El somni europeu d’Altiero Spinelli

*Costa imaginar com Spinelli va somniar una Europa unida i sense fronteres enmig de l'extrema violència de la II Guerra Mundial. Les seves propostes cobren actualitat en un moment en què el projecte europeu apareix amenaçat per la crisi de l'euro, la incapacitat de fer front a la pressió migratòria i l'avanç dels nacionalismes i la ultradreta xenòfoba

Un comunista italià, Altiero Spinelli, va ser capaç d'imaginar en 1941, quan el continent es dessagnava per la guerra, una Europa lliure i unida, sense fronteres, solidària i garant dels drets de les persones. El seu somni va néixer en un penal de l'illa de Ventotene, al golf de Nàpols, on li havia reclòs la dictadura feixista de Benito Mussolini.

Entre els murs de la presó de Santo Stefano, enfront del Mar .Tirrè, Spinelli va redactar el Manifest de Ventotene, un text que va establir les bases del moviment federalista i europeista que seria decisiu en la creació del que avui coneixem com a Unió Europea. En la seva redacció, van col·laborar-hi uns altres dos intel·lectuals italians que compartien confinament amb Spinelli: Ernesto Rossi i Eugenio Colorni.

El Manifest proposa la formació d'una Federació supranacional europea que impossibiliti una nova guerra i que posi fi als estats-nació a què Spinelli i els seus companys responsabilitzaven de l'extrema violència que vivia el continent. La primera versió del text, que es va titular il Manifesto per un’Europa libera ed unita, va ser escrit en paper de fumar, d'amagat, i guardat en el doble fons d'una caixa. D'alguna manera va arribar a mans de la Resistència Italiana on va començar a circular fins que en 1943 va ser assumit com a programa polític del Moviment Federalista Europeu fundat a l'agost d'aquest any.

Coincidint amb el seu 75 aniversari, el Manifest de Ventotene ha estat publicat per primera vegada en castellà per Ediciones La Lluvia. L'obra, traduïda per Marcello Belotti, inclou a més del Manifest, dos assajos posteriors d’Altiero Spinelli, 'Els Estats Units d'Europa i les diverses tendències polítiques' i 'Política marxista i política federalista', a més del prefaci original d'Eugenio Colorni.

Aquesta versió del Manifest de Ventotene és la que va ser revisada pels seus autors i publicada clandestinament a Roma el 1944 quan la ciutat es trobava encara ocupada pels nazis.

Costa imaginar com Altiero Spinelli va aconseguir somniar una Europa diferent en un moment en què l'extrema violència de la II Guerra Mundial tenia sumit el continent en una carnisseria que semblava no tenir fi.

Eugenio Colorni dóna pistes al respecte en el seu prefaci en el qual apunta a la rígida disciplina de la presó i a la llunyania de la vida política activa com a motors “d'un procés de revisió dels problemes que havien constituït el motiu mateix de l'acció portada a terme i de l'actitud presa en la lluita".

I afegeix: "es va obrir camí en la ment d'alguns, la idea central que la contradicció essencial responsable de les crisis, de les guerres, de les misèries i de les explotacions que afligeixen a la nostra societat és l'existència d'estats sobirans geogràficament, econòmicament i militarment identificats, que consideren als altres estats com competidors i enemics potencials".

La necessitat de superar l'estat-nació es troba a la base de la proposta federalista del Manifest de Ventotene en la qual s'afirma que l'estat-nació "només pensa en la seva pròpia existència i el seu propi desenvolupament, (...), se sent amenaçat pel poder dels altres i considera que el seu 'espai vital' és un territori cada vegada més bast ".

El text analitza en profunditat aquesta qüestió i subratlla que fins i tot els temps de pau són assumits pels estats-nació com "pauses per preparar les següents guerres" on predomina la voluntat de domini i hegemonia del més fort en comptes de la cooperació i el bé comú .

Què proposa el Manifest de Ventotene?

Bàsicament un exèrcit únic federal, unitat monetària, abolició de les barreres duaneres i de les restriccions a la immigració entre els estats que pertanyen a la Federació, representació directa dels ciutadans en les assemblees federals i una política exterior única.

En un dels assaigs inclosos en l'obra d'Edicions La Lluvia, Spinelli desenvolupa amb més profunditat les competències que hauria de tenir la federació i apunta a "vigilar que no es produeixin injustícies sobre les minories ètniques; abolir les barreres proteccionistes, emetre una moneda única federal i garantir la plena llibertat de circulació dels ciutadans dins de les fronteres de la federació".

Les propostes de Altiero Spinelli cobren actualitat en un moment en què el projecte europeu apareix amenaçat per la crisi de l'euro, la incapacitat dels països membres de fer front a la pressió migratòria i l'avanç dels nacionalismes i la ultradreta xenòfoba. Les seves receptes, sorgides llavors per blindar el continent dels nacionalismes que havien conduït a les dues grans guerres, segueixen sent vigents per als problemes del segle XXI.

Després de la fi de la guerra, Spinelli va continuar lluitant per convertir Europa en una federació i ho va fer treballant com a activista però també com a comissari europeu (1970-1976) i eurodiputat (1979-1984).

El 1984, Altiero Spinelli recordava des del seu escó del Parlament Europeu que "o es construeix seriosament aquesta unitat o el projecte Europa està cridat a una mort segura i amb conseqüències molt greus". I subratllava: "no cal oblidar que Europa va néixer com la unitat d'una sèrie d'Estats enemics per poder conviure entre ells, estats que consideraven als seus veïns com a enemics potencials. Si per desgràcia s'esfondrés la idea de crear la unitat europea es tornaria irremeiablement a les lluites intestines d'antany". Tenia 76 anys i moriria dos anys després.

En un article annex d'aquesta edició del Manifest de Ventotene, Pablo Faura i Domènec Devesa, president i vicepresident de UEF Espanya, analitzen la part de les propostes de Spinelli que s'han materialitzat i les que segueixen pendents i apunten a la plena federalització de la presa de decisions- la fi dels vetos nacionals en l'àmbit del Consell Europeu- i la unificació de la política exterior i de seguretat com les més importants.

I destaquen una qüestió primordial: Spinelli i els altres impulsors del federalisme europeu van considerar la federació europea només com el primer pas per aconseguir la unió política mundial, veritable garantia de la pau internacional i del progrés de la societat. El somni federalista de Spinelli no estava reservat només per als europeus sinó per a tota la humanitat.