Desaprendre

Vaig a començar per reconèixer que la primera vegada en la qual vaig escoltar la paraula “desaprendre” vaig quedar perplex, sorprès, despistat… De cop aquesta màxima conceptual de la meva formació entrava en contradicció amb el missatge que m'arribava. Xoc de trens, valors ferms que deixaven de ser-ho i un De què va tot això? que obria la porta a preguntar per entendre alguna cosa. A priori era solament un missatge publicitari, però anava acompanyat d'una cara de satisfacció del protagonista que convidava a provar. “Si això l'estava explicant un banc i els bancs guanyen sempre, la cosa no pot ser dolenta”. És un punt de partida senzill per mantenir la confiança.

I heus aquí que es va engegar la maquinària per aprendre a desaprendre abraçant aquest paradigma com una de les més útils eines de construcció de les quals disposa l'ésser humà per reinventar-se. Un espai en el qual fer el buit suficient per valorar el que et serveix i el que no, fent de l'esmena no un propòsit sinó un veritable pla d'acció que es tradueix en resultats ràpids, creatius i transformadors per al subjecte que s'embarca en aquesta manera de fer.

No és un únic model d'actuació, és un cúmul d'accions complementàries a les dinàmiques que actives en els teus processos quotidians. Són mecanismes de transformació que et permeten contemplar situacions davant les quals actuaves d'una forma i en la qual ara pots triar una altra diferent que s'alineï en sintonia amb el que saps que necessites i és millor per a tu.

Anem a veure unes quantes d'elles que són el producte de la recerca de persones predisposades a una forma de créixer optimitzada que sintonitza a l'individu amb la forma de viure que sent poderosa per a si mateix i que li retroalimenta a cada pas que elimina el que li limita. Idees que ens van a portar a trobar la forma de poder fer-ho, ara, demà i sempre.

1. Valora el procés sobre el resultat i queda't amb l'experiència del viatge que t'ha permès arribar on volies. Aquí està el veritable aprenentatge de la teva vida.

2. No reiteris el que algú pot aprendre per si mateix. Ensenya-li allò que només una altra persona podrà permetre-li aconseguir. Aquesta persona pots ser tu perfectament.

3. El que aprenem vivint és la major i més poderosa raó que ens dóna ales per fixar el nostre aprenentatge teòric.

4. El professor que pensa que tot ho sap es postula com el més ignorant dels alumnes. Ells podran ensenyar-li tot el que no trobarà mai en un llibre.

5. Si estàs en disposició d'ensenyar alguna cosa a algú, dóna-li l'oportunitat al fet que aprengui del seu entorn, de l'experiència i de les persones amb les quals interactua.

6. Si el que s'aprèn a l'aula no surt d'ella es converteix en temps perdut.

7. Esborra el “jo parlo i el tu calles” per el “tu què opines?”.

8. Premiant l'error el que aconseguim és que la persona perseveri en el seu repte. Val la pena provar-ho.

9. Anem a garbellar per ensenyar allò que de debò pugui ser d'utilitat a l'alumne.

10. Imprimeix potència a la reflexió i rebaixa la càrrega de conceptes memorístics.

11. No existeix un únic lloc on aprendre. La deslocalització té en aquest territori un valor brutal.

12. El saber no cap en un llibre de text, ni tan sols en tota la motxilla de l'alumne. Tampoc en el disc dur de l'ordinador més potent.

13. Obtenir un gran currículum és una lloable meta. Passa a ser la millor de les metes quan tots els implicats en la seva construcció han participat de forma clara i evident en el seu assoliment.

14. Un concepte no té veritable valor fins que no pren realitat en les habilitats de les persones que ho abracen.

15. Ningú aprèn en classe. Aprèn quan surt d'ella i comença a posar en pràctica el que d'allí s'ha portat sense por a equivocar-se.

16. No ensenyis al teu alumne a fer. Ensenya-li a resoldre.

17. Si les noves tecnologies s'usen com un fi en lloc de convertir-se en un mitjà per arribar a… estem fent alguna cosa malament.

18. Quan perceps que algú està aprenent alguna cosa sense que estiguis obstinat a ensenyar-li-ho és que estem endollats al veritable aprenentatge.

19. El rígid té alguns avantatges i massa inconvenients. És fràgil i es trenca. A més impedeix evolucionar. Trenca el ritme del creixement positiu. Àncora a estats foscos i deixa obsolet.

20. Quan sanciones marques, poses punt final i provoques cicatrius. Comença a negociar aquestes situacions. Quan ho aconsegueixis deixaràs de posar punts finals perquè siguin seguits.

21. Avui tot és social i per descomptat l'aprenentatge també. L'acadèmic ha de sintonitzar amb els entorns i les maneres de relacionar-se dels grups i equips.

22. Desaprendre és canviar paraules dures per altres mal·leables. Els temes cauen quan guanyen protagonisme les situacions.

23. L'aprenentatge sense experiència és com la gasosa sense gas.

24. Passa davant els nostres nassos i no ens adonem que quan més coses aprenem en la vida és quan dediquem la major part del nostre temps a jugar.

25. Ensenyar per ensenyar és com posar-li segells als impresos. La societat necessita coses. Aquestes coses són les que han d'ocupar l'atenció. La resta és palla que crema ràpida.

Estava pensant en com tancar aquest article. La veritat és que tenia unes quantes idees més o menys bones per fer-ho. No obstant això finalment m'he quedat amb una idea d'algú que sap infinitament més que jo sobre aquesta qüestió que ens ha ocupat. Segur que la podrem utilitzar per engegar el vehicle del nostre particular aprenentatge.

“Els analfabets del segle XXI, no seran aquells que no sàpiguen llegir i escriure, sinó aquells que no puguin aprendre, desaprendre l'après i tornar a aprendre.” – Alvin Toffler.