Xina, una crisi financiera de doble ve baixa?

Quan el passat mes de novembre vaig assistir a la conferència de Jordi Gual, "Director executiu de Planificació Estratègica i Estudis de CaixaBank" i de títol "Les incògnites de la recuperació econòmica" que es va realitzar a Vilanova i la Geltrú, on va afirmar que la situació de la Xina no seria un problema per a la recuperació econòmica mundial, jo no em vaig quedar tranquil.

Després de les últimes mesures expansionistes adoptades pel BCE en les últimes setmanes i fins i tot les recomanacions efectuades als Estats per part del governador del BCE han omplert encara de més dubtes als mercats, mostrant que hi ha una forta debilitat macroeconòmica i que l'Economia segueix sense donar mostres d'enlairar, tot i les mesures expansionistes financeres emeses en aquest l'últim any.

Tot això ho comento des d'un punt de vista analític (naturalment sempre subjectiu), però crec fermament que som al principi d'una nova contracció financera i econòmica, o millor dit allò que ja van vaticinar alguns economistes que van alertar que aquesta crisi seria una crisi de doble ve baixa, ara comença a donar signes de tornar estar immersos.

Aquesta vegada, a més dels nostres problemes estructurals Econòmics i financers (que no s'han resolt), haurem de considerar la situació de la segona economia del món, que poden ser la causa i origen (a la mateixa vegada) de les possibles pertorbacions financeres a mig termini.

Tot això ho dic perquè la Xina, en el passat, va dirigir la seva economia cap a l'exterior, quan es va globalitzar l'Economia mundial com "el productor del món" (almenys en volums importants de producció); però últimament els canvis estratègics efectuats pels EUA han traslladat part de la producció a Sud-amèrica i Mèxic, principalment pels costos de logística i la igualació dels costos laborals amb la Xina; i d'altra banda, a Europa, a causa de la crisi generada en els últims anys i la disminució dels costos laborals, ha sorgit també un nou impuls reindustrialitzador en algunes zones de l'antic continent (Espanya, per exemple, ha tornat a recuperar el vuitè lloc com a productor mundial de vehicles).

Mentrestant, el sector exterior de la Xina ha anat perdent quota de mercat i els seus índexs donen signe d'estar davant d'una economia recalentada (he de recordar que en els anys 2011-2013 va produir el mateix ciment que els EUA en tot el segle XX) . El seu creixement, que ells el situen en un 6-7%, crec sincerament, en la meva modesta opinió, que està manipulat, ja que no es pot entendre aquest creixement amb variacions del consum elèctric gairebé estancades en un 0,5%, recordant que la seva indústria és poc tecnològica amb baixa inversió mediambiental, sent per tant aquestes xifres preocupants i que demostrarien que la realitat de l'economia xinesa està molt pitjor del que mostren els seus índexs.

Tot quedaria aquí, però ¿per què hauríem de témer a una crisi financera per la disminució de la producció d'un país tan llunyà del nostre sistema financer?.

Xina, per tot el comentat, haurà de reformar la seva estructura econòmica i fer una forta transició d'una Economia Exportadora, on  poc a poc perdrà quota de mercat, cap a una economia de consum intern. Per a això necessitarà efectuar grans reformes estructurals i generar un mercat de consum interior, que en aquest moment és gairebé inexistent. El problema és que per poder fer aquesta transformació el govern Xinès necessitarà quantitats ingents de liquiditat, i aquí és on rau el problema, els excedents efectuats per l'Economia Xinesa en els últims anys van ser invertits en deute públic dels EUA i de la UE i en divises; ara, davant la necessitat de generar liquiditat, podem trobar una saturació en els mercats de deute públic i un increment de la pressió als estats sobre la prima de risc, així com ja va passar al 2012, per tornar a la problemàtica de finançament del deute en els mercats, que ràpidament es traslladaria al nostre sistema financer.

Així mateix, les dades de creixement (a nivell mundial) no són justament encoratjadores i, per tant, podríem trobar-nos davant d'una crisi financera agreujada per una crisi de producció (disminució de l'economia real) que podria tenir resultats imprevisibles.

Finalment, comentar que la Xina té una posició dominant en països productors de matèries primeres, en què Àfrica és part de la seva zona d'influència, i en el cas de la caiguda del gegant asiàtic ens comportaria irremeiablement a una greu pressió migratòria cap a Europa. Indicant-me, al meu parer, que el tractat amb Turquia té més variables que només els refugiats de la Guerra a Síria, i que pugui exercir de tap quirúrgic cap a l'espai Schenguen per les possibles pressions migratòries econòmiques futures.

Per acabar, i pel que fa a casa nostra es refereix, comentar que la crisi tan profunda soferta des del 2008 ha fet que el nostre empresariat estigui acostumat a viure "el dia a dia" resolent amb imaginació i esforç (ja que l'Administració els ha deixat al seu destí) a diferència de la mateixa Administració que continua sense reformar-se.

L'alt nivell de deute públic i les incerteses polítiques poden ser un llast en un futur de la nostra Economia.

Miguel Ángel Gargallo
Assessor Fiscal en GRUP DE GESTIÓ FISCAL