'Power' amb joves i no tan joves

No descobrim res en dir que estem en un país en el qual és difícil tirar endavant els projectes. Tampoc ho fem en reconèixer que el futur depèn dels joves. És més, estem llançant a l'aire un suat clixé. Sona fantàstic, il·lusiona com el caramel que regales a un nen. Dura poc, solament el temps que es triga a llevar-li l'embolcall i ficar-ho a la boca. No obstant els joves estan aquí, pendents del seu moment, anhelant l'oportunitat per a l'encaix i la revolució.

La meva pròpia vida m'ha posat en la tessitura de viure un repte al que no vaig poder accedir en la meva joventut. És ara quan puc percebre a través d'una persona més jove l'efervescència de la innovació, el treball empàtic amb les creences i els valors de nou encuny, la fusió de la matemàtica digital en el disseny artístic publicitari o la interiorització de la solidaritat en els processos vitals del creixement humà. Tot això succeeix a l'espai de la Universitat. Un lloc determinant per a un país que afortunadament traspassa els murs de les facultats per generar i expandir les idees que neixen amb els nous temps en originals i insospitats llocs.

A aquestes i altres coses es dediquen els joves que han creat INNY i FIU. Dos dels seus responsables són Humbert Clotet i Nil Mora que representen a aquests joves carregats de talent, actitud i aptitud creativa. Senten la necessitat de transmetre als joves d'una manera propera, la forma d'utilitzar recursos que hagin pogut adquirir d'una manera transversal aplicant-ho en qualsevol context, des del personal al professional o educatiu. Convertir aquest model en base primordial per construir sòlids projectes de vida. El resultat immediat es diu Power talks, espais on joves universitaris puguin connectar amb “influencers” del món professional per extreure coneixement i motivació retroalimentant a les generacions que han de donar-se el relleu amb un diàleg obert sobre el món present i futur. Pur empowerment.

Artur Mas amb el comunicador i activista social Mohamed El Amrani, Toni Segarra amb els creatius Domestic Data Streamers i Mercedes Milà amb l'emprenedor Mamadou Saliou, van formar el triplet d'aquesta primera trobada per donar poder a l'Auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de BCN.

El primer “round” de la tarda va generar expectativa mediàtica en tractar-se de l'ex president de la Generalitat; al punt que algun periodista professional va confondre l'esdeveniment amb una roda de premsa. En un to distès va llançar alguns missatges i cites poderoses: “Tenir l'agilitat per captar el talent interior del país. Permetre que es vagi ampliant la seva capacitat de millora no tan sols en empreses estrangeres, sinó en les d'aquí que operen en l'exterior i també captar talent de fora. Tenir molt clar que el futur no és un regal, és una conquesta i interioritzar que la pàtria resideix en el lloc on els nostres fills poden menjar”. De la seva aportació es pot extreure també una crida a la sensibilització dels polítics per tractar els assumptes de la seva competència. Sense ella va afegir, “no seran capaços d'afrontar amb garanties el repte de servei que demanda la ciutadania”. A fe us dic que això ho tenim molt clar els votants. Sense anar més lluny una legió de polítics i afins que ocupava la primera fila van desaparèixer quan el Sr. Mas va abandonar el fòrum. Van demostrar que l'interès i la seva presència en l'esdeveniment era un altre ben diferent al que marcava la cita. Em sento particularment molest perquè el diputat Convergent a Madrid amb vint anys al càrrec, el Sr. Carles Campuzano, veí com jo de Vilanova va ser un d'aquests “desapareguts en combat” que van marxar després del president com si de cortesans es tractés. Entenc que el comentari de Mas sobre la sensibilitat, o no ho van escoltar o s’ho van passar pel barret de les seves respectives vergonyes.

Continuem amb el publicista i “venedor de pintes”, com es va  autodenominar, Toni Segarra en diàleg amb els innovadors Domestic Data Streamers amb els quals descobrim com transformar bases de dades matemàtiques en missatges i art. És un futur que em costa assimilar, no en va els de la meva edat som en el millor dels casos, emigrants digitals.

L'última xerrada va ser protagonitzada per Mercedes Milà amb l'emprenedor africà Mamadou Saliou en el més pur estil Gran Germà. Va denunciar abans de començar al Banc de Sabadell per abandonar el patrocini de l'esdeveniment pocs dies abans de la seva celebració i als polítics abans referits per la seva manifesta falta d'interès.

Va anunciar a més un nou projecte televisiu dedicat a la memòria del seu pare que portarà per títol: “En què puc ajudar?”. Milà té molt clar que la creació és una actitud reconeixent el valor de la solidaritat en la figura de Mamadou, un emigrant emprenedor amb un projecte d'ajuda solidària per a la formació de nens a Àfrica que finança amb el seu treball a Barcelona.

En virtut a l'escoltat en la trobada, ens sorgeixen des de la nostra perspectiva algunes preguntes que considerem potencialment útils per a joves i no tan joves que se sentin responsables d'aquest encaix de futur present, començant des de la reflexió.

• Com saber quin és el meu treball ideal?

• En què consistiria el meu treball ideal?

• On m'agradaria estar dintre de deu anys?

• Com dissenyar el meu pla per aconseguir el meu treball ideal?

• En què haig de pensar per escollir un primer treball amb potencial de futur?

La pregunta és l'eina del periodista i també l'arma que desperta la sensibilitat pròpia i aliena. Sentim que a partir d'aquestes qüestions que proposem poden sorgir moltíssimes més. Ja hem deixat clar que el fonament està en l'actitud reflexiva enfront de tot el que pot envoltar-nos.

Els joves acaben sempre per demostrar la seva vàlua. La nostra responsabilitat resideix a facilitar que això succeeixi al més aviat possible posant a la graella tota la nostra experiència. Els resultats arribaran mentre retenen i dominen les seves carreres professionals amb els projectes vitals vius i pròspers. Gràcies per aquest format i llarga vida als Power talks.