Escoltar de veritat

Relacionar-se amb els altres no és tasca senzilla perquè l'acord entre les parts depèn fonamentalment del mapa mental de cadascun. La nostra visió de les coses, persones, situacions, etc. és absolutament personal. Encaixar amb afinitat el que els nostres ulls veuen al que veu una altra persona que es trobi en el mateix escenari o situació dependrà de l'habilitat que tinguem per posar-nos en les seves sabates. Això comporta moltes coses, no solament definir el que es veu, sinó fonamentalment com ens sentim amb això que mirem o creiem veure.

Els humans estem programats per parlar de nosaltres mateixos. Per això ens representa una dificultat l'escoltar als altres d'una manera efectiva sense donar a entendre que estem fent algun “paripé” per quedar bé amb ells.

Quantes vegades t'ha ocorregut que estàs mantenint una conversa amb algú i pressents que no hi ha forma d'entendre's facis el que facis?

La pregunta és retòrica i t'avanço que no vaig a donar cap recepta màgica per resoldre aquestes situacions. Tinc molt clar que l'acord sempre és cosa de dos i que serà sòlid si no es produeix sota pressió o imposició de qualsevol de les parts. No obstant això, si podem donar resposta per posar en pràctica tècniques que tenen la capacitat de resoldre aquests nusos en la comunicació i que si més no, quan no els dissolgui, et permetran sentir-te bé amb la part de la responsabilitat que et toca en aquest assumpte en el qual estàs ficat, i per tant, estar predisposat a posar de la teva part per aconseguir la millor resolució possible.

Són passos molt senzills que et convertiran en un immillorable candidat per sintonitzar amb persones que com tu necessiten explicar el que els passa i que no aconsegueixen ser escoltades. Est és sens dubte el primer pas removedor de la consciència sobre el que cadascun pot fer per si mateix per millorar la seva pròpia situació.

En primer lloc un canvi de paradigma interior: tancar tot el possible la boca i obrir al màxim les orelles. Això farà descansar a les teves cordes vocals i farà treballar a la teva oïda, fase necessària per activar la teva capacitat de comprensió.

Existeixen una sèrie d'accions automàtiques que anem a observar per desaprendre-les i eliminar-les. Són les següents:

1. Interrompre a l'altra persona. Deixar que sigui ella la que parli i que expressi totes les idees i comentaris que necessiti per comunicar el seu missatge.

2. Rebutjar el que l'altre està sentint. Negar les emocions o els sentiments que l'altre t'està explicant. És la seva visió i cal deixar que s'expliqui amb detall per arribar on es.

3. Posar-te a explicar la teva història quan l'altre necessita parlar. El “a mi em va passar el mateix…” i els successius detalls de la teva experiència no és el que el teu interlocutor necessita explicar. El veritablement important és el seu i com se sent amb això.

4. Activar la síndrome de l'expert i inclusivament acabar les seves frases. Acabar les seves frases és robar-li la seva història. Deixa que utilitzi les seves paraules i solament col·labora en la seva explicació si t'ho demana expressament.

5. Jutjar el que l'altre ens està explicant. El malament que ens fa sentir que els altres facin judicis de valor o dictin sentències sobre el que fem o deixem de fer. Anem a canviar el jutjar pel comprendre.

De la mateixa forma també tenim una sèrie d'accions i tècniques que anem a implementar en la participació en el diàleg per reforçar al nostre interlocutor. Aquestes són algunes d'elles:

1. Repetir el que acabes de sentir. Serveix per reforçar en la ment del nostre interlocutor el que acaba de dir, permetent-li una reflexió afegida sobre el missatge que ens dóna i per tant una oportunitat addicional per entrar en aquest moment en el qual ens adonem de coses que ens havien passat inadvertides. La màgia del descobriment amb frases com: “no ho havia vist d'aquesta manera…”.

2. Fer preguntes. Les preguntes són la millor eina per aclarir les coses, les que no entenem mentre escoltem, i fins i tot perquè el nostre interlocutor pugui tenir l'oportunitat de revisar les seves posicions.

3. Reflectir els teus sentiments davant el que estàs escoltant. Sempre diu molt més de nosaltres el que callem que no el que diem. El llenguatge no verbal i particularment el de les emocions és el que dóna volum a la veritable comprensió sobre el que escoltem. Si el que t'expliquen comporta una emoció, plasma-la en el teu semblant i no l'ocultis.

4. Controlar la teva postura corporal. El més fàcil és mostrar que no ens interessa en absolut el que ens estan explicant. El teu cos ha d'estar en sintonia amb el que estàs fent, sent una prolongació de les teves oïdes i mostrant interès per la situació. Quan et comuniques amb nens posa't a la seva altura i baixa el teu cos. Ells sempre són més baixets que tu i necessiten sentir que estàs a prop no a la part alta d'una muntanya.

5. Mirar als ulls. Diuen que els ulls de veure de debò estan en el cor. Si a més els teus ulls busquen el canal de la mirada de l'un altre la connexió serà molt més forta i intensa.

Aquestes tècniques són útils per aconseguir proximitat i comprensió. A més resten moltíssim treball als metges ja que les cordes vocals i les goles de les persones descansen i es mantenen cuidades usant els tons adequats. Una altra forma d'obtenir una ment sana a través d'un cos sa.

Comunicar i entendre's pot ser molt més senzill del que ho està sent fins a aquest moment. Ho provaràs?