Cop de teatre: tenim govern

En el meu article anterior  donava a entendre que la convocatòria de noves eleccions suposava la mort del procés i la d’alguns dels seus actors. Tanmateix, sota la botzina i donant un cop de teatre, s’ha signat un acord que ha permés la investidura de Carles Puigdemont. Així, deixant de banda la perspectiva nacional, voldria fer algunes consideracions perquè tinc la sensació, des del respecte, que intenten enganyar la població.    

D’entrada, entenc que les portes que tanquen les urnes les obre el transfuguisme. Catalunya no serà independent ni a mig ni a llarg plaç i qui ho pensi s’enganya. És cert que hi ha un gran número de persones independentistes però, algú creu que sumen per a tirar endavant un procés constituent dins d’Espanya i enmarcar-se dins de la UE en 18 mesos? Girona i Lleida són més tendents a l’ independentisme i Barcelona i Tarragona (les zones més poblades) tendeixen a ser-ho menys. Per això, Junts Pel Sí i la CUP guanyen per poc en escons i perden per poc en vots. Això és insuficient però l’única manera de demostrar-ho és fer un referèndum i no deixen des de Madrid (on el PP continua fabricant independentistes).     

En segon lloc, entenc que l'acord és un xec  en blanc de la CUP que queda lligada de mans. Tinc la sensació que s’han rendit amb quan tenien tot l’exèrcit (homes, tancs…) a punt per a lluitar. Així, serà important veure en què es tradueix la presència dels diputats que s’han afegit a la dinàmica parlamentària. Seran capaços d’aprovar totes les resolucions parlamentàries?. Si, amb el tripartit, on hi havia coincidència ideològica, la convivència parlamentària era complexa, què passarà amb un acord en el qual un partit antisistema li dona suport a dos partits un dels qual es dreta moderada? En tercer lloc, hem vist que els resultats de les assemblees es modifiquen amb pressions internes i externes. Molta gent, que va assistir a  les assemblees de la CUP, m’ha assenyalat que ells no volien cedir per a donar-li aire a CDC. Així, continuo pensant que el procés no s’ha salvat però CDC sí.

Personalment, penso que necessitem un govern que prioritzi el rescat social per sobre del procés i, per això, d’entrada cal aprovar uns pressupostos basats en tres conceptes: cal fer uns pressupostos nous (cap pròrroga), cal buscar noves fonts d’ingressos (reestructuració de la pressió fiscal i lluita contra el frau fiscal) i cal reduïr despeses (començaria per la despesa en propaganda).  Tinc seriosos dubtes que el govern actual pugui tirar-ho endavant… .   

Alex Duque Triviño
Politòleg, empleat públic de la Generalitat i delegat sindical de CCOO
Sinpatizant d'ICV
President de l'Associació de Veïns Tancat III