El Vendrell, només turisme de sol i platja

Acabem de conèixer, les dades d’ocupació turística dels mesos de juliol i agost als Barris Marítims del Vendrell. La temporada la podríem resumir com la de la “plena ocupació” ja que tant la majoria d’hotels com d’apartaments han penjat el cartell de “no queden habitacions”.

Queda clar, que les turbulències polítiques de països mediterranis amb els que competim en “sol i platja”, ha provocat un augment significatiu de l’ocupació, i ja no només al nostre municipi, si no a nivell català a on s’han batut records de visitants.

Amb aquestes xifres d’ocupació turística i amb una població que es triplica (diuen que hi han hagut puntes de 140.000 persones, per una població censada que no arriba a 38.000 habitants), demostra que estem pràcticament arribant a l’esgotament del model de sol i platja d’estiu.

Tots sabem que el turisme és el principal motor de la nostra economia local (el sector serveis representa el 85% del PIB municipal), però cada any es demostra, cada vegada més, que el model presenta xifres sobredimensionades i que hores d’ara no tenim cap altre alternativa d’un altre sector econòmic que pugui agafar el relleu, com en d’altres temps ho va fer la construcció.

Es parla molt de desestacionalitzar aquest turisme, obrint-se a nous tipus de visitants i potenciar altres dates fora de les principals dates estiuenques (com per exemple el turisme sènior, esportiu o cultural). Els fets però, contradiuen aquesta premissa, per una part, la major part dels hotels tanquen en temporada baixa, d’una altre, no es potencia degudament el turisme rural (només hi ha inscrita oficialment 1 casa rural al Vendrell), ni tampoc s’han habilitat nous camins o rutes pel cicloturisme. Sobre l’anomenat turisme cultural, aquest no acaba d’arrencar per molts esforços que es fan, que durant els mesos de juliol i agost, només 300 persones facin rutes culturals o no siguem capaços d’arribar a 1.000 visites al Museu Pau Casals amb una col-lecció com la de Ramón Casas, quan el nombre de persones en el nostre municipi s’incrementa en més de 100.000 persones, demostra que els nostres visitants no ho fan especialment pel nostre patrimoni cultural.

Això si, no podem menystenir el sector turístic (que seriem sense ell), però per les actuals xifres sembla que no li queda gaire recorregut, ens queda mantenir-lo, millorar-lo, però poc més.

S’ha de dir, que encara que la temporada estival ha estat un èxit de visitants, les xifres de l’atur al municipi, tot i seguir en una senda baixista en els darrers mesos (a 31 d’agost encara presenta una xifra de 3.188 aturats que representa una taxa d’atur al voltant del 20%), amb total seguretat s’augmentarà de forma significativa en el propers mesos a l’espera la propera nova temporada turística. Per tant, només el turisme és del tot insuficient per poder aconseguir rebaixar notablement aquesta taxa d’aturats.

Veient aquest situació, queda clar que s’han de buscar noves idees i alternatives per tal de generar llocs de treball en nous sectors econòmics, per tal de millorar l’ocupació en el nostre municipi, el veritable problema de la nostra economia local i això es obligació de totes les forces polítiques.

Hi ha hagut un partit que ha tornat a treure al debat polític, un vell projecte com és el Logis Penedès, com aquella recepta màgica que solucionarà el greu problema de l’atur, no només al Vendrell si no a tota la comarca del Baix Penedès. Aquest projecte, que al seu dia va tenir força detractors, no té ara per ara el suficient consens de la gran majoria d’agents polítics i socials per reclamar el seu desenvolupament, a més, tot el projecte esta basat en un estudi de la Universitat Rovira i Virgili fet amb dades del 2008, molt allunyades de la realitat actual en un moment de crisis econòmica tant llarga i profunda com la que patim. Crec, que abans s’haurien de destinar els recursos, al grapat de polígons de la nostra comarca que no tenen els serveis bàsics mínims per poder ser competitius, tal com s’han referit els diferents informes fets per part d’organismes comarcals i supracomarcals.

La proposta d’un sector logístic intensiu, suposaria unes infraestructures encara molt més col·lapsades, en un moment en que tots coneixem les grans dificultats que tenim en la mobilitat interna dintre de la nostra pròpia comarca, però també, que no esborrarà d’un dia per un altre l’atur comarcal i local.  Com exemple d’això, tenim la inversió que el Corte Inglés ha fet a la Bisbal del Penedès d’uns 70 Milions d’euros en una nova nau de 4.500 m2, que només ha incorporat poc més de 20 treballadors, i d’ells 6-7 de la nostra pròpia comarca. Per això jo em pregunto, quin volum de inversions empresarials serien necessàries per tal de reduir l’atur de forma dràstica apostant per la logística?.

Ha passat gairebé una tercera part de la legislatura a nivell municipal i comarcal, i no hi han noves idees ni projectes, i és la missió de tothom de buscar-les e implantar-les. Fem tard.

Lluís Navarrete
Economista