Gestionar les emocions des del primer alè de vida

La rebequeria del nen en el passadís del supermercat mentre fas la compra. Els crits i insults del pare als contraris des de la graderia, mentre el seu fill participa en un partit escolar. El menyspreu a aquell company per un matís o diferència que no sabem explicar. Participar en una conversa en la qual solament parlem sense escoltar i que quan ho fem no és per comprendre, sinó solament per contestar. La nul·la predisposició per enfocar alguna cosa que ens passa d'una forma radicalment diferent a com ho hem fet fins a aquest moment. Oblidar això que ens molesta tant al precís moment en què l'hi estem fent a un altre. Protestar i queixar-nos sense reflexionar abans d'investigar pensant en el que podem posar de la nostra part per solucionar aquestes queixes. Tractar a uns altres justament com no ens agrada que ens tractin a nosaltres. Tirar escombraries al carrer amb un total menyspreu per l'entorn mentre que no suportem la brutícia a les nostres cases. Encomanar-nos a tal o com creença esperant que ens resolgui el problema. Glorificar santedats i donar-nos la pau just fins a la sortida del temple. Esperar que se'ns respecti com a espècie mentre exterminem o utilitzem a les restants.

Podem seguir posant exemples de dinàmiques que posen en evidència el comportament humà. Actituds i maneres de fer que es manegen dins de l'evolució de la nostra espècie d'una forma lenta i sense canvis espectaculars.

Repetim sistemàticament errors de procés que superen a civilitzacions i cultures. Van més enllà de la mera supervivència, ja que contemplen els més foscos defectes palesos dels humans que ens arrosseguen reiteradament a una ensopegada amb la mateixa pedra.

La suma de totes aquestes maneres d'actuar unides a les que no he escrit, tant positives com a negatives, conformen això que fem amb més o menys gràcia, denominat viure i que agrupem sota el paraigua protector d'un concepte denominat intel·ligència emocional o el que és el mateix, el que fem amb les emocions tant pròpies com a alienes per promoure alguna forma de creixement de l'intel·lecte, definint tot el possible en molt poc.

Trobo  a faltar el profit d'aquest període del creixement humà en el qual més predisposats estem i més facilitat manifestem per a l'aprenentatge cognitiu. Per què no li donem més protagonisme a l'ús de tècniques que fomentin l'autoconeixement i amb ell l'administració de les nostres emocions? Per quina raó no es copien aquelles solucions que s'han demostrat útils en altres països per implementar tècniques que facin dels nostres nens persones riques en humanitats i relació? Què foscos interessos no promouen que les lleis educatives no siguin potents en nutrients i que formin a persones amb capacitat d'entendre i crear en lloc de papagais de repetició?

També podem seguir fent-nos preguntes retòriques fins a l'extenuació, sempre que al no tenir respostes imaginatives de l'exterior, siguem capaços d'entendre com funcionem i que reaccions manegem per incidir en elles a nivell personal, transformant a força de qualsevol recurs els comportaments que ens allunyen de ser creatius, reflexius e intuïtius. El que no vingui de fora l'oportunitat és la raó més poderosa per buscar-la dins de tu. Així ho entenc, posant en pràctica a la menor oportunitat les eines que apropen al canvi d'actituds i a l'experimentació d'un caràcter diferent en la forma de comunicar-nos, els uns amb els altres.

El debat, la defensa de criteris argumentant més enllà de les nostres pròpies creences està sempre disponible. Té les seves tècniques i com a tals es poden aprendre i ensenyar. Resulten rics per descobrir coneixements nous i idees obsoletes que hem manejat massa temps i que acaben per deixar-nos fora de les sendes del progrés. També serveix per desaprendre tan coneixement obsolet que ens impedeix veure les formes i els colors de la vida.

Per divagar el menys possible, avui em vull posar les piles repassant aquestes competències que podem abordar per conèixer i abans de res reconèixer-nos. Un primer pas, alhora d'important és el bàsic per ficar-nos de ple en matèria.

Amb aquesta informació espero que prenguis aquesta consciència bàsica que anem a necessitar per llançar-nos en algun moment una pregunta poderosa:

Què puc fer jo per canviar això que no m'agrada i que estic fent una vegada i una altra?

Després ja no serà necessari que et digui que la força t'acompanyi perquè tu l'entendràs com la pròpia força, manejant positivament les competències emocionals, que són les següents:

Autoconsciència: Reconeixent els teus estats d'ànim, els recursos dels quals disposes i la intuïció que manifestes. Les competències emocionals que depenen de la autoconsciència són:

1. Consciència emocional: identificar les pròpies emocions i els efectes que poden produir.
2. Correcta autovaloració: conèixer les pròpies fortaleses i limitacions.
3. Autoconfiança: un fort sentit del que valem i les nostres capacitats.

Autoregulació: Es refereix a manejar els propis estats d'ànim, impulsos i recursos. Les competències emocionals que depenen de l’autoregulació són:

1. Autocontrol: mantenir vigilades les emocions pertorbadores i els impulsos.
2. Confiabilitat: mantenir un nivell alt d'honestedat i integritat.
3. Consciència: coneixement important d'un mateix i el seu entorn.
4. Adaptabilitat: flexibilitat en el maneig de les situacions de canvi.
5. Innovació: sentir-se còmode amb la nova informació, les noves idees i les noves situacions.

Motivació: Es refereix a les tendències emocionals que guien o faciliten el compliment de les metes establertes.

1. Impuls d'assoliment: esforç per millorar o aconseguir un estàndard d'excel·lència.
2. Compromís: alinear-se amb les metes del grup o organització.
3. Iniciativa: disponibilitat per reaccionar davant les oportunitats.
4. Optimisme: persistència en la persecució dels objectius, malgrat els obstacles i reculades que puguin presentar-se.

Empatia: Implica tenir consciència dels sentiments, necessitats i preocupacions dels altres.

1. Comprensió dels altres: adonar-se dels sentiments i perspectives dels altres.
2. Desenvolupar als altres: estar al tant de les necessitats de desenvolupament de la resta i reforçar les seves habilitats.
3. Servei d'orientació: anticipar, reconèixer i satisfer les necessitats reals de l'altre.
4. Potenciar la diversitat: conrear les oportunitats a través de diferents tipus de persones.
5. Consciència política: ser capaç de llegir els corrents emocionals del grup, així com el poder de les relacions entre els seus membres.

Destreses socials: Implica ser un expert per induir respostes desitjades en els altres. Aquest objectiu depèn de les següents capacitats emocionals:

1. Influència: idear efectives tàctiques de persuasió.
2. Comunicació: saber escoltar obertament a la resta i elaborar missatges convincents.
3. Gestió de conflictes: saber negociar i resoldre els desacords que es presentin dins d'un col·lectiu.
4. Lideratge: capacitat d'inspirar i guiar als individus i al grup en el seu conjunt.
5. Catalitzador del canvi: iniciador o administrador de les situacions noves.
6. Constructor de llaços: alimentar i reforçar les relacions interpersonals dins del grup.
7. Col·laboració i cooperació: treballar amb uns altres per aconseguir metes compartides.
8. Capacitats d'equip: ser capaç de crear sinergia per a la persecució de metes col·lectives.

Podem seguir fent-nos preguntes relacionades amb la manera d'activar aquestes competències integrant-les en la nostra vida i entorn. Pensem que l'adequat és generar activitats d'aprenentatge perquè des dels moments més primerencs de la seva existència, les persones s'habituïn a practicar-les i així convertir-se d'alguna manera en experts. El col·legi, les activitats extraescolars, les activitats familiars. Totes elles tenen el poder de modelar.

La realitat en canvi és molt diferent. Sobre la base d'alguns dels exemples que abans vam posar en evidència, quedem molt lluny d'habituar-nos al seu maneig. De qualsevol forma, tots i cadascun de nosaltres podem activar-nos per implicar-nos en el seu ús i amb el temps també en el seu aprofitament. És obvi que en la mesura de les nostres possibilitats i impulsats per la necessitat a la qual ens col·loca el dia a dia, practicar-les és una mesura generadora de benestar personal. Els problemes quotidians als quals ens veiem sotmesos són bones raons per prendre la iniciativa abordant un compromís clar que ens ofereixi altres formes de resposta més riques, més integradores i creatives per posar-nos d'acord primer amb nosaltres mateixos i després amb l'entorn en el qual ens movem.