia més a la nostra rutina és una cosa que no ens té perquè alterar la nostra vida diària. Enguany al Vendrell si que viurà en primera persona un fet insòlit. Després de Santa Anna al juliol tindrem un nou dia de festa local. Una Fira del Pilar que ja fa anys que ha perdut el rumb també ha caigut el seu color vermell del calendari laborable de la vila. En comptes de posar-ho en una altra data de l’any  ho posem tot juntet i tema solventat. Parlant de la Festa Grossa, a veure si enguany tenim encesa del campanar per la Festa Major. L’any passat va ser més un castell de foc des de sobre l’església que no pas una encesa. Els focs que varen sorgir de l’esvelta figura coronada per un àngel penell van ser ben pocs.

La vida seguirà tranquil·lament les seves gestes. Feia anys que la Xatonada Popular se celebrava el primer diumenge de febrer, però enguany per una presumpta incompatibilitat amb el Carnaval saltarà a la zona mitja del febrer. Pel que fa a la resta del calendari no sembla, a hores d’ara, que hi hagi gaires canvis. El mercat de Sant Joan de la plaça Germans Trillas seguirà allí al peu de la sorra amb algun petit canvi però sense perdre el seu esperit caduc. Seguirem amb la Fira dels Pirates perquè a casa nostra la combinació de menjar i beure acostuma a resultar sempre positiu. Més en ple estiu amb els barris marítims farcits de segones residències i turistes espontanis que han decidit passar uns dies en les postres meravelloses aigües.

El proper any El Vendrell celebra dues fites prou importants. Per una banda, les tres dècades de l’Escola de Música. Un fet que ha dotat a la vila d’una pedrera de músics que alguns d’ells, no tants com voldríem, ha permès guanyar-se les garrofes amb les notes del pentagrama. Tot un fet insòlit. Tenir una escola de música en un poble és un luxe. Avui en dia són poques les localitats de la comarca que no en tenen en un format més o menys gran.

La crisis ha també ha sacsejat aquest sector tot i que les estretors de l’ofici és una cosa que van de la mà  d’aquesta professió.  Són molts els alumnes que han passat per aquest centre que a finals del 2009  va canviar d’ubicació i va entrar en una nova dimensió amb moltes més possibilitats i algun nou fitxatge en el professorat.

Una altra de les notícies del 2016 són les 3 dècades d’un dels puntals més importants del rock català de tots els temps. Els Laxen que varen sorgir del Vendrell han estat un dels millors ambaixadors de la localitat arreu amb la seva música. Un grup que ha evolucionat i ha sabut superar-se any rera any amb noves aportacions al panorama musical i que ha servit per posar la vila en el panorama musical català amb clares referències a la vila en algunes de les seves més mítiques cançons. Els 20 anys els varen haver de celebrar en una desapareguda discoteca calafellenca. El primer quart de segle va ser encetat en un mític concert a la Rambla de Vilafranca per festa major tot i que els Pastorets del Vendrell van tenir el detall d’organitzar un concert molt celebrat al C.E. Vendrell. Tal com van les coses, el  més trist seria  que les tres dècades les celebrin en una altra localitat fora del Vendrell. Amb més raó quan han dit darrerament que després d’aquesta gira faran una parada per preparar un nou treball discogràfic.

Aquí som uns devots oficials i incondicionals del Mestre i del seu instrument, però massa cops deixem a la resta en un segon terme. Aquesta vegada parlem d’un  grup que es mereix un carrer a la localitat com més d’un cop ja he apuntat. Els Laxen es poden permetre el luxe de fer bona música i no caure en les mans d’aquesta teranyina que ho transforma tot segons els interessos d’uns pocs que es reparteixen la nomenclatura dels carrers i places del municipi. És molt trist haver de morir o desaparèixer perquè tinguis un carrer al teu nom. Però al Vendrell som així de moderns.

Esperem que tinguem tots un bon any i que de mica en mica donem ales al Vendrell i ens vinguin a veure moltes franquícies perquè de mica en mica tinguem menys raons per anar a comprar a un altra localitat com acostuma a passar en l’actualitat. Les inversions encara queden massa lluny de la nostra realitat. Ens hem de conformar en anar tapant forats perquè el sot no sigui més gran.