'De qui és la plaça?'

“Comparsers, la plaça és vostra!”. Centenars de caramels s’enlairen al voltant de l’estàtua de Josep Tomàs Ventosa, durant uns minuts que es fan eterns per a les comparseres aixoplugades entre els mantons, al bell mig de la plaça de la Vila. Probablement la guerra de caramels és un dels moments més àlgids i espectaculars del Carnaval de Vilanova. Set dies seguits de disbauxa, en els quals la ciutat viu una de les seves festes més importants de l’any. Vilanovines i vilanovins són partícips d’una tradició amb més de 250 anys d’història.

La festa està documentada des del 1790 i viu el seu estroncament amb l’arribada del franquisme. Malgrat tot, torna al carrer el 1955 sota el nom de ‘Fiestas de Invierno’. “Només en algunes poblacions d’arreu del territori van continuar amb la celebració i Vilanova va ser un d’aquests llocs”, explica Bienve Moya, escriptor, expert i gestor cultural qui també destaca que “els anys setanta porten la seva recuperació i reinvenció”, completada entre el 1976 i el 1981. Des d’aleshores el carnaval ha vingut any rere any seguint el calendari lunar.

Que comenci la festa!

L’acte d’obertura, que marca un abans i un després, és l’Arrivo de Sa Majestat el Rei Carnestoltes, el divendres. La seva arribada va acompanyada d’una passejada amb una munió de carrosses que van pels carrers més cèntrics de la ciutat, i el discurs –Sermó– de presentació.

Precisament aquest acte és el que ha portat, en els últims anys, polèmiques i veus discrepants pel seu estat de degradació. El propietari de l’emblemàtic bar de la plaça de la Vila, Jordi Trillas, creu que actualment surt gent més jove: “Aleshores [anys 80] la mitja podia ser de 35-40 anys i es bevia molt també”. Troba injust caure en l’afirmació que només es consumeix alcohol ara, tot i reconèixer que s’ha avançat en l’edat: “Ara hi ha gent més jove de 14-15 anys que ja beu”.

Per frenar aquest fenomen, des de l’organització, s’ha impulsat una normativa per reduir-ne la ingesta, que no ha obtingut el vistiplau del conjunt de l’assemblea. Xavier Escofet membre de l’actual junta coordinadora ho té molt clar: “El reclam és l’alcohol i això ha degenerat molt”. Defensa la proposta per millorar la situació actual afirmant que “en cap cas s’està imposant pas la Llei Seca”. Una de les altres modificacions introduïdes –no exempta de crítiques¬– per revifar el Sermó i regular la davallada qualitativa de l’acte va ser canviar l’ordre i el recorregut de l’Arrivo; una novetat que enguany es mantindrà.

Un carnaval singular

El dissabte, encara amb la ressaca de la nit d’Arrivo anterior, la ciutat es desperta amb activitats per als més petits, abans de rebre el Caramel, l’acte central del carnaval infantil. Les iniciatives del matí també van acompanyades del Moixó Foguer, a la tarda; una exhibició protagonitzada per una bèstia completament despullada que surt emplomada de blanc de dins d’una caixa. A la nit el Ball de Malcasats és el preludi de la cita estrella.

El Carnaval de Vilanova ha buscat sempre la diferenciació amb el de Sitges, a nivell de dates i de programa. En aquest sentit, Moya explica que mentre un és més “una còpia de lluentons”, l’altre adopta un perfil tradicional “perquè ha conservat més l’estructura prèvia a la prohibició”. Per això, remarca que “Vilanova és l’única població urbana que ha conservat el carnaval català”.

Per al comunicador i expert en cultura popular, Joan Ignasi ‘Txatxi’ Gómez, el carnaval és “una festa inclusiva, que no vol dir integradora”. En destaca, sobretot, la seva capacitat transformadora: “Aconsegueix canviar la gent d’ordre a partir d’un estat d’ànim i, llavors tot passa a un segon pla: no importa, és carnaval”. Bienve Moya apel·la a l’organització, la coneixença de la ciutat i la socialització com els atributs culturals d’aquest carnaval: “Fa que la gent conegui i se senti partícip d’una cosa molt local i pròpia”.

La ciutadania, protagonista

Precisament, la festa no seria possible sense la participació de la ciutadania; vilanovins i vilanovines que se sumen, amb major o menor implicació, a la celebració. Un carnaval “inclusiu” on la gent d’altres procedències s’hi ha pogut incorporar perfectament. És el cas de vilanovins com el David García, nascut a León, que amb 6 anys va venir a viure a la capital del Garraf.

“Sempre m’he sentit molt del Carnaval de Vilanova”, destaca amb orgull. La primera vegada que va viure la festa va coincidir amb el canvi de mil·lenni, i va participar al Caramel, amb l’escola, i a la Merengada, amb els seus pares i la seva germana, perquè a les comparses no hi volia sortir. “El primer carnaval em va semblar molt estrany, era tot molt nou”. En aquella primera presa de contacte les Comparses el van sorprendre molt i es va passar el matí al carrer. “Pensava: ‘Què fan llençant caramels?’”. L´últim any d’institut es va animar a sortir-hi i des de llavors, hi ha participat regularment.

