La filla de la neu

Nova novel·la de Núria Esponellà en que un cop més tria com escenari un fet real, en aquest cas la construcció del tren cremallera de Núria per bastir la seva història a l’entorn de la mateixa construcció, de les persones que hi van participar i sobretot la història de la Joana, una cambrera que treballava al Santuari de Núria i va viure interessants aventures personals però també moments de perill en la seva participació en la cadena de salvament de refugiats de la segona guerra mundial.. 

Núria Esponellà (Celrà, Gironès, 1959) és filòloga i professora. Inicia la seva trajectòria literària en la poesia. És autora de novel·les com Gran Cafè (1998), Un moment a la vida (1999), El mateix vell amor (2000, Premi Ciutat de Badalona), la novel·la basada en la sèrie televisiva Temps de silenci (2002), Sunitha (2003), una novel·la testimonial sobre l'experiència de l'apadrinament a l'Índia, La Travessia (2005) i Una dona d'aigua (2013).
Ha guanyat diversos premis literaris entre els quals destaquen el Premi Bonmatí de periodisme, el Premi Columna per la novel·la La Travessia i el Premi de novel·la històrica Néstor Luján (2009). El 2012 queda finalista del Premi Prudenci Bertrana amb l'obra Una dona d'aigua.

Per la seva obra poètica ha rebut el Premi Ciutat d'Olot (1986), el Premi Mercè Bayona atorgat al poemari Un vent, una mar (1994) i el Premi Goleta i Bergantí per La mirada de la gavina (2001), prologat per Miquel Martí i Pol.

L'autora col·labora habitualment als mitjans de comunicació. És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La filla de la Neu és la recreació de la vida de la Joana una cambrera que treballa a la Vall de Núria mentre es fan les obres del tren cremallera i la relació amb els directius de les obres. El seu net vol refer la història del seus avis i a través de converses i trobar documentació d’aquells temps va reconstruint-la i descobreix a una Joana que va començar de cambrera, per després ser una de les persones que va començar l‘ensenyament de l’esquí al nens  que anaven a la Vall i també va ser una peça clau en la fugida d’alguns jueus dels nazis en plena segona guerra Mundial i quan el Pirineu era una de les possibilitats de fugida. En el seu treball a l’hotel de la Vall coneix a l’Enric, un enginyer auxiliar del cremallera de Núria, durant els treball de construcció del tren a gairebé dos mil metres d’altitud, quan els «homes del tren» de la FMGP (Ferrocarriles de Montaña en Grandes Pendientes) estan construint l’obra d’enginyeria amb més metres d’altitud de tota la Península Ibèrica.

L’Enric i al Joana comencen amb malt peu ja que tenen algunes desavinences però ambdós descobreixen que darrera aquestes picabaralles hi ha uns sentiments que no triguen a aflorar. L’Enric ha d’enfrontar-se més enllà de les dificultats de l’obra amb un seguit de situacions anòmales en l’empresa i no para d’investigar fins a trobar qui ha estat el responsable d’un frau comés.

Tot va bé per ells, encara que en un moment determinat la guerra i la postguerra trenqui la placidesa relativa de les seves vides i hauran de prendre decisions compromeses, la Joana durant la Segona Guerra Mundial. La Joana torna a la vall de Núria per ajudar dues dones i dos nens jueus que han de travessar la muntanya per salvar la vida. És una vall devastada per la Guerra Civil que poc té a veure amb el record que en tenia la protagonista ja que les destrosses que s’hi ha fet l‘han convertit en un lloc inhòspit que malda per tornar a renéixer.

La novel·la està molt ben documentada. Per construir el personatge de la Joana, segons explica l’autora Núria  Esponellà explica que va resseguir i buscar informació de els primeres esquiadores i monitores de la Vall i també s’ha documentat abastament en els treballs d’enginyeria que van portar a la construcció del tren cremallera, una de les obres més importants que es van fer durant els principis dels anys trenta com alternativa a una carretera que es volia projectar que hagués, sens dubte, trencat l’encant que encara té avui la Vall de Núria. Tot plegat és l’escenari per desenvolupar una història prou interessant perquè acabi esdevenint una novel·la rodona, ben escrita i de força interès.

La narració també ens explica la pròpia història del net de la Joana, el Marçal,i les situacions que ha viscut i els sentiments que li desperta conèixer la història dels seus avis, acabarà el narrador formant part de la mateixa història del llibre. Els alts en el temps i el present del narrador dóna també interès al llibre.

La història és ja de per sí prou interessat però l’altra part narrativa ens dibuixa un protagonista que s’enfronten amb els seus propis problemes i no defalleixen fins que els superen. Història de voluntats, i de les actituds diverses amb que els protagonistes les afronten.

Moltes vegades no pots escollir, els fets et venen donats i no pot evitar trobar-te amb les dificultats, el més important és com es poden encarar i amb quina voluntat modifiques allò que sembla inevitable que hagi de passar. D’això també va la història.

Novel·la molt interessant que ha tingut una excel·lent acollida per la crítica i també pels lectors.

La Filla de la neu
Núria Esponellà
Col·lecció Clàssica. Nº 1069
Editorial Columna
Barcelona, gener del 2016