A la fresca, mirant les herbotes on abans hi havia cotxes

Asseguts a la fresca veiem l’estiu passar davant nostre, dia a dia, poc a poc. Enguany ha estat un dels anys amb més turistes i segones residències a les nostres contrades, però el cartera “diesel” es va consolidant. Enguany des de la festa major del Vendrell fins passat el 28 d’agost ha costat bastant estacionar en alguns carrers no gaire cèntrics dels nostres barris marítims. No sé si els preus, la seguretat mundial o el camí més fàcil han estat tan decisius perquè moltes persones hagin optat per passar aquests dies entre nosaltres.

Al llarg de l’estiu no hi hagut grans novetats tret que a Calafell han fet una distribució peculiar de les tres festes majors del municipi segons els dies amb més visites al municipi, deixant el pobre Sant Miquel, patró de Segur en un clar segon terme. El cicle de cantautors de Casa Barral del Passeig Marítim de Calafell també se l’han carregat. Segueixen apostant fort per les ditxoses Havaneres del mes d’agost que estan en plena forma després d’anar liquidant petites coses culturals que feien més bé que aquest macro concert que vol plantar cara a altres que porten més anys i amb més recursos. Aquí ens toca imitar els demés i carregar-nos el nostre.

Pel que fa al Vendrell enguany hem tingut dos cartells de festa major, el guanyador i l’oficial, també hem tingut administradors de la festa major, un més del compte perquè van sortir massa tard i hi havia molta feina a fer. Ara ja tenim els del proper any que ja s’hi poden posar a fer feina. Un nou any amb aquest dia extra  en el mes de juliol que l’Ajuntament ha atorgat a tothom per gaudir més aquests dies especials. Una mesura que mai havia tingut lloc a casa nostra, però el principal perjudicat serà la Fira ja veurem com acaba després d’uns anys que està sobrevivint dins uns mínims històrics.

Els vuit grups que estan formant part del consistori, tres oficials a l’equip de govern més el PP que aprova tot l’important que li presenta el trident polític de casa nostra pot guardar una part important dels projectes del 15 perquè segurament li aniran molt bé per al 2019. La cosa està molt quieta. Els Jocs de Mediterrani no estan tan clars com ens volen vendre. Ja ho va dir el meu polític de referència, Pep Marrassé, que en cada elecció municipal es parla el mateix que les anteriors perquè aquí a cada elecció municipal prometem el mateix per no fer res. Doncs en aquest aspecte la cosa segueix en la mateixa línia.

La gran revolució d’aquest primer any de trifàsic amb PP fent costat ha estat l’eliminació del pàrquing de les Madrigueres on els turistes i locals deixaven el seu vehicle per anar a aquesta magnífica platja. Ara si volen hauran de caminar una mica més i deixar el vehicle al costat del terme municipal de Calafell o amagat dins Sant Salvador.

Ha estat una mesura coherent i també ha sortit perjudicat la famosa guingueta que durant la revetlla de Sant Joan era un dels punts de trobada dels jovent del Vendrell, comarca i més enllà. Ara hem cedit aquest bonic espai ple d’herbotes a les aus i natura salvatge. Ara anirem veient com ho anem polint de mica en mica perquè les males olors de la desembocadura de la Riera de la Bisbal formin part de la història intocable.

Asseguts a la fresca veiem el temps passar i com la història i ben aviat tindrem unes noves eleccions. Ara no ens podem pas queixar.

Calafell i Santa Oliva tenen governs peculiars, però això de les banderes i els himnes són coses totalment negociables quan es tracta de compartir el poder.

Enguany l’11 de setembre no haurem de reviure a Barcelona enregistrats per una televisió nipona, russa o polaca, sinó que podrem estar tranquil·lament a la capital de la nostra província demanant independència en un país que ha guanyat unes eleccions tres vegades consecutives un partit que ningú vol. Misteris. La resta no han estat capaços de formar govern estable. De moment, si la cosa evoluciona així tornarem a repetir les eleccions a veure si canvia alguna cosa, però a tothom ja els va bé que la cosa així per una societat més precària amb contractes de feina roïns.