No obstant, la nota discordant la veu en l’Arrivo: “Deixa molt a desitjar”, diu. En aquesta línia, admet que la gent s’ho pot passar bé però també pensa que “des de fora no és una cosa vistosa”. En el seu sentiment carnavalesc declara que no li faria res formar part d’alguna entitat tot i que ho veu com “un món bastant tancat” perquè la majoria estan formades per grups d’amics que s’hi han involucrat.

Qui hi ha darrere l’antifaç?

A nivell organitzatiu el Carnaval es nodreix d’un teixit associatiu, una setantena d’entitats, que participen de les activitats que es fan al llarg de la cita carnavalesca. S’articulen al voltant de la Federació d’Associacions pel Carnaval (FAC), encapçalada per una junta escollida en assemblea, cada tres anys. La FAC, amb 27 anys de trajectòria, es regula mitjançant uns estatuts i és l’encarregada d’organitzar i gestionar el carnaval. A les assemblees també es discuteixen i se sotmeten a votació diferents propostes per tirar endavant la festa. Segons Txatxi Gómez, “són més representatives que el ple de l’Ajuntament, perquè hi ha de tot”. Una opinió que també comparteix Xavier Escofet tot i que ell identifica dos sectors clars: el de la sàtira i el de lluentó.

Un altre aspecte important en la confecció del carnaval és el pressupost. Durant els últims anys ha patit una reducció considerable, passant de gairebé 100.000€ als 65.000€ actuals. Escofet subratlla que en aquesta situació cal recórrer a l’enginy i a noves formes de gestió. Per això, remarca que intenten “subvencionar aquelles activitats més singulars del carnaval”.

Per altra banda, les relacions amb el consistori vilanoví diu que “van bé”. En aquest sentit, la regidora de cultura, Teresa Llorens, explica que l’Ajuntament a banda de donar suport econòmic i d’infraestructura també “actua davant les demandes de la federació” i es proposa entre d’altres coses “dignificar el Diumenge de Comparses”. Entre les novetats anuncia que enguany “hi haurà grades a la plaça de la Vila”, un dels últims reclams de la FAC.

La catarsi de les Comparses

El David Garcia no té cap dubte sobre quin és, a parer seu, el millor dia: “La setmana és molt intensa però l’acte principal i el que més m’agrada són les Comparses”. I com ell, 8.000 parelles surten a saltar al ritme del ‘Turuta’ durant l’anomenat Diumenge de Comparses. La capital del Garraf aplega gent de Vilanova però també de fora, que vénen a gaudir d’un dia diferent. Massificació? “Jo no en diria massificació”, respon Moya. Segons el gestor cultural, en aquest cas el terme està mal utilitzat perquè “no hi ha gent sobrera, tothom hi va”.

Aquest augment de parelles també ha anat acompanyat d’un increment de banderes i entitats que s’hi han volgut sumar, i no només això. Txatxi Gómez observa un canvi: “En aquest creixement dimensionat a Vilanova, els que s’havien afegit mai s’havien postulat capitanejar-ho, i ara ho fan”. Per ell és un fenomen “digne d’estudi” i justifica aquest canvi de mentalitat amb el fet que hi ha hagut un salt generacional.

Nostàlgia i renovació...

“El carnaval actual evidentment que no és el mateix de quan era jove”, afirma Moya. Per a ell el millor carnaval és el de la seva joventut, “més recondit i més local”. Trillas, creu que abans hi havia més treball de fons, almenys a nivell de disfresses: “Podien ser ‘cutres’ però hi havia un ‘curro’ al davant”. El David Garcia, des de la seva arribada a la ciutat, també ha vist una evolució: “Quan vaig arribar, a l’Arrivo si que hi havia carrosses més ben fetes, disfresses més treballades”.

“S’han perdut certes coses i d’altres s’han guanyat, què hi farem!”, accepta Txatxi Gómez amb resignació. Des del seu punt de vista, “el carnaval s’ha mogut sencer perquè és una festa pràctica que evoluciona i no és una cosa forçada”. En la mateixa línia es mou Xavier Escofet qui considera que la festa “no és una cosa hermètica”.

El Carnaval, una plaça dels vilanovins

Gairebé deu anys després de la reclassificació del Carnaval de Vilanova com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional, la celebració intenta mostrar i conservar la seva identitat, transformació i diferenciació; a partir d’una continuïtat marcada des de la seva recuperació als anys 70, amb un model erràtic i que, fins i tot, pot entrar en qüestió. Destaquen actes en crisi, com l’Arrivo, però també iniciatives noves com el joc de rol La Pastanaga del Rei.

De cara al futur cap de les fonts entrevistades no preveuen la desaparició del carnaval, ans al contrari. Tot i això, s’ha de concebre la seva evolució lligada a la transformació social de la ciutat. En aquest punt, les incerteses plantejades es començaran a esvair amb l’elecció de la futura junta de la FAC, que s’ha de fer aquest any.

Les noves generacions de vilanovines i vilanovins seran, veritablement, les que dictaran el futur de la festa perquè, com diu el lema, “la plaça és nostra” [seva]. A partir del 4 de febrer, com va escriure l’historiador vilanoví Albert Tubau al llibre Carnaval en imatges, “que comenci la catarsi dels sentits, l’esclat luxuriós de la carn. És la revolta del vassallatge, la insurrecció dels pocapena i el deixondiment de les misèries col·lectives. Que s’exiliï l’aflicció i l’ortodòxia. Que prenguin posició els beneits i els poca-soltes, i aquell que estigui orfe de gatzara que llenci el primer caramel”.