Començar acompanyant

El primer repte a l’enfrontar-me al blanc del paper em provoca desassossec. Estic disposat a sembrar paraules amb la impaciència d'un adolescent i alhora vull que totes juntes s'ajustin a idees que transmetin opcions possibles i idees útils. Que facin reflexionar sense semblar dictats o missatges sectaris.

L'evolució de les persones, començant per la meva pròpia, em permet comprendre el progrés a partir de l'experiència i l'aprenentatge. És cert que a l’hora de repassar el viscut apareixen en el paladar de la memòria, sabors variats i diferents. Moments dolços que amb el temps s'han tornat àcids. Uns altres inicialment amargs, el repòs ha transformat en possibilitats plenes de matisos.

Intueixes abans que succeeixi l'arribada d'aquest moment en el qual la sintonia es va a produir. Un instant amb el qual no contaves i que et posa d'acord amb la teva missió de vida. Amb això que intueixes que et fa veritablement feliç. Els teus arguments són plausibles casant perfectament amb les teves creences.

Has arribat a la finca en la qual vas a plantar la teva llavor. Aixeques la mirada, veus un terreny fèrtil, amb reg abundant i amb una climatologia agradable que saps adequada. Tens tot al teu favor i comences a projectar en la teva ment els resultats desitjats. Et veus recollint els fruits, sans, abundants, rics. L'adrenalina comença a córrer pel teu organisme generant una excitació que t'ajudarà a engegar-te. Tot va en la direcció desitjada convertint en possibles coses que només  pensaves que es podien escriure amb el prefix “IM” possible.

Aquest és un bon moment per obrir la caixa i treure d'ella les primeres eines útils. En primer lloc, proposo desentendre't del resultat final. Posa la teva atenció durant tot el procés en cada petit pas. Per insignificant que ara et sembli, sumarà. Es tracta de caminar a poc a poc fixant-te en els matisos del terreny, en allò que no veus si no concentres la teva atenció. Mentre i ocasionalment, aixeques la mirada per mantenir en un segon pla, la visió general de la finca en el seu conjunt. Sabem que no vivim al país de les meravelles d'Alicia i per tant som conscients que succeiran coses que no ho faran fàcil. No obstant això, aquesta realitat és el millor escenari possible per valorar el teu esforç i millorar el rendiment a cada decisió, a cada acció que comportarà sempre un resultat.

Com podem plantejar opcions si la realitat no ens col·loca en disjuntives? Doncs intueixo que malament. Per tant, benvinguts siguin els problemes que ens faran experts i que portaran sota el braç la saviesa per configurar el procés canviant-ho quan sigui necessari. Proposo en aquest punt ordenar i ampliar en la mesura del possible la teva agenda de contactes amb aquelles persones que potencialment et puguin aportar el seu coneixement i et serveixin com a referència. Si no els coneixes, cerca a qui t'apropi a ells.

Quan els fets ocorren i es repeteixen es produeix un altre miracle que no té res de màgic. Al teu al voltant les persones adquireixen altres hàbits i observen en funció dels resultats canviants, noves actituds pel que fa a vells problemes. No són canvis planificats, simplement són el resultat del corrent. Tampoc ens anem a enganyar pensant que això serà així amb tothom. El tòxic és el que és i una de les seves característiques és reaccionar amb agendes ocultes per embrutar i destruir. A aquestes persones solament els podem oferir desconnexió sense anar més enllà per molt que les ganes t'animin a altres coses. Ningú va dir que fos fàcil. És més, asseguro que és difícil i que provoca dolor. No obstant això, a la llarga sempre és la millor opció. El que neda entre brutícia, a més de nedar va sempre brut.

Situació, detall, acció, resultat, anàlisi, contrast, coneixement, informació, aprenentatge. Un núvol de paraules que pots ordenar i utilitzar per arribar on sincerament desitgis. Treball, amics, família… En qualsevol edat, a qualsevol moment i circumstància, hi ha una persona que necessita fer un pas endavant. Pots ser tu, la teva mare, pare, germana o amic. Quan els acompanyes permetent que expressin tot en el que són bons i no saben que són, comencen a succeir coses amb capacitat de canvi. La inèrcia conflueix en accions de creació que contagien aquestes dinàmiques. No pots explicar com, però la salut retorna, la il·lusió apareix. Reprens el plaer amb detalls que no recordaves. Comences a omplir el graner amb una collita abundant que et permetrà seguir sembrant en la següent campanya, emprant menys esforç per aconseguir més i millor rendiment.

Quants “problemes” de la teva vida pots començar a resoldre d'aquesta manera? Què prefereixes, seguir com estàs o començar a fer coses diferents? Com et sentiràs quan l'hagis aconseguit?

Només les teves respostes són les bones i per sobre d'elles la reflexió com a exercici serà la que sempre et portarà a la solució. Mentrestant, hem començat per acompanyar aspirant a arribar.