El traspàs de primària a secundaria

Aquest dies com a  pares d’una filla que està  cursant 6è de primària en una escola pública, hem viscut el difícil camí del traspàs de l’educació primària a la secundaria, tot un mon, els hi asseguro. Hem anat a xerrades amb orientadors, a jornades de portes obertes, escoltar diferents  projectes educatius..., en definitiva  rebre la màxima informació possible per decidir el futur educatiu de la nostra filla. Finalment i desprès de valorar  les diferents ofertes i per consens familiar ens decidim a realitzar la preinscripció en el centre que creiem més adient. Això ens dona dret a poder participar en un sorteig que ens donarà el famós número de “tall” es a dir, la sort, com si fos la loteria decidirà el futur dels nostres nens. Si penseu que aquí s’acaben els mals de cap, res mes lluny, ja que entra en joc un altre factor, els criteris de prioritat (Barem), una sèrie de despropòsits, des de la meva modesta opinió que et donen punts extres i que fa que no tots els nostres fills tinguin les mateixes oportunitats en aquest procés,  i en vull explicar:

Criteris generals

1. Proximitat del domicili, es a dir o vivim i paguem els nostres impostos 30 punts, fins aquí te certa lògica, però continuem.

2. Germans o germanes escolaritzats al centre de preinscripció, pensat per allò que diem de: “no em puc desdoblar i portar a dos fills a centres diferents a la mateixa hora”, ara bé cada matí podem veure pels nostres carrers a menors de 16 anys anar tots solets cap a l’institut amb l’excusa de “ja son grans” sense que les nostres autoritats facin rés. 40 punts.

3. Pares o tutors legals que hi treballen en el centre en el moment de preinscripció, 40 punts, us imagineu per posar un exemple, que en les llistes d’espera de la Sanitat passes el mateix!

4. Discapacitat igual o superior al 33% dels pares, tutors legals o germans, 10 punts més, algú ens pot explicar el perquè, i en que afecta a l’alumne i els seus estudis. Parlem d’educació pública i gratuïta.

Criteris complementaris

1. Família nombrosa o família monoparental, 15 punts extres, ¡apa! tots a tindre fills amb la que està caient, ¿que pot ser amb aquesta mesura volen millorar la baixa natalitat que estem patint darrerament?

2. Malaltia crònica, aquesta si que es bona, si l’alumne te alguna malaltia que li afecti al sistema digestiu, endocrí o metabòlic, inclosa la celiaquia, encara que el centre de preinscripció no disposi de servei de menjador 10 punts, “toma ja, visca el sentit comú”.

3. El pare, la mare, els tutors o els germans de l’alumne han estat escolaritzats en el centre on es presenta la sol·licitud, 5 punts es a dir, encara que siguis fill de Vilanova de tota la vida sinó has cursat els teus estudis en aquest centre, rés de rés.

4. Expedient acadèmic, per a mi la millor de totes, si el teu fill o filla s’ha esforçat i ha sigut un excel·lent alumne/a, amb  bones notes a la primària, atenció 0 punts, sí, sí repeteixo ZERO PUNTS,  bonica forma de recompensar els esforços d’aquest anys a la canalla. Em perdonareu però ¡així va el país!

Potser aquesta carta arriba massa tard pels interessos de la meva filla,  però si serveix per fer reflexionar a tothom i sobretot als dirigents que redacten aquest criteris i aconseguim que siguin més justos, benvinguda sigui.

No vull acabar sense convidar algun responsable d’ensenyament a vindre a casa meva i explicar-li a la meva filla de 12 anys, quan plorant et pregunta el perquè no podrà cursar aquest any els seus estudis al centre escollit, jo ho he intentat, i creieu-me no he tingut èxit.