El club Bilderberg

Algun ajuntament atrevit de la nostra comarca es va atrevir a anunciar en campanya que s’havien de crear uns coordinadors per fer d’enllaç entre polític i treballador. Persones de la pròpia plantilla que després de presentar el seu currículum i fer una entrevista personal podrien entrar en aquesta categoria quasi celestial que vindria a substituir els càrrecs de confiança d’anteriors legislatures avui en dia caiguts en l’oblit.

Ara que sembla que estem deixant enrere els moments més crítics de la crisis hem d’apostar per una relació de llocs de treball de les administracions públiques de la nostra comarca. Cada municipi que faci la seva. Una tasca no gens fàcil que ha de comptar amb la participació real del comitè, junta de personal. També està la versió moderna i més digital que es apostar pels treballadors membres del club Bilderberg local per elaborar-la d’una forma presumptament seriosa. No s’hi val allò que es convoquen el primer dia als representants legítims dels treballadors i ja no es compta més amb ells. Llavors al cap d’un temps et trobés els resultats sobre la taula com una cosa dada i beneïda per totes les parts. Com és obvi no hi poden faltar els treballadors que només han fet acte de presència sense capacitat per tocar una coma de les propostes aportades.

En aquests mesos que tenim al davant amb unes administracions amb un deute més que considerable, un govern català mancat d’un suport ferm que li permeti tirar endavant nous pressupostos que marquin el dia a dia del nostre govern autonòmic. El més greu de tot és aquest govern espanyol provisional incapaç d’unir partits per assolir una majoria forta que li permeti tirar endavant amb el rumb del país.

Aquesta situació d’impàs política i econòmica és el moment ideal per revisar la maquinària per buscar la solució millor per treure el màxim profit a tots els recursos humans.

Fer una relació de llocs de treball per a cada administració pública adaptada a la seva realitat i que es pugui actualitzar sense gaires dificultats a mesura que les necessitats del municipi ho exigeixin d’una manera objectiva, deixant fora aquests canvis i actuacions només justificades per motius polítics o per simple simpatia personal o de partit.

Aquesta és eina una bàsica i necessària perquè la gent treballi amb il·lusió que sàpiga la seva trajectòria professional fins on pot arribar i també per on ha d’anar.

Saber quins són els cursos necessaris que s’han de fer per consolidar la formació i tenir una base més apropiada per seguir avançant en aquesta carrera professional.

En aquests anys no veurem gaires inversions, ni grans projectes a casa nostra, hem de treballar en tenir els equips ben distribuïts i consolidats perquè puguin atendre el millor possible les necessitats que van sorgint sobre la marxa.

També s’han de fer cursets, jornades i trobades sobre temes nous i compartir noves experiències per utilitzar-ho en la feina diària de cada dia adaptada a la nova normativa.

Nomenar coordinadors i similars és una cosa molt bonica que queda molt bé davant els la gent que desconeix la realitat, però la casa s’ha de començar per sota. Primer hem de dividir els diferents departaments que tenim i dotar-los del personal necessari i unes tasques claus perquè pugui funcionar dins un engranatge més complex que engloba tothom. A partir d’aquí es va formant regidoria, àrea i el que faci falta, però començant sempre per sota i anar pujant amb les idees clares en tot moment per tothom, tenint en compte la nostra realitat i donant un marge de maniobra de cara al futur per fer petits retocs. Una estructura que es pugui mantenir ferma per sobre qualsevol canvi de govern o de color polític que es pugui produir en el consistori. Eines bàsiques per superar sense gaires tràngols els diferent canvis polítics que se succeeixen  en l’administració.

La immensa majoria de la nostra comarca encara han d’entrar en les mentalitats del segle XXI. Poques vegades es té en compte les potencialitats de la persona i la tasca assignada és massa cops adjudicada per pures circumstàncies com la jubilació i futura substitució o les vacants que s’hi van creant i per la simple rutina que potser que un treballador es tiri 50 anys fent la mateixa feina sense gaires variacions al llarg de la seva vida professional. Avui en dia aquesta mala praxis ja no és la correcta. La majoria de personal que les seves característiques ho permetin hauria d’anar rotant en els diferents llocs de treball de l’administració per conèixer millor el funcionament d’altres àrees i no estar sempre dins els mateixos paràmetres per secula seculorum.