Em dóna i em treu la por

El que em fa por:

No sentir-me acceptat, cridar en excés l'atenció, passar inadvertit, que les emocions em juguin una mala passada, mostrar els meus sentiments, no tenir la paraula adequada a cada moment, perdre de vista l'horitzó, cridar a la teva porta i que no m'obris, que em menteixis, que no practiquis el posar-te en les meves sabates, que facis una anàlisi simple del que creus que em passa, que no guardis silenci perquè expressi el meu propi silenci, no callar quan m'has d'explicar alguna cosa, no sentir-me preparat, sentir que sóc més petit que l'altre, no disposar de paciència, no triar el veritablement útil, que no m'escoltis, que no em sentis, que no em comprenguis, no saber escoltar-te, tocar i no sentir gens, no aconseguir el teu missatge, quedar-me igual després d'escoltar-te, sentir que no m'emociones, posar-me en les teves sabates i sentir que no m'he posat gens, que se m'acabi el temps, invertir-ho en alguna cosa que no em retorni gens, fer el que no m'agrada sabent el que si m'agrada, fer el que no m'agrada i no tenir alternativa, posar bona cara quan em sento fatal, no ser conseqüent amb el que sento i penso, actuar saben que va perjudicar, perjudicar per inconsciència, fer alguna cosa per algú que no em motiva, sentir-me insensible al dolor propi i aliè, despertar-me sense una il·lusió, arribar a un altre dia sense poder gaudir de les coses senzilles, ser un hipòcrita, no acceptar, menysprear i que em menyspreïn, jugar en un equip en el qual no em passen la pilota, asseure'm en la banqueta sense un pla alternatiu, que em faltin recursos per explicar el meu projecte, deixar d'aprendre, deixar d'ensenyar, no posar en l'agenda el prendre l'aire, no celebrar, no tenir gens que celebrar, no parlar amb un desconegut que sento que em vol conèixer, prendre una copa de cava i sentir en la boca sabor a aigua, viure en un lloc amb sis mesos de nit i sis de dia, passar calor, deixar de raonar, deixar d'intentar-ho, caure i no aixecar-me, caure, no aixecar-me i no tornar a intentar-ho, que passi el temps i sentir que no he deixat gens que serveixi, assumir riscos innecessaris, no estar a l'altura, no saber quin és el meu lloc, treure insuficient en humilitat, perdre la veu.

El que em treu la por:

La il·lusió, l'emoció, la justificada i sobretot la injustificada, el plaure de fer per fer, saber que tinc dues cames, dos braços, un cap i un pla, aixecar-me després d'un incident i saber que puc tornar a caminar, els teus suports, la teva inspiració, les ganes de descobrir, no sentir-me vell per fer alguna cosa, fer-ho en la mesura de les meves reals possibilitats, inspirar, resoldre, lliurar la pilota al primer toc, fer alguna cosa pel plaure de fer-ho, la meva empatia, la teva empatia, saber que tinc una solució, saber que es buscar una solució, descobrir recursos on pensava que no hi havia, trobar una altra utilitat, aprendre, saber, practicar, donar la volta al negatiu i estirar el positiu, emocionar-me en descobrir que el dolent no ho era tant, aixecar-me després d'una dura caiguda, sorprendre'm del que puc fer, descobrir l'útil del que faig, buscar fonts d'inspiració per fer alguna cosa que intueixo gran, els camps d'ignorància en el que sorgeixen oportunitats de saviesa, aprendre d'algú major que jo, aprendre d'algú més jove que jo, la il·lusió al meu  voltant, la possibilitat de curació, tenir un pla, tenir plans, tenir molts plans, fer el teu pla meu, formar un equip desmuntant un grup, les persones que caminen sempre endavant, les coses que sumen, qui perdona, qui escolta, qui tria escoltar-me, la possibilitat d'ensenyar, sentir que aprenen amb mi, sentir que em retroalimentes, sentir que val la pena, emocionar-me i no preocupar-me per això, esbossar un somriure quan abans hauria donat un cop a la taula, plorar quan la situació em toca el cor, sentir-me acompanyat, escoltar la teva veu, assaborir un inesperat cava i explicar-ho, compartir, fer coses que m'agraden, descobrir que el que m'agrada també li agrada a uns altres, pensar igual i sobretot diferent, saber explicar-ho, saber explicar-ho de nou quan no m'he explicat bé, percebre que em comprenen sense grans explicacions, dormir relaxat, aixecar-me sense dolor, gaudir de la salut, despertar amb ganes, fer que les ganes siguin realitat, transformar les ganes en coses útils, veure el sol i la lluna tots els dies, gaudir de la solitud que té data de caducitat, sentir que el que faig no és en va, saber que el que faig i el que puc fer serà d'utilitat per a uns altres, tornar a repetir-ho amb la mateixa il·lusió de la primera vegada, gaudir d'un dia de pluja i un de sol, mirar a la mort com un canvi i no com el final, saber que puc somriure de nou, recolzar-te en la teva causa, que valoris el meu suport, celebrar els petits passos i tornar a celebrar els grans, no parlar amb tu i saber que el tornar a fer-ho mantindrà intacta la teva millor idea cap a mi, sentir que inspiro les metes d'uns altres, sentir que aprenc d'uns altres i fonamentalment dels meus propis errors, practicar a fons el desprendre'm del que no em serveix, mantenir lluny el tòxic, apuntar-me al que suma i esborrar-me del que resta, aixecar-me un matí amb les ganes d'escriure idees poderoses que empoderant altres i també a mi mateix, una mirada clara i senzilla al que puc fer jo per millorar. Recollir un paper del terra que no he tirat jo, entrenar el somriure i rebre-ho de tornada, estar viu per seguir sembrant vida útil, aprofitar el meu temps invertint-ho en el teu, veure com neixen flors en aquest temps, ser i estar, aquí i ara.

La nostra vida té dues cares com les monedes. No es tracta de ser fals, es tracta que pesi més el costat que et fa feliç. D'aquesta manera, cada vegada que llencis la moneda a l'aire i caigui del costat que et fa millor, omplis la teva motxilla de nous recursos positius. Són la gasolina per ser feliç. La tasca consisteix a mantenir el dipòsit sempre mig ple ja que d'aquesta manera tindràs l'estímul addicional de seguir omplint-ho àdhuc sabent que no ho faràs mai completament. Aquesta serà l'espurna que anomeno motivació. Estimula a seguir en l'obstinació de sumar per vèncer a això que t'amoïna. A alguna cosa sense sentit anomenat por.