!Ay! mi gitana

A la gitana del televisor li ha canviat el semblant. És que les coses canvien. Ho fan més enllà, alienes a la nostra voluntat, sempre per sorprendre'ns. La recordo vestida de farbalans vermell, blanc i negre. Amb els seus ulls sorpresos i sortits. Llavors em transmetien sorpresa, ara crec que és estupor. Va sobreviure en el saló dels meus pares fins que l'amplària de la pantalla li va permetre mantenir l'equilibri. Va caure sense immutar-se per passar els seus anys de retir al costat del bou de feltre en una caixa de cartró en les golfes. Avui he anat a visitar-la després de caure en que les noves gitanes que poblen les botigues de records han canviat de mirada. Aquestes noves ballarines viatgen molt més que les seves àvies. Es traslladen als cinc continents per exportar el més ranci de la marca Espanya. No obstant això, hi ha alguna cosa diferent en elles. Els ha canviat la mirada. Han aconseguit la laxitud a força d'experiència. Del cop després del cop i de la suma de decepcions. La innocent ignorància de la meva anciana gitana, s'ha transformat en el coneixement dels fets. És que el canvi es produeix sempre, tant si et converteixes en el seu còmplice com si et declares opositor.

Els que pretenen ensenyorir-se del canvi dels altres per convertir-ho en el seu patrimoni personal observen com el pas del temps desvirtua el seu contingut original. Ser amo dels canvis aliens implica apropiar-se de la vida d'uns altres. Uns pocs diuen tenir la recepta amb el millor per a tu, manipulant a la seva conveniència el que canvien, sempre a millor per a ells. Per tant, en aquests casos, els resultats es mouran des del millor al pitjor. Això es fa mitjançant fórmules més o menys precises que conduiran a la majoria a un estat teòric de benestar, inassolible en la seva plenitud i per tant, tremendament inestable.

En aquesta realitat, les persones objecte del canvi no són propietàries del procés, amb el que no arriben a interioritzar el que passa. Solament perceben l'esforç que comporta, aquells que d'alguna manera, s'han implicat des de la seva consciència i acció. Són els que prenen responsabilitat per viatjar d'un estat inicial a un altre desitjat. La seva meta.

Líders de cartró pedra, il·luminats i messies saben que aquesta és una fórmula perfecta per exercir el poder. Uns altres et convencen que estan millor preparats per decidir el que et convé i de pas controlen el que els convé a ells. Col·loquen caps de turc enfront de les organitzacions perquè els facin el treball brut i assumeixin les responsabilitats sobre decisions incoherents. Una vegada han fet el servei, es desfan d'ells i els substitueixen per nous instruments humans que compliran amb el seu paper i així successivament. Per fortuna, de vegades sorgeix qui es revela davant aquestes situacions. És llavors quan alguns declaren que el sistema està en risc. I és veritat, el seu sistema està en risc. Es declara el conflicte per retornar-ho a la normalitat i estabilitat inicial. Tot és aparador per justificar el poder que representa el seguir prenent decisions pels altres.

Aquells que romanen aliens a això i no prenen partit per impedir-ho des de les seves possibilitats passen superficialment per la vida. Es neguen a si mateixos la possibilitat de descobrir que existeixen acords interns que quan es posen en pràctica ens fan més forts, més feliços. Aquesta experiència és plena i il·limitada. Solament els que es llancen poden gaudir del que els espera més enllà. Els que es queden enrere expressen senyals de conformisme, ignorància, falta de confiança, recursos i absència d'aspiracions.

Fer-nos grans és una gran oportunitat per treure la careta als salvadors de les pàtries, tant els que surten als mitjans, com els quals s'amaguen darrera d'ells.

Al final, tots triem una cosa o una altra. En el procés de fer-ho o no fer-ho està el guanyar un millor sabor de boca que perduri sense la necessitat d'utilitzar col·lutoris.

Si la teva opció és “empassar gripaus”, no et quedarà una altra que fer gàrgares un dia darrere l'altre. Si valores que aquesta opció no et convé, posa els mitjans perquè la teva veu abandoni el teu cos i sigui escoltada per uns altres. Davant el dubte raonable pots convertir-te en font d'inspiració per a aquells que la necessitin.