NODE Garraf, i ara què?

El model de les agències comarcals de desenvolupament econòmic no és mala idea. L’objectiu primordial és coordinar actuacions i aprofitar els recursos disponibles per promoure dinamisme econòmic que afavoreixi el conjunt del territori, de manera consorciada. Sona bé.

Tot i l’impuls i una certa obstinació per part de la Diputació de Barcelona, finalment només han estat dues les agències comarcals que s’han posat en marxa, la del Berguedà i la del Garraf, aquesta batejada com a “Node”. A Berga les coses no van pas malament. Ha vençut obstacles i reticències -sempre en queda alguna- i l’organisme, si més no, aparentment, compleix amb la finalitat per al què va ser fundat.

La nostra, la d’aquí, va ser la primera. Havia de servir com a projecte pilot. El fet que el Garraf és la segona comarca amb menys municipis de la província -la primera és la del Barcelonès- feia suposar una envolada més plausible, de més fàcil conjugació. L’equació plantejava sis poblacions, amb el corresponent consell comarcal, i un mosaic polític assequible, si tenim en compte les sigles que en aquell moment governaven els diferents consistoris. Vet aquí que el Garraf va ser l’hàmster de la Diputació.

No ens fem cap favor si retrocedim aquests sis anys i obrim el cartipàs dels retrets. Entre uns i altres, no hem estat capaços d’aprofitar aquest laboratori d’assajos propiciat per la “Dipu” i fer-ne una eina d’impuls a l’economia comarcal. No ho hem sabut fer i, com a conseqüència, ara ens toca repensar la idoneïtat del controvertit inquilí de Can Giró. Què n’hem de fer, del Node?

Avui, amb la deguda anuència -més aviat, amb un estadístic desinterès- per part dels ajuntaments i amb el recel amatent de la Diputació, la presidència de Node s’ha fet el propòsit de rellançar l’agència i concentrar els esforços en objectius que la pretextin i l’argumentin. Potser seria més fàcil deixar-ho córrer però, abans, es pretén una darrera oportunitat, Rosa Huguet al capdavant.  

Fins ara, els sindicats i les organitzacions empresarials hem estat convidats de pedra i poca cosa més. Mai no es podrà dir que nosaltres no vàrem avisar del desori. Cal esperar que el paper dels agents socials i econòmics sigui tingut més en compte i que siguem partícips del nou rumb. Hem de reconèixer que recentment se’ns ha convidat a opinar al voltant de la governança i les directrius a endegar i que, a més, se’ns ha demanat una major implicació.

Què ha passat? Tal com es va plantejar, erròniament, per a què Node tingués èxit els ajuntaments havien de renunciar a determinades polítiques i cedir-ne la iniciativa a l’agència. És a dir, el consorci volia ser administrador d’una globalitat en pro d’una suposada major eficiència, tot i que sovint per damunt i a contra cor de les municipalitats. Els ajuntaments no han renunciat a gairebé res i Node ha acabat sent un gestor succedani que sovint ha duplicat actuacions i fins i tot s’ha acabat esbatussant amb els regidors i els tècnics municipals. És el cas de la promoció turística i el capítol de l’emprenedoria.

És evident que no es pot continuar amb aquest model ingenu. Les localitats no renunciaran mai a les seves actuacions promocionals i a les seves ambicions polítiques. No ho faran mai, enlloc!.

Des d’un altre punt de vista, que m’estimo més no solfejar, també ha passat que s’han dispersat actuacions i sovint s’han allunyat del propòsit inicial. No vull fer més comentaris en aquest sentit perquè semblaria allò de “fer llenya de l’arbre caigut” però suggereixo un cop d’ull a la memòria de Node Garraf 2014.

Bé, i què ha de passar a partir d’ara? Només ens en sortirem si es considera Node Garraf com una eina solidària i complementària de les polítiques locals; com una palanca que afegeix capacitats i genera noves oportunitats, sense que això suposi cap detriment ni greuge per a cap de les parts implicades. No es pot demanar que ningú renunciï a res si abans no s’ha demostrat l’interès per al col·lectiu.

L’agència comarcal de desenvolupament ha de ser una suma senzilla; no pas una equació irresoluble. Els ajuntaments i els agents socials i econòmics -també la Mancomunitat Penedès Garraf- han de veure Node com un aliat contributiu, no pas com un competidor parasitari.

            
Isidre Also
Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf, ADEPG
adepg@adepg.cat