Diferències entre tristesa i depressió

Tenir clares les diferències entre una cosa i una altra ens permetrà saber quan de debò ens hem de preocupar. Per a això anem a revisar sis qüestions claus que ens permetran aclarir la qüestió.

1. Una persona en estat depressiu tendeix a expressar una baixa autoestima i un cert menyspreu pel “jo”. Per contra les persones tristes segueixen manifestant que es volen a si mateixes.

2. Les persones depressives tendeixen a l'autodestrucció fins al límit de posar en risc la pròpia vida. Una persona trista no es planteja amb serietat perjudicar-se a cap moment.

3. En un estat depressiu el subjecte s'aïlla afectivament de l'entorn manifestant la decepció que li provoquen les persones a través del seu comportament. Per contra la persona que se sent trista pot connectar afectivament amb els altres. És capaç de demanar ajuda encara que manifesti moments en els quals busca la solitud que li permeti espais de reflexió.

4. En un estat depressiu es manifesta negativitat per qualsevol aspecte de la vida del subjecte. El limita i fins i tot l’incapacita per a qualsevol desenvolupament personal o professional. En un estat de tristesa, els subjectes poden seguir amb la seva activitat normal encara que manifestin una certa disminució del seu rendiment.

5. Una persona depressiva no pot identificar amb claredat l'origen de la seva situació, mentre que una trista observa amb facilitat les causes de la seva tristesa.

6. Els estats depressius es perllonguen tant en intensitat com en el temps. La tristesa no obstant això manifesta períodes més limitats que es tradueixen en dies o com a màxim setmanes.

La depressió és una forma de dol envers l'ànima de l'individu afectat que s'expandeix al seu entorn amb una gran virulència. És sens dubte un dels pitjors invents de la ment de l'ésser humà. El seu millor i més potent antídot es basa en el lliurament immens d'amor i alegria.

Estar trist és un recurs sanador en molts casos. No obstant això, la persistència en els estats de tristesa reclama una supervisió sobre aquestes situacions. Seguint aquests senzills passos mantindrem l'alerta suficient per defensar-nos d'aquesta perillosa xacra amb capacitat de destrucció total sobre la pròpia vida de l'afectat i per contagi, llaurant severes ferides en la convivència amb els entorns d'aquestes persones.