Religiositat popular

En dates com la Setmana Santa és quan la religiositat popular és més patent. Persones que potser durant tot l’any no s’acosten al perímetre de cap església aquell dia participen activament en els actes religiosos de la seva comunitat.

Aquest any vaig assistir a la benedicció del Ram a la plaça del darrera l’església del Vendrell. Hi havia molta gent amb les seves palmes, palmons i com no, branques d’olivera. Quan va acabar la benedicció popular alguns van seguir la invitació del mossèn i varen anar a dins el temple i els altres van tocar el dos o simplement van esperar una estona a què la zona és normalitzés i es van quedar a fer un vermut allí mateix obviant tota la resta de la cerimònia religiosa.

En la societat hi ha moltes tradicions que tot i semblar religioses són bàsicament populars. En el seu moment els responsables espirituals del moment van adaptar a les seves necessitats per aprofitar uns costums que ja tenien implantats els nostres avantpassats encara que la seva finalitat no coincidís gaire amb el que volien els nous profetes de la fe.

Nadal, Sant Joan i altres festes similars no són més que actualitzacions religioses de costums populars que arranquen de més enllà de la nostra història i que clarament estan lligats amb el calendari anual per sobre de qualsevol creença o fe.

En el nostre entorn la religió catòlica sempre ha estat la predominant per un seguit de fet i tradicions que tots coneixem i que no podem obviar ni canviar amb pocs anys. En el nostre entorn també hi a altres religions que estan agafant força entre els nostre veïns. Uns com els musulmans perquè conserven les tradicions que van heretar dels seus pares i avis. La religió els serveix com clara marca d’identitat que dóna sentit a les seves relacions amb la seva comunitat.

Hi ha altres creences que es van estenent a casa nostra. Una són els Testimonis de Jehova. Només cal donar un tomb els diumenges al matí i altres dies de la setmana a la tarda pel costat del CAP del Vendrell i veureu com una munió de gent entra i surt del temple que tenen ubicat en aquest espai. Tots molt mudats i arreglats com si anessin a una boda d’un familiar proper es mouen per aquesta zona. Es poden comptar com un nombre de practicants habituals que no té res que envejar a altres religions de tota la vida que tenim a casa nostra. A més a més la seva tasca d’evangelització es manté ben ferma quan sents el timbre de casa teva un diumenge a una hora prudencial o te’ls creués pel carrer amb una indumentària pròpia que els distingeix allà on vagin.

Aquí al Vendrell també hi ha practicants d’altres religions en el món evangelistes i protestants que tenen els seus espais propis on es troben regularment sense que hi hagi molts fidels practicants, però estan allí per donar sortida a totes les maneres d’apropar-se a Déu. No podem oblidar també la presència dels Baha’is que fa anys que mantenen les seves tradicions entre nosaltres en una comunitat que es manté ferma i arrelada amb importants vincles amb els representants en altres comunitats.

La religiositat popular de caire cristià és una cosa ben ferma a casa nostra i que no coincideix amb els practicants de missa setmanal. Fa quatre dies hi havia molt poques bodes laiques i avui en dia els percentatges deuen estar a tocar un de l’altre. El mateix fenomen passa amb la defunció, les cerimònies laiques van creixent amb el pas del temps. El Vendrell en els darrers 20 anys ha doblat i triplicat la seva població i el temple del Vendrell no s’ha quedat petit i aguanta perfectament el volum de creixement demogràfic de la localitat. Si el nombre de practicants hagués crescut en proporció a la seva població ja tindríem un parell més d’esglésies ubicades en els nous espais urbanitzats, però la cosa ja va bé.

El que si que ha fet a vegades petit el temple de la pl. Vella són dates com els Reis o els Reis que són de caire popular i que estan per sobre del cristianisme. Moments en què la gent impulsava pel seu fervor heretat de pares i avis es mou seguint les tradicions més ancestrals que en el seu moment es van adaptar a unes creences però que mai han perdut el seu esperit original.