Miracles a la vendrellenca

L’any passat a finals d’abril se’m va convocar a mi i a unes 15 persones més a una reunió al Museu Déu del Vendrell per parlar de la festa major que s’havia de fer al municipi. Es va acabar la reunió tots molt contents perquè ja es preveia una segona cita i mai més es va saber res. Jo no sé si aquesta iniciativa ha seguit viva d’alguna manera, però almenys en el meu entorn no conec ningú que hagi seguit la tanda de convocatòries per decidir el futur de la festa local que enguany per primera vegada a la història oferirà als treballadors al municipi dos dies de festa consecutius amb un dilluns que per molts vilatans serà una clara provocació a agafar pont.

En aquesta reunió hi van prendre part, polítics, gent que volia ser regidor, gent que passava de la política i gent molt vinculada a algunes entitats cabdals del municipi que tenen un paper primordial en la festa major.

Aquest tipus de reunions és el que s’anomena participació ciutadana. Encara que alguns ho entenguin que era per fer un reglament, unes votacions, unes reunions i etc. Això que es va fer al Museu Déu era participació ciutadana d’un tema que permet que moltes persones hi puguin dir la seva des de diferents angles de vista i de la seva experiència pròpia en aquest esdeveniment.

Una de les riqueses del Vendrell és la seva festa major i la multitud de persones que hi participen i se la fan seva. Un dels temes d’aquest esdeveniment era l’elaboració d’un protocol evidentment molta gent hi va estar a favor, sempre que hi hagués un marge de maniobra per poder tocar coses sense haver de fer cap canvi important. Un dels temes que van sorgir diferents vegades sobre la taula és el paper dels administradors de la Festa Major. Fins on arriba el seu poder per decidir coses i incorporar canvis?

En la història del Vendrell sempre hi hagut un pal de paller a l’ajuntament i al seu voltant anaven voltant moltes entitats que rebien subvencions i organitzaven sopars populars quan corresponia. Els organitzadors de la festa major crec jo que vetllats pels poders polítics o els poders fàctics han hagut d’anar trampejant la situació per dissenyar la seva festa major. En aquest país de capelletes quan alguna iniciativa no quadrava amb algun il·lustrat de la vila llavors saltava l’automàtic i es tornava a la seva versió anterior. Aquí no ha passat res.

La llibertat d’un poble i també la d’un grup es fonamenta en tenir ben clareta les responsabilitats de cadascun. Quan una cosa no està escrita i no consta els de fora tenen tots els punts de perdre la seva aposta. Estaria bé que la Festa Major del Vendrell tingués un protocol i posés cadascú al seu lloc. Evidentment hi podia haver una mena de consell de savis i el que faci falta, però s’ha donar ales a què es vagin fer canvis en la seva programació dins d’una paràmetres acceptables, evidentment. Aquesta és l’eina més important que haurien de tenir les persones que tenen encomanada la missió d’organitzar la festa major. Ells també haurien d’escollir els llocs més indicats on es celebren els principals actes i els seus horaris.

Ara que ja comença a fer-se el dia més llarg no estaria gens malament començar poc a poc amb aquest exercici de participació ciutadana ja de cara al 2017. Ara ja hi ha força cosa decidida. Primer de tot hem de saber on arriba la festa major del Vendrell, si només al rovell de l’ou de la zona de la plaça Vella i rodalies o també l’exportem a altres barris de la localitat amb algun acte. Abans ja anava bé que es fes d’aquesta manera, però dóna al casualitat que no podem obviar que la població del municipi del Vendrell s’ha duplicat i triplicat en alguns casos, clar la proposta s’ha d’actualitzar. Hem de seguir fent concerts gratis per tothom sigui d’on sigui o potser que hem pagar encara que sigui testimonial i així podrem fer més coses i controlar una mica la situació i evitar queixes dels veïns d’algun barri amb el “botellon” i els derivats. Potser si canviem el llocs dels escenaris principals no ens traurem el problema de sobre sinó potser millor que apostem per oferir una altra tipus de proposta i deixar constància d’alguna manera que la cultura no és gratuïta.

Potser si realment som una vila i abans que Coma-ruga i les Madrigueres siguin entitats descentralitzades fem una mica de pinya i siguem capaços de fer un acte en altres punts del municipi perquè també som Vendrell. Aquesta és una manera de fer país i municipi i que no sembli que en aquest terme hi hagi 3 ó 4 pobles diferents i cadascú segueixi practicant la seva història personal.

Esperem que aquest miracle de voler plantejar-se la festa major de la vila sigui una realitat sinó seguirem com sempre. Unes poques setmanes abans de l’esdeveniment tindrem els principals actes que s’hi porten a terme. Un dia abans que comenci es podran recollir els programes de mà pels llocs habituals. A veure si enguany o el proper o abans del 2026 veiem algun miracle vendrellenc i tinguem clar quina és la nostra festa major si hem de fer més min rèpliques de la patrona o amb una mida  de butxaca ens serveix per tot..