Les llavors del silenci

Interessant novel·la sobre la memòria, el record, la història i les coincidències en la història. La novel·la ha guanyat el premi Sant Joan de novel·la en al convocatòria del 2013. La narració és una excel·lent manera de recordar la presència dels brigadistes internacionals en la guerra civil espanyola, el perquè una joventut europea i americana va venir a batre’s contra el feixisme a la nostra terra i com algunes de les històries d’aquests brigadistes han deixat petjada al País.

Viatge també a l’interior d’un protagonista que malviu amb sensacions estranyes i amb un malestar d’ençà de la mort del seu pare. Molts sentiments per exterioritzar i també molts sentiments per expressar i canalitzar.

Àlvar Caixal Mata (Barcelona, 1960) és llicenciat en Prehistòria i Història Antiga per la Universitat de Barcelona i treballa com a arqueòleg al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. En el marc dels projectes de recerca i restauració executats per aquesta institució, ha dirigit nombroses excavacions arqueològiques en poblats ibèrics, vil·les romanes i edificis civils, militars i religiosos de diferents èpoques. Ha publicat articles i estudis monogràfics relacionats amb el patrimoni arquitectònic, l’arqueologia i la restauració monumental, i ha estat conferenciant i ponent en diversos congressos, taules rodones i reunions científiques d’aquest àmbit.

Escriptor per vocació, els darrers anys ha participat activament en obres col·lectives vinculades a la comarca del Matarranya i la Franja de Ponent. Aquest és el cas del recull de relats 'L'arbreda ebrenca' (2010), del llibre de narracions 'El tren de la Val de Zafán' (2011) i de l'antologia poètica 'Poesia de frontera' (2011). 'Les llavors del silenci' ha estat la seva primera novel·la.

“No es pregunti que hauria passat si no hagués vingut, sinó que fa que els esdeveniments més discordants s’acumulin amb l’aparença casual, l’un darrera l’altre, fins aconseguir al final un continu del tot homogeni i coherent. Hi ha vincles invisibles que cap llei física coneguda pot explicar, vincles que perduren més enllà del temps és aquesta essència universal que l’ha dut fins aquesta casa, Alfred res a veure amb l’atzar”

Aquest fragment és clau crec en la història. S’hi podrà estar o no d’acord però en el context de la narració explica moltes de les coses que li passen a un dels protagonistes l’Alfred que cerca obstinadament allò que el corseca i que al final trobarà i resoldrà en bona part l’enigma en que s’ha convertit la seva vida.

La història va paral·lela per una banda en un petit poble del sud d'Anglaterra, la senyora Tavistock evoca amb nostàlgia la història tràgica de la seva tieta. Va llegint les cartes del promès de la seva tia Madeleine, en Frank, un jove estudiant de medicina, membre de les Brigades Internacionals, desaparegut al front d'Aragó la primavera del 1938. Es va allistar per anar a cercar al germà de la Madeleine i a Barcelona coneix al Harry un altre jove que també s’allistà per combatre el feixisme

Per altra banda i en la línia paral·lela a la primera narració, a Barcelona, l’Alfred veu alterada la seva vida raonablement feliç a causa del suïcidi del pare, un vell falangista amargat i solitari amb qui no hi mantenia gairebé cap relació sobretot d’ençà la mort de la seva mare. La troballa d’uns papers amagats en un llibre de poemes amb el nom de la seva mare precedit pel nom de Madeleine a la casa familiar i un seguit de fenòmens estranys el porten a endinsar-se en la història de la seva família ja que intueix que hi ha alguna cosa que no acaba de quadrar amb el que sempre ha conegut i que ell creu que és la causa del seu permanent neguit i desassossec.

A partir de dues històries que transcorren entre els anys anteriors a l’esclat de la Guerra Civil i l’hivern del 2002, Les llavors del silenci s’endinsa amb un doble recorregut, es refà la història dels joves anglesos que van participar activament en les Brigades internacionals i la sort diversa que van córrer molts d’ells sobretot quan ja es retiraven i van afrontar la darrera batalla, Terol i a l’Ebre. I per altra banda la narració es mou en l’actualitat i els esforços que fa l’Alfred per reconstruir la història i el significat del llibre i una fotografia que va trobar en el llibre amagat a casa dels seus pares. La investigació el porta a Anglaterra i es connecten els dues línies narratives i arriben al final del llibre a on es descobreixen les veritats de la vida de l’Alfred i dels joves brigadistes amb complexes interseccions que donen a la narració un aire gairebé de novel·la de detectius.

Llibre que parla de la memòria del records com a palanca de llançament de veritables històries. Novel·la que narra l’època convulsa de la guerra civil però també les convulsions internes dels personatges que malden per conèixer la veritat per conèixer-se a si mateixos.

Recuperar els orígens per tenir clara la pròpia identitat.

Realitat crua en les escenes de la guerra i fantasia desbordada en els somnis i vivències de l’Alfred.

Tot plegat dóna peu a una bona, excel·lent novel·la.

Les llavors del silenci
Àlvar Caixal
Premi Sant Joan 2013
Col·lecció El Balancí 704
Editorial Columna
Barcelona, octubre 2013