Jardí a l’obaga

Amb la darrera novel·la, Jardí a l’Obaga de Blanca Busquets, el lector farà un retorn al poble de La Carena, lloc on se situa ‘La nevada del cucut’, amb què l’autora va guanyar el premi Llibreter l’any 2011. Aquesta nova novel·la de l’escriptora, periodista i filòloga, ocupa una molt bona posició, entre la crítica i les vendes dels llibres de ficció en català. Una llarga història de records, de memòria, d’anàlisi dels conflictes de relació i també de com els secrets familiars contenen a vegades grans històries d’amors i odis com les que queden explicitades en aquesta novel·la.

Blanca Busquets és nascuda a Barcelona (1961). Escriptora i periodista. En les biografies oficials s’explica que als  dotze anys va escriure el seu primer conte i, des d'aleshores es va convertir en l'eix central de la seva vida. Ha publicat Presó de neu (Proa, 2003), i, amb l'editorial Rosa dels Vents, El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013) i Paraules a mitges (2014). Les seves novel·les han estat traduïdes al castellà, el rus, l'italià, l'alemany, el noruec i el francès.

Com a periodista treballa des del 1986 a les emissores de Catalunya Ràdio. Hi ha realitzat diversos programes. També ha treballat de redactora a Televisió de Catalunya durant set anys. I escriu periòdicament als diaris digitals Osona.com i el Nació Digital, forma part de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. S’ha consolidat amb els anys en una de les autores actuals més llegides i amb major solidesa narrativa amb un públic fidel que espera l’aparició de cada nova novel·la seva.

El llibre es fonamenta entre la història dels Torralba i els seus masovers. Els Torralba són una família barcelonina que als anys trenta es fan una casa amb jardí al poble de la Carena, una casa de luxe que desperta l’interès de la gent del poble i aquí en el jardí de la casa és on es centra la història de les diverses generacions que hi viuen. Per altra banda és també la història de qui esdevé el narrador dels fets, l’Aniol, que és el masover dels Torralba, ell ens narra la història d’aquesta família i la seva pròpia, des d’aleshores fins avui dia. Les relacions entre una família amb diners i una família d’humils masovers no sempre haurà estat fàcil pels mateixos successos i per les constants interseccions que es produeixen en una petita comunitat rural. Interseccions que a vegades acaben amb tragèdia i altres amb amors mai realitzats. Aquesta historia d’amor mai resolt completament és el que en alguns moments juga un paper crucial en la vida de les famílies. Tot i l’harmonia, la tranquil·litat, i la sensació de benestar fa pensar que tot flueix a la perfecció, però també hi ha molts moments difícils com els fets de durant la guerra i la immediata postguerra. La vida i els protagonistes es van adaptant als canvis i a uns temps a on els canvis es produeixen amb rapidesa i sacsegen aquells aspectes tradicionals del pobles petits. El llibre ens anirà desvetllant els secrets de les relacions de les dues famílies, la situació dels seus protagonistes i també com a vegades les situacions personals poden embolcallar històries molt més col·lectives amb principis i finals molt diferents.

La història de Jardí a l’obaga és explicada com hem dit per l’Aniol el masover dels Torralba que ja vell, amb una edat avançada i ja sol, doncs de la seva generació ja només li queda el Pepet que viu en una residència. L’Aniol té moltes coses a explicar i a recordar. Des de el seu amor per la Mireia, mai confessat i que fa que aquest silenci porti a la Mireia a casar-se amb el senyoret Emili, l’hereu dels Torralba, com la presència al llarg dels anys dels record de la Mireia condiciona moltes vegades la seva actuació. El seu casament amb la Fina, la relació dels fills de les dues famílies, el drama que viuen els Torralba en la seva relació i com la figura omnipresent de l’Aniol es fa present en cada moment un cop contractat per fer de masover i que durant l’any cuidarà les terres dels senyors i viurà al mas, a l’altra banda del mur del jardí des d’on compartirà la vida amb ells i la seva família.

El llibre està dividit en tres parts amb nom d'arbre: el desmai, els rosers i l'àlber, darrere cada arbre plantat en el jardí ple mateix  Aniol amaga cada una de les històries de les generacions de les dues famílies que entrecreuades per moments feliços i moments tràgics creen el món literari d‘una alta qualitat, bellesa i també un món inconfessable, malgrat els anys, passions, traïcions i drames que finalment surten a la llum. Cada planta una generació i cada generació una història que lliga amb les altres amb els diversos temps que van des del principis del segle fins gairebé a l’actualitat amb els fets històrics que es van succeint i com els afronten els diversos protagonistes d’aquesta narració coral. 

Tota la història, a diferència d’altre llibres de Busquets, la visió de l’Aniol és la única que narra els fets, els presenta i dóna joc als altres protagonistes que un darrera l’altre van passat pels jardí a l’Obaga, en aquest microcosmos de l’espai fred, humit i ombrívol que es testimoni silenciós de la història de les dues famílies, la dels senyors i la dels masovers.

El llibre és un compendi dels gran temes de la literatura, els amors, els odis, la relació entre les famílies, les victòries i els fracassos, les diversitats de la vida rural vers la vida urbana (Carena, Cantonigrós que està present en molta de les obres de Busquets), i les confrontacions entre rics i pobres. Cap tema nou però la capacitat de fer bona literatura de Blanca Busquets és el que fa que el llibre sigui enormement atractiu i de bon llegir, aporta valors i desperta sentiments.  

Un cop més Busquets ens fa gaudir d’una bona història, ben escrita que fa que quan acabes de llegir-la encara en desitgis saber més coses.