Europa necessita més Europa

*La crisi dels refugiats no se solucionarà sense una resposta federal i solidària per part dels països europeus. Són persones que escapen de la guerra, la pobresa o la violència extrema.

Com gestionem la crisi dels refugiats?, es preguntava el setmanari ‘The Economist’ fa uns dies a la seva portada.

La imatge d'una corda a punt de tallar-se per la qual avançaven fràgils figures de refugiats intentava il·lustrar com la falta d'una resposta eficient i coordinada a la crisi migratòria ha posat en escac el projecte comú europeu.

Més de 100.000 refugiats han entrat a Europa en el que va de 2016 segons l'Organització Mundial de les Migracions (OIM). La major part escapaven de Síria, però també de països com l’Afganistan, l'Iraq i Pakistan. La mateixa OIM calcula en més d'un milió els refugiats que van arribar a les costes gregues i italianes l’any passat.

Molts van morir intentant-ho; una tercera part d'ells, infants.

Molts ciutadans europeus que esmorzen cada dia mentre veuen les imatges angoixants de les persones que intenten arribar a la costa grega -i les dels cadàvers dels que no ho aconsegueixen- es pregunten perquè no s'han organitzat encara brigades europees per rescatar aquestes persones. Perquè no s'engega un sistema efectiu que permeti accedir a Europa de forma segura i no després de caure en mans de màfies sense escrúpols que trafiquen amb la desesperació.

És incomprensible, per a molts, que Europa no sigui capaç de donar una resposta coordinada i eficaç a una tragèdia humanitària que va començar amb la primavera àrab i que s'ha aguditzat amb la recrudescència de la guerra a Síria. No és un problema que hagi explotat ara a les mans dels mandataris europeus. Porta anys forjant-se i hi ha hagut temps més que suficient per abordar-lo de manera coordinada i eficaç.

Què està fallant? Els articles 2 i 3.5 del Tractat de la Unió Europea estableixen que els seus fonaments descansen en el respecte a la dignitat humana i la protecció dels drets humans. Per aquesta raó, la Unió Europea va ser guardonada el 2012 amb el Premi Nobel de la Pau. El Comitè noruec del Nobel va destacar llavors que el principal assoliment de la UE havia estat "l'èxit de la seva lluita en favor de la pau i la reconciliació, la democràcia i els drets humans”. “El treball de la UE representa la fraternitat entre nacions", va sentenciar el Comitè del Nobel.

Aquests valors estan ara en qüestió, especialment entre els països de l'Est europeu on el discurs nacionalista i xenòfob s'ha instal·lat fins i tot en alguns dels seus governs. D’altres, com el d’Àustria, s'han contagiat de la idea que la crisi se solucionarà segellant fronteres i han decidit imposar quotes minses d’acceptació de refugiats que no dissuadiran unes persones que fugen de la guerra i la persecució i que no tenen gens a perdre.

Darrere de la inacció i la paràlisi es troba la divisió dels membres de la Unió Europea entorn d'un problema que és comú, i que requereix, per tant, solucions compartides. Però també l'absència d'eines que permetin fer front al problema de forma eficaç. Europa necessita avançar cap a un model federal que signifiqui major integració a tots els nivells, no només l'econòmic.

És necessari dotar-se d'una política comuna d'immigració i asil que es financi amb un pressupost europeu i que respongui als valors que inspiren el projecte comú de solidaritat i cooperació.

En aquests moments la pressió de l'ona d'immigrants recau, segons la Convenció de Dublín, sobre els països que els reben, que fan de frontera de la Unió Europea, en comptes de repartir-se d'acord a criteris com el PIB i la població de cada país. Alemanya va optar per saltar-se el conveni l'agost passat, per poder acollir de manera més eficaç el flux constant de refugiats que sinó haurien hagut de tornar a Grècia o Itàlia, però la majoria de països europeus han preferit rentar-se les mans.

Europa necessita unificar de forma urgent la seva política de fronteres però necessita també que aquesta s’adeqüi als principis que Europa diu que professa. No podem posar filferros, com a la frontera de Melilla fa uns anys, ni ruixar amb gasos lacrimògens els refugiats, com va fer Hongria a les seves fronteres el setembre.

No podem oblidar que totes aquestes persones que moren ofegades al mar Egeo o que caminen durant setmanes exposades al fred, la pluja o la neu, escapen de la guerra, de la pobresa o de la violència extrema que es viu als seus països.

Veus europeistes, com la de la presidenta del parlament italià, Laura Boldrini, o l’ex-director del diari ‘La Repubblica’, Eugenio Scalfari, no es cansen de repetir que la mala gestió d'aquesta tragèdia pot acabar amb el projecte europeu. El primer pas d'aquesta desintegració podria ser la suspensió del Tractat de Schengen que garanteix la lliure circulació de persones i que representa un dels principals assoliments de la Unió Europea. Si cau Schengen, caurà tot la resta, auguren. 

Jacques Delors deia que Europa solament es resol amb més Europa. “Si Europa es torna poderosa ha de ser al servei del món i no d’ella mateixa”, afirmava el 1991 en un document titulat “Primer reforçar, després ampliar”. Les seves paraules sonen avui més actuals que mai.