-
Les paraules no són innocents
-
Ciprià Pernas Fidalgo
- Sitges
- 04-09-2016 19:03
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Jo que ja tinc una certa experiència al món laboral, després de trenta-set anys de treballar en la mateixa empresa, quedo perplex quan detecto aquests missatges del llenguatge corporal que expliquen d'alguna manera com vam gestionar les persones conceptes utilitzats als centres de treball.
Entre tots ells he triat el lideratge perquè representa un pas endavant molt important en el creixement individual de les persones. Ho afirmo no solament per a aquells que d'alguna manera estan vivint en primera persona algun procés d'aquestes característiques, sinó també pels quals sense ser ells l'eix dels projectes, estan vinculats indirectament a algun cercle basat en procediments de gestió d'equips de treball.
És molt el desconeixement que òrbita al voltant d'aquestes qüestions i la informació que es te està molt allunyada dels objectius i metes que planteja una correcta gestió dels equips, independentment de la disciplina o sector del que estiguem parlant.
Anem a aclarir alguns conceptes que ens permetran millorar. Recordar que ens movem amb persones que necessiten obtenir una informació clara en tot moment, agilitzant per tant tots els recursos en la direcció de la millora contínua.
Liderar és un sinònim de servei als altres. El rol d'un gran líder és el d'algú que ens ajuda tant a ser bones persones com a professionals. Es tracta a més de fer les nostres tasques millor, el voler fer-les i per tant posar el millor de cadascun de nosaltres en l'assoliment. Després de deixar això clar es pot entendre fàcilment les satisfaccions que genera el procés. Deixem clar que un presumpte líder que actua com a controlador i verificador del compliment de tasques no serà mai un líder de debò. Existeix una poderosa raó per a això i és que no serà acceptat com a tal pel seu suposat equip.
La idea de predicar amb l'exemple la coneix des de la persona més senzilla al més prestigiós intel·lectual. Per influir en els altres des d'aquesta perspectiva és condició necessària realitzar un previ treball interior que ens col·loqui en la realitat de l'experiència pròpia. Per influir, inspirar, transmetre i motivar hem de treballar uns valors que generin l'admiració d'aquells amb els quals ens anem a relacionar. Es tracta de ser aquesta persona amb la qual tots estarien encantats de treballar. La diferència entre una gran persona i un mediocre radica en la seva forma de ser.
És clau discriminar entre el que és important i el que no ho és. És una labor que pot portar tota la vida i que requereix d'un treball interior important. L'experiència també juga un paper primordial en aquest tema perquè a través d'ella aconseguim a comprendre el que ens fa feliços.
Massa persones viuen el seu treball com un model d'esclavitud. No obstant això, pressentir la teva activitat més enllà del sou, genera aquesta aproximació a l'espontani. A la mateixa velocitat t'allunya de la pura obligació. Això no ho contagiarà un fals lideratge.
Les persones que sedueixen són amables i et tracten com els agradaria que les tractessin a elles. Són senzilles i converteixen en fàcil tot allò que t'apropa. Són capaços també de permetre la teva caiguda però en aquests casos estan a prop per ajudar a aixecar-te. Mai construeixen el seu treball des del jo. Ho expressen des del nosaltres sense engegar ventiladors que reparteixin els errors. Els èxits són de tots i els fracassos també. Amb ells construeixen els recursos més importants per reconduir els passos quan és necessari.
Ser líder no és tasca fàcil i requereix d'una vàlua innata que marca la diferència entre el bo i un altre que no ho és tant. Les satisfaccions en l'altre costat de la balança sempre pesen molt més. Es plasmen en les persones que t'envolten i en com millora la qualitat de vida dels seus entorns. El lideratge és una gran missió de vida amb valors ecològics d'un gran impacte en la societat.
Són humans com tots i converteixen el somriure en un gest normal i automàtic en tots els seus actes. El mal caràcter i una cara de besuc haurien de ser una de les principals causes d'acomiadament. Ningú està exempt de tenir-la, el positiu radica en el que pots posar de tu per canviar-la per una altra més amable.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!