-
Les paraules no són innocents
-
Ciprià Pernas Fidalgo
- Sitges
- 29-05-2016 20:07
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Vull gaudir de bona salut quan no em trobo bé. Vull que el cansament s'avorreixi d'estar amb mi i marxi amb vent fresc. Vull sentir la satisfacció d'aconseguir-ho quan m'hagi posat a fer-ho. Vull que emmalalteixin tots els que no fan possible que la gent es curi. Vull instal·lar la felicitat a la caldera de les cases. Vull que la tristesa s'evapori com els tolls a l'estiu. Vull que l'energia es transformi en idees que ens facin millorar. Vull que l'amargor solament la senti quan em poso a menjar endívies. Vull que la bellesa sigui alguna cosa que es vegi fins i tot en els més lletjos. Vull que el deteriorament sigui exclusiva de la quincalla dels xinesos. Vull que els problemes flueixin com l'aigua a la sorra vora el mar. Vull que s'estanquin els beneficis dels especuladors. Vull que la seguretat sempre sigui la de ser feliç. Vull que la baixa autoestima es transformi en una província alemanya i que l'alta autoestima es cloni a l’ADN de tots el humans. Vull que l'aïllament s'apliqui solament a les neveres i que la connexió s'aconsegueixi amb la ment. Vull que la destrucció solament s'apliqui als missatges que envia el “professor Bacteri”. Vull que la construcció no tingui bombolles i la pugui pagar qualsevol. Vull que la Tirania solament es pugui entendre prop del nom de la capital d'Albània. Vull que l'harmonia s'implanti a totes les assignatures a més de la música. Vull que el mal humor se'm passi a força de pessigolles. Vull que l'estabilitat no sigui solament pressupostària. Vull que l'estrès pugui ser, “és quatre” i “és cinc” i que no li importi a ningú. Vull que l'equilibri no sigui necessari i que si caic m'aixequi amb un somriure. Vull que la tensió solament sigui alta a les torres de HIBERDOLA. Vull que el benestar pugui estar i es quedi per sempre. Vull que el bloqueig no surti de les pistes de bàsquet. Vull que l'alegria sigui contagiosa per decret. Vull que la negativitat es marxi pel lavabo quan tiri de la cadena. Vull que la confiança es regali. Vull que l'ansietat quedi satisfeta i que la plenitud sempre es pugui ampliar. Vull que la tranquil·litat es traslladi de la Lluna a la Terra per quedar-se. Vull que la por es desgasti com els pneumàtics de la Fórmula 1. Vull que l'optimisme sigui assignatura obligatòria per als polítics. Vull que la rigidesa solament es mantingui quan faig l'amor. Vull que em motivi el que ara m'avorreix. Vull que la desconfiança s'il·lumini com un neó en el front dels especuladors. Vull que l'avorriment passi com el somni en els dies que estic molt cansat. Vull que el conflicte es dissolgui com un terròs de sucre en el mar. Vull que l'acord es respecti fins quan perdo. Vull que l'apatia es munti en el terròs de sucre que vaig llançar al mar. Vull que el respecte no ho hagi de demanar i m'ho donin sempre. Vull que el dolor sigui sempre insensible. Vull que la serenitat passegi a les nits obrint les portes de les cases als borratxos. Vull que la depressió sigui solament un accident geogràfic. Vull que la presència es noti en tots els que estimo. Vull que la desmotivació deixi d'existir i mori d'inanició. Vull ser congruent fins i tot quan no sé el que dic. Vull que el buit solament es faci als paquets que congelo. Vull que activar sigui un botó que pugui prémer sempre que ho necessiti. Vull que la pau no sigui necessària perquè tots es van oblidar de la guerra. Vull que la llibertat solament pugui viatjar amb el respecte. Vull que la contradicció em doni una descàrrega que m'espavili. Vull que el ressentiment viatgi també pel desguàs del lavabo. Vull que el servir doni tant plaer com l'estimar. Vull comprendre tot el que ara no comprenc. Vull enfadar-me solament amb els que tenen vocació de molestar als altres. Vull que la culpa quedi abolida i substituïda per la responsabilitat. Vull que l'evolució sigui tangible com el creixement d'una granota. Vull que el creixement sigui sostingut i lent, sobretot perquè vull seguir sent nen. Vull que el descoratjament arribi a tots els que solament són capaços de pensar en si mateixos. Vull dependre de totes les meves potencialitats per donar exemple. Vull que els insatisfets puguin omplir l'estómac i altres coses. Vull que l'inestable només aparegui a les muntanyes russes. Vull que la inseguretat no sigui un límit per a ningú. Vull que el patiment solament es permeti en els llançaments de penals. Vull que l'involuntari mai tingui conseqüències. Vull que descol·locar-se quedi resolt amb una aplicació de mòbil. Vull que la credibilitat no es perdi per fracassar. Vull que la decepció tingui vacuna i que la ràbia es curi amb una injecció. Vull que la inspiració m'arribi com a John Lennon. Vull que la paràlisi no sigui permanent i que si ho és, soni a música dels vuitanta. Vull que el caos es resolgui amb una fórmula matemàtica. Vull que la procrastinació s'avorreixi de si mateixa. Vull que l'enfocament ho dominin tots a més dels fotògrafs. Vull que la desconnexió porti implícita una carta d'ajust. Vull que la pressa es paralitzi i esperi sempre. Vull que l'esclavitud sigui un record que estigui present perquè no es repeteixi mai. Vull amb calma comprendre tot el que em passa i treballar-ho per resoldre-ho de la millor forma possible. Vull en el fons i en la superfície ser feliç vivint en acord amb el que sento.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!