Civisme és cinisme

Uns dies enrere el govern municipal de Sant Pere de Ribes va anunciar en roda de premsa la seva intenció de portar al Ple Municipal d’octubre la seva proposta d’Ordenança per la convivència i el civisme. L’anunci públic del govern va donar el tret de sortida de la discussió del contingut d’aquesta ordenança amb les forces de l’oposició.

La proposta que ha presentat el govern té per objectiu la regulació de les conductes individuals i col·lectives en l’espai públic i privat al municipi, establint un règim sancionador que preveu multes de fins a 1000 euros. Dins del gran calaix de sastre en el que s’ha convertit el “civisme” el PSC ha volgut incloure la criminalització de la pobresa i l’exclusió social (proposant sancionar la mendicitat, la venda ambulant, la prostitució o la indigència), la repressió dels moviments culturals i populars (regularitzant de forma abusiva i burocràtica la possibilitat de realitzar actes públics o les diverses formes de propaganda, menyspreant expressions artístiques o amenaçant les festivitats culturals, tradicionals i populars del municipi), la privatització de l’espai públic (amb la prohibició de joc amb pilotes o patins en les places), la intromissió en la vida privada (sancionant el parlar en veu alta, cantar, ballar, tocar un instrument o engegar un electrodomèstic) i la regulació absurda de conductes considerades “incíviques” encara que no problemàtiques o que no tenen lloc al municipi (prohibint estendre roba en balcons i finestres o la prohibició de pescar en els espais aquàtics del municipi).

Aquests son alguns dels exemples que inclou l’Ordenança per la convivència i el civisme que ha presentat el Govern municipal elaborada per una empresa externa pel preu de 12 mil euros. Malgrat les bones paraules de l’alcaldessa amb la continua menció a les alternatives a les sancions (presents de forma residual en l’ordenança, obviant que l’objectiu central d’aquesta o es l’establiment d’un regim sancionador) en els més de 100 articles que conté hi ha nombroses irregularitats de dubtosa legalitat.

Es vulneren drets fonamentals com la inviolabilitat del domicili establint l’obligatorietat de deixar entrar al personal de l’Ajuntament per comprovar una infracció de la ordenança, dret