5 cap tòxics

En incorporar-te al teu lloc de treball, has d'enfrontar-te a moltes qüestions pròpies de les responsabilitats que tens assignades. A més d'elles, et trobes amb unes altres que són estructurals. O sigui, que formen part de com estan organitzats els mecanismes de jerarquia en les empreses i en particular, les maneres, les formes i les actituds de les persones que formen les seves xarxes de comandament.

En altres articles hem abordat les figures tòxiques al món del treball. En particular, les que més directament ens afecten a tots. Els nostres caps directes, aquestes persones amb les quals convivim d'alguna manera condicionats per disciplines, jerarquies o fins i tot submissions. Depenent dels caràcters de tots els implicats i de la comunicació que mantinguem, obtindrem una o una altra qualitat de vida als nostres espais laborals. La importància d'aquesta realitat és capital, ja que depenent del nostre ambient laboral, exportarem a la nostra vida personal els efectes d'aquestes relacions.

Estem d'acord en què en gran manera depèn dels nostres caps que l'ambient sigui bo o dolent. També ho estem en l'important que és mantenir una estratègia adequada perquè les possibles toxicitats d'uns altres no ens afectin o ho facin el mínim possible. La proposta és establir estratègies adaptades a cada model de cap tòxic.

El primer model és el cap controlador, que està pendent al segon tant del que fas com del que no. Tal vegada facis servir l’agenda. A ell li és igual, estarà recordant-t'ho tot amb una insistència esgotadora. L'antídot contra la seva picada consisteix a fer-li provar la seva pròpia medicina i bombardejar-li a preguntes i abocades d'informació detallada que ho deixin sepultat en la seva pròpia actitud. És la forma que pot portar-li a adonar-se del que fa.

El nostre segon cap, és aquell que agrada d'envoltar-se d'una cort de amiguetes i favorits als quals els encarrega sistemàticament els millors i més satisfactoris treballs. No escull en funció de la vàlua del candidat. Reparteix per pur despotisme fins a aconseguir cremar a aquell empleat que se li posa entre cella i cella. Si observes que aquest empleat pots ser tu i veus que no t'estan valorant, crea un ambient en el qual la gelosia poden fer-se un espai. Fes que en un altre departament aliè al teu et valori.

Continuem amb el cap lladre. Lladres hi ha de totes maneres i colors. En el treball més que en cap altra part. Quan t'adonis que la teva idea porta la signatura d'un altre que no ets tu i a més et resulta impossible demostrar-ho sense arribar a un enfrontament total, recorre a les noves tecnologies i a les xarxes socials, on podràs exposar el teu treball brillant lluny d'aquesta brasa que té la cara del teu cap.

Seguim amb el qual és incapaç de delegar en ningú; el que tot el vol controlar però que alhora no pren decisions; el que no aporta cap solució , esperant al fet que les coses es resolguin per avorriment. Que es posa el primer per rebre premis i que desapareix quan cal assumir responsabilitats. La manera de contrarestar-los és forçar-los al fet que prenguin alguna decisió àdhuc pensant que la idea ha estat seva.

Finalitzem amb l'inventor compulsiu. Aquell que està dissenyant constantment coses impossibles que aplicar. No permeten que els seus equips es puguin concentrar en el que fan ja que els volen permanentment atents als seus il·lusoris dolls de creativitat. La manera de neutralitzar-los és avançar-se controlant les fonts de les quals extreu les seves idees, manejant-les amb major agilitat del que ell sigui capaç de fer.

Espero que entre aquests cinc models de cap puguis identificar al teu o fins i tot modelar-ho entre aspectes que puguin ser comuns, aconseguint mantenir a ratlla tot el que potencialment pugui perjudicar-te.