Hi ha oportunitats encara! tenim grans oportunitats!

Tal com anunciàvem al novembre, a tota Europa el debat inclusió - exclusió, s’ha endurit. A les imatges de les corrues de refugiats, dels filats i les barreres, s’hi han afegit, al meu parer, les imatges esgarrifoses dels piquets de ciutadans pegant a cops de garrot  immigrants, demandants d’aixopluc, demandants d’oportunitats. Imatges que ens recorden, a  aquelles de fa un segle i que ara no les podem deixar de tenir en compte perquè lamentablement també formen  part  de la nostra història.

Manifestacions xenòfobes amb participació massiva dels partits de “l’exclusió”. Aquest partits es reuneixen, coordinen les seves accions, en nom de “la protecció de la vella Europa”, un pas més en el camí d’imposar la tesi del “nosaltres sols”.  En aquest sentit han estat molt rellevants la reunió-miting del partit d’extrema dreta a Milà amb un gran acte desafiant i provocador, o les manifestacions al llarg de tota Europa inspirades en el moviment Pegida de Dresde.

I tots aquest moviments succeeixen precisament en el moment que Cameron vol renegociar el seu “status” dins la Unió Europea, precisament en el  moment que la crisi dels refugiats afecta durament als països que han tingut una actitud més oberta, radicalitza alguns països de l’Est, crea un problema humà de gran envergadura a les fronteres de Síria i Turquia i al mateix temps que aquestes tensions posen en perill una de les principals experiències de la Europa de tots, l’espai Shengen, fins a l’extrem  que la principal impulsora del procés d’obertura de fronteres i d’acollida, la Cancellera Merkel, es troba en el punt més delicat de la seva gestió política.

Moment delicat per Europa. No ens enganyem, hi ha perill de reculada, hi ha tensió, però també es cerquen solucions. Contra els projectes “excloents”, hi ha propostes “inclusives”, més Europa! Més integració, propostes Federals. Als despatxos de Brussel·les hi han a punt, propostes per augmentar la integració, la col·laboració. L’esperit de compartir i de Federar, te propostes concretes. Hi son! Cal tenir el coratge de posar-les damunt la taula, confrontar-les. S’ha de guanyar el combat a “l’exclusió”.

Mentre això ha anat passant a Europa, a casa nostra després d’eleccions successives als parlaments de Catalunya i d’Espanya hem constatat com és de difícil la gestió d’uns resultats molt ajustats, quasi de bloqueig.

En el cas català la “tupinada de Palau”…., ”hem guanyat als despatxos el que les urnes ens van negar”, fou  proclamat emfàticament  des de la seu de govern, aquella tarda del dissabte 9 de gener, pel president en funcions, va permetre convertir en majoria parlamentària, que no social, els resultats del 27 de setembre. Acompanyada amb una maniobra,  insòlita en democràcia, a Girona per rellevar l’alcalde. I a partir d’aquí, com que tot s’hi val, governar fent “com si ja fóssim”....., això sí amb una llei de “transitorietat jurídica”, que tot ho tapa.

Els seus comportaments i la manera de portar “el procés”, han fet obrir els ulls a molts. Aquests procediments tenen conseqüències….. El romanticisme ha deixat de ser per a molts el motiu mobilitzador i acabarà  imposant-se allò que fou “leit motiv” en una campanya als USA: “és l’economia idiotes”.

Efectivament l’empobriment, el desclassament, l’expulsió del circuit de molts ciutadans, no es culpa del “Madrid que ens oprimeix”, que se soluciona enyorant els Austries i amb dosis massives de Romanticisme, sinó que fou culpa de la ideologia del “campi qui pugui”, la fallida del “contracte social”, que ha deixat pobresa i marginalitat, conseqüència de les polítiques que implantaren el duo Tatcher-Reagan. Xifres d’atur exorbitants i tota una generació de joves sense possibilitat de progressar.

Una tremenda confusió s’ha produït, la solució no és “el nosaltres sols”, si no el canvi de condicions econòmiques i socials. Es a dir una revolució en la organització i la gestió de l’economia i per descomptat una altra manera de fer política. Cert que les condicions polítiques hi han ajudat. Els governs del partit Popular, des de la supèrbia, la ignorància i la injustícia han creat un problema polític de gran magnitud, han afegit arguments que han contribuït a enverinar el debat polític - ideològic de fons.

En el cas català el bloqueig s'ha desfet en fals i en un equilibri inestable, encara que els actuals residents al Palau de la Generalitat proclamin la imminència de la sobirania i la independència, posa en l'horitzó la necessitat ineludible del debat, la negociació i el pacte. Idea que val tan en direcció a l'interior de Catalunya per construir necessàriament  una nova i amplia majoria, amb objectius possibles i compartits,  com en direcció a Espanya per trobar una nova fórmula d'encaix entre els seus pobles, i  probablement ambdues coses al mateix temps.

Si afegim la situació en el parlament espanyol, on només és possible fer govern a partir d'acords, i definint  programes de pacte, entendrem el que afirmava al principi de l'article, s’han obert noves oportunitats. Estem amb una nova situació inèdita, la necessitat de proposar, acordar, de pactar ha d’obrir nous horitzons, noves oportunitats.

És el moment del pacte de centre - esquerra, pacte acotat a objectius de regeneració política i democràtica, lluita contra les desigualtats, una iniciativa ràpida de reforma de la Constitució, que permeti blindar a Catalunya en quan a competències, continguts, i sistema de finançament, mentre s’avança cap a un nou Estat Federal.

La importància del procés que s'obre, no es limita a Espanya sinó que te prolongació a Europa, s’han de combatre les actituds excloents,  el futur està en la integració, la federalització d'Europa es constitueix en un estímul, una aportació decisiva al moment dramàtic que viu el nostre referent Europeu de llibertat.

Es un moment important pel Federalisme, un context que obre oportunitats, apareixen escletxes on posar l’atenció. Cal posar els arguments i les propostes i reivindicar com  el vell poeta Espriu, avui tan marginat, “l'hora de la negociació i el pacte”.

L’Espanya Federal ajudarà a l’Europa inclusiva.