Capacitat de convocatòria dels polítics

Els polítics del Pacte de Berà varen convocar el passat divendres dia 29 per la tarda a la ciutadania davant de l’arc romà de la N-340 a les 18 hores per demanar la gratuïtat de la N-340. La resposta a part de polítics i adjacents va ser ben minsa per la ciutadania en general. Hi devien acudir unes 140 persones en els càlculs més optimistes per una zona que supera fàcilment els 150.000 habitants. A priori pot semblar que això no interessa a la gent, tot al contrari hi ha molta gent que reclama aquesta mesura. El problema és que el joc del nostres polítics en aquest aspecte no sembla del tot clar. Estem pagant uns peatges que ja fa anys que haurien d’haver fet història, però per una cosa i una altra com que som catalans, doncs toca anar contribuint al benestar de tothom.

Un altre tema que ja comença a preocupar és la provisionalitat del govern espanyol que ja va anar a les urnes davant la impossibilitat d’investir president de govern i al pas que anem no m’estranyaria que hi tornéssim un altre cop si els actuals líders no fan un pensament i es decideixen a formar govern encara que els colors no siguin, a priori, combinables, però primer de tot està la resta de ciutadans i després els colors i ideals que representa cadascú. Si al final no ho entenen així acabarem tots votant al Pacma que té les idees molt clares perquè arregli tot aquest guirigall que nous i vells no saben tirar endavant.

Si en les anteriors eleccions la participació ja va baixar, si es tornen a convocar unes terceres encara que siguin per Sant Esteve la cosa tornaria a minvar, però sembla que tant els hi fa, perquè el Congrès i el Senat sempre s’acaben emplenant de polítics escollits per la sobirania popular.

En aquesta situació que la gran majoria de persones obvia les informacions generades directament per les entitats públiques i la manca d’estabilitat estatal posa la cosa una mica fosca als nostres municipis. No podem oblidar que a Catalunya tot i tenir president de govern amb els seus responsables li falta aprovar un pressupost per al present exercici i lligar dues maneres de veure la nostra societat com és la CUP i Junts pel sí.

En aquesta negociació  pot passar de tot i l’anunciada moció de confiança del president al Parlament pot acabar de moltes maneres.

Llavors a les nostres contrades tenim un acte que ens ha de salvar de tot com són els Jocs del Mediterrani del Tarragona del 2017. Una competició internacional que s’ha de celebrar en els pitjors moments que tenim a casa nostra. Si reculéssim uns 10 anys en el calendari la cosa podria donar molt de sí, però actualment amb uns governs estatal i català inestables i en molts ajuntaments que estan mig penjats pot passar de tot. Suposo que al final de tot cadascú acabarà aportant el millor que té, però esperem que aquestes bones intencions acabin per donar una bona base a la proposta esportiva no sigui que acabem generant l’efecte contrari al que tots hi treballem d’una manera o una altra.

Molts d’aquests països, com Grècia, Argèlia, Líbia, Egipte, no és que passin pel seu millor moment polític i econòmic. Ja veurem com ho acabem lligant tot plegat. És un gran misteri que no sabrem fins d’aquí un any. Els actuals responsables de tot aquest muntatge i de l’Ajuntament de Tarragona ja tenen molta feina per endavant.

Estem en una societat on els partits han perdut molt pes. Ara són quatre gats que no té res a veure amb el que fa uns anys. Molts dels que hi van de tant  encara són les velles generacions, però són pocs que s’hi van afegint. La gent jove està per altres guerres i ja ha vist que mentre la política sigui la manera de guanyar-se les garrofes per molts dels qui són no hi tenen res a fer. Els líders socials carismàtics ja s’han perdut pel camí. Ara tenim els esportistes, però aquestes juguen en una altra divisió totalment diferent.

Els polítics cada dia estan més allunyats de la realitat. Les notes de premsa on es lloa la seva gran tasca social cada dia arriben a menys gent i les xarxes socials han fet molt de mal a l’hora de conèixer la realitat de plegat i no caure en aquest món ensucrat on ens han volgut fer caure durant aquests anys. Seguirem esperant propers capítols a veure que passa.