-
Les paraules no són innocents
-
Ciprià Pernas Fidalgo
- Sitges
- 25-07-2016 20:54
Les petjades del talent. Eix
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Alguna cosa s'encén en el teu interior que t'anima a donar un primer pas. Aquest pas és una espurna autònoma que es detona per raons inexplicables i mancades d'un ordre programat. Simplement és alguna cosa que passa en algun moment indeterminat de la teva vida i al que arribes perquè el teu despertar interior s'ha apropat en “adonar-te“ de la seva existència. Succeeix quan el viatge per aquest nou camí ja s'ha iniciat. Ja t'has pujat al tren. Estàs viatjant cap a un altre lloc que a priori, no serà ni millor ni pitjor, simplement diferent. Saps que et dirigeixes a punts de descobriment on el que recolliràs serà matèria primera per reconstruir-te en harmonia amb el que necessites.
A mesura que els paisatges se succeeixen, les parades et mostren estacions i viatgers. Et comences a creuar amb mons i persones, es defineix la visió dels escenaris. La intuïció recolza les teves construccions mentals que donen forma als espais i als llocs que necessites perquè tot s'ajusti millor. Els esdeveniments que han de succeir es vestiran amb el necessari per a la teva realització personal. Les successives definicions arribaran també a les persones. A totes, a les necessàries i les que han de mantenir-se prou allunyades de tu. És el moment del temps creatiu que et va a canviar des de la primera idea en la teva ment al moment de parlar d'ella com un fet. Aquesta excel·lència és la teva forma de superar-te, és també la teva manera de ser respectuós amb els trajectes dels altres. Et mostra humil amb ells i amb les seves metes personals. És posicionar-te ecològicament en un procés del ben comú que solament funcionarà si l'acord encaixa amb les necessitats dels teus interlocutors, de la resta de companys de viatge, coneguts i desconeguts.
La nebulosa de la indefinició es comença a enfocar a poc a poc en la mesura que vas ajustant les diòptries dels teus punts de vista. Et relaxes, perds rigidesa i l'elasticitat dels teus posicionaments permet estirar-te per aconseguir. Vas arribar a un estadi amb milers de persones en el seu interior. Era tot una massa humana que ara comences a identificar específicament. Qui és qui a cada moment. Despertar l'atenció a detalls inconscients amb els ulls oberts. Ara si estàs triant, estàs prenent decisions i alhora impedint que uns altres les prenguin per tu. No és poca cosa. És un grandíssim assoliment per celebrar i compartir, premiant-te com saps que mereixes.
Vas necessitar aprendre d'alguna cosa o d'algú. Vas ser curiós i arriscat i vas moure el que va caldre moure oposat el coneixement per molt allunyat que aquest estigués de les teves inicials competències. Alhora vas ajustar aquest coneixement per ser crític i just en l'estudi de cada procés. Vas aplicar l'aprenentatge aprofitant tota la informació rebuda.
L'espai que ocupes és circular i té 360º des dels quals posicionar-te i mirar la situació. Cadascun d'ells t'aporta un punt de vista diferent, donant-te la informació necessària per ser versàtil i prendre les decisions més potents.
En algun moment vas ser nen. En la mesura que vas tornar a ell vas recobrar aquella virtut somiadora per caçar al vol les millors oportunitats. Aquestes espurnes que detonen idees per portar-les a la pràctica. Quan la primera explosió es va produir, es va activar la cadena que et va portar a una altra i a una altra. El teu rol programador d'idees ja estava en marxa i amb ell la retroalimentació que manté el motor actiu. Estimular el procés una vegada i una altra et fa abanderat de tot el que a tu et competeix. És il·lusió en estat pur.
Potser t'hagi semblat una història d'èxit, no obstant això, és alguna cosa molt més concret: és la història del teu èxit i la definició del talent del líder que ets. Sí, el que el teu moment estigui pendent, és només l'indicador que encara no ho has posat en funcionament.
Tots tenim la imatge en la ment d'algun triomfador que ens sembla simplement inassolible. Els exemples més concloents d'èxit no són ells. Són aquelles persones anònimes que en algun moment es van sentir menys que res i que avui somriuen en la distància als seus pitjors records convertits en qui si han volgut ser. Són moltes persones i històries que habiten al teu voltant. Tu seràs una d'elles quan decideixis ser-ho i facis visibles les petjades del talent.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!