-
Què t'anava a dir
-
Miquel Casellas
- El Vendrell
- 28-04-2016 12:47
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Hi ha un seguit d’edificis al Vendrell que estan pendents que algú faci alguna cosa mentre van passant el temps pausadament amb més o menys encert. Nosaltres que som una localitat turística com ens marca el guió tenim abandonat del tot l’antic Balneari Tabaris de Coma-ruga. El Pla d’Excel·lència del Vendrell va fer el seu acte de cloenda a l’octubre del 2006 amb la presentació d’una de les meravelles del mediterrani al voltant d’un centre lúdic i termal de pel·lícula. Aquest programa global havia de suposar una inversió de 3.606.072,62 euros en quatre anys que van ser aportats a parts iguals entre el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat, el Ministeri d’Economia i l’Ajuntament del Vendrell.
Un gran somni per la vila i de retruc per la comarca, amb aquest gran centre termal i lúdic que havia de ser punt de referència de tota la costa. De moment, l’edifici està en el seu lloc aguantant amb resignació el pas del temps. No gaire lluny d’allí tenim el Teatre Brisamar comprat pel consistori l’any 2008 resta allí tapiat esperant que algú caigui en la seva temptació. La crisis va acabar ràpidament amb les nostres il·lusions amb peus de fang.
Els antics jutjats del Vendrell del carrer Nou estan també esperant una utilització més digna en un espai cèntric i força ampli que permetria aprofitar aquest edificació per a altres usos.
La Cooperativa del Vendrell i les galeries comercials de la carretera de Valls tot i estar dins el famós pla de Barris que havia d’enllustrar el municipi estan esperant encara alguna solució. Mentrestant es va degradant un edifici històric i emblemàtic del cor del Vendrell que ofereix moltes possibilitats abans que acabi en mans immobiliàries o en pura ruïna.
El Casal amb el lloguer de les seves sales per múltiples i variades propostes segueix donant vida al barri antic del Vendrell esperant també alguna mà divina que realitzi reforma important. Mentrestant aguanta el tipus que ja és molt en els temps en què vivim.
Un dels espais infrautilitzats és la àmplia Rambla Jaume Cañas que tot i la seva extensió i situació es porten a terme activitats molt puntuals. Aquest que hauria de ser un dels motors de la zona nova del Vendrell està allí esperant que algú li doni una mica més d’oportunitats al llarg de l’any.
Per a les persones amb una mentalitat més abstracta tenim l’antiga caserna dels Mossos a l’entrada al polígon industrial de la Cometa. La seva situació és la pitjor de totes, però el seu valor històric i patrimonial també és el més minso. El pas del temps i els espontanis suposo que l’aniran esmicolant fins a deixar-la en la seva mínima expressió física.
Un altre dels punts que no registren el trànsit vital que li correspon és la Rambla del Vendrell. Només falta anar a Vilanova i Vilafranca per veure l’ambient que hi ha en aquest espai amb topònim compartit. A les ballades de sardanes a l’estiu, festes populars i altres si que es deixa veure gernació a la Rambla del Vendrell, només faltaria.
Per ser un dels epicentres d’una població que ronda albira els 40.000 veïns la veritat és que li falta més usuaris en les seves taules i cadires a banda de poques excepcions. Crec que molts cops hi ha més gent a la via verda entre el Vendrell i els barris marítims que no pas a la Rambla.
Després les tres sales públiques dels 400 també provoca que la varietat d’oferta sigui escadussera en la situació econòmica que estem i també amb la insuficient resposta general dels presumptes espectadors que massa cops no hi van. És molt trist que s’hagi de recórrer a actors mediàtics per omplir la Lira. Tenir tres escenaris amb una platea similar afegeix que hi hagi massa pretendents per a les poques pubilles que el pressupost d’aquests anys permet sortir a ballar a l’escenari. La Lira, l’auditori de l’Escola de Música i el de Sant Salvador poden acollir moltes propostes compatibles.
Darrerament ha estat notícia la reforma del port de Coma-ruga. Una obra prevista inicialment per més de 16 milions d’euros en què els guanyadors del concurs de moment invertiran 1,3 milions en aquesta infrastructura que esta molt malmesa. Amb això no tenen ni per començar. Si forcen molt als propietaris d’embarcacions, ells saben que Segur, Roda de Barà i Torredembarra estan a tocar amb millors condicions que no pas aquest port que ja està més ancorat en el passat que no pas en el futur. Només depèn d’un miracle.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!