Cal una reforma federal

Estem en portes de la sessió d’investidura del nou President del Govern, que voldríem que fós un moment d’esperança democràtica. El projecte tímidament majoritari (però lluny de la majoria absoluta) que encapçala Pedro Sánchez planteja propostes de reformes institucionals, algunes llargament esperades, però no encara la transformació constitucional que podíem esperar.

Els problemes d’Espanya, avui, requereixen algunes reformes en profunditat. L’atur, la corrupció, la qüestió catalana, la garantia dels drets socials, la decència del sistema electoral, la independència del poder judicial o les restriccions de sobirania (derivades de la condició de membres de la UE) obliguen a revisar normes constitucionals. No és una qüestió de si es vol o no es vol, de si és fàcil o difícil, de si hi ha o no una majoria: és una qüestió completament fàctica. Si no s’aborden aquestes coses, no s’està resolent cap dels problemes que ens han conduït a la situació crítica que vivim com a societat.

S’equivoca qui interpreti l’actual “quietud social” com desinterés o com benestar generalitzat: l’opinió pública està a l’espera; benèvolament, es vol que el cicle institucional arribi a la seva darrera etapa, el debat i votació al Congrés dels Diputats. Les actituds especulatives del PP o dels independentistes catalans mostren impotència i incapacitat d’actuar; però l’opció tremendista, de “tirem endavant sense majoria, no s’atreviran a tombar-nos” no és suficient. Cal avançar activament cap a una majoria de govern amb un projecte compartit, que a més de governar en una direcció progressista, posi els fonaments d’una profunda reforma constitucional en clau federal i europeïsta.

Molts federalistes ho són per convicció ideal; altres ho són per acceptació resignada de la realitat. Si ara no s’emprenen les primeres passes d’una reforma de la Constitució per a un millor funcionament de les nostres institucions democràtiques, en clau de reconeixement de les realitats diverses i de tractament respectuós d’aquesta diversitat, haurem perdut una oportunitat històrica. El món evoluciona en una direcció federal. Però ho fa amb dents de serra. Hem d’accelerar aquesta evolució. I aquesta és una oportunitat històrica per a fer-ho.