Museus i paisatges culturals del Penedès

Com cada any des de l’International Council of Museum (ICOM) s’impulsa el Dia Internacional dels Museus (DIM) per tal de donar a conèixer el paper dels museus en la nostra societat. Enguany el lema és “Museus i paisatges culturals” perquè els museus, no només són els edificis que allotgen i conserven les col·leccions, sinó que tenen un paper clau en els relats dels paisatges culturals i de la identitat de les ciutats i de les regions.

Sens dubte, el Penedès també és una regió de museus amb una història, una singularitat i unes col·leccions úniques que ens ajuden a entendre la vertebració cultural d’aquest territori. Destaca per haver estat un territori de frontera a l’Edat Mitjana, castells com el de Claramunt, Calafell, Castellet, Gelida o Sant Martí Sarroca i la gran quantitat de fortificacions escampades pel territori així ho reflecteixen.

Però, la seva història no comença pas a l’Edat Mitjana sinó que tenim petjades de civilitzacions anteriors en els diferents jaciments arqueològics penedesencs, com són l’Abric Romaní, la Font de la Canya, Olèrdola o la Ciutadella Ibèrica.

És una regió que se la coneix majoritàriament per ser una terra de vins i caves de qualitat amb gent que històricament s’ha dedicat a treballar la terra i el mar. El paisatge agrícola amb les vinyes, els camps, els marges, les masies, els camins i els diferents elements de pedra seca en són un bon exemple, però també ho són el Museu de les Cultures del Vi, el Centre d’Interpretació del Cava, el Museu del Traginer o el futur Espai Far.

El mar també esdevingué un revulsiu per al comerç dels productes de la zona i molts aprofitaren per anar a fer fortuna a Amèrica aprofitant la llei del lliure comerç. Molts d’aquests indians o americanos tornaren enriquits, apostaren pel progrés de les seves viles i es construïren grans cases, de les quals algunes d’elles avui també són espais museografiats i formen part dels nostres paisatges rurals i urbans.

L’efervescència de la indústria i el desenvolupament econòmic també va deixar petjada en el nostre paisatge amb la construcció de les fàbriques i les colònies industrials, l’arribada del ferrocarril i l’increment de carreteres per afavorir el comerç. El Museu Molí Paperer, el Museu de la Pell i el Museu del Ferrocarril expliquen part d’aquesta transformació del paisatge adaptant-se als nou temps.

Alhora, l’efervescència cultural afavorí l’interès pel coneixement i la creació de grans col·leccions com la d’Antoni Deu, la de Víctor Balaguer o la de Santiago Rusiñol que avui són museus en les nostres viles. També el fet d’haver acollit grans personatges i artistes ens porta a teixir tota una xarxa d’equipaments de noms singulars com són Àngel Guimerà, Pau Casals, Josep Cañas, Apel·les Fenosa o Peter Stämpfli. 

Els nostres paisatges culturals i el nostre entorn doncs, són fruit de tota una història que explica la singularitat del Penedès i els nostres museus ens ajuden a interpretar-los. No podem entendre els museus sense els paisatges culturals que els envolten perquè els museus formen part d’aquests. Els museus són veritables ambaixadors, promotors i difusors d’un determinat territori i d’aquí la necessitat de continuar explicant el Penedès a través seu.

Jordi Medina Alsina – gestor de la cultura i el patrimoni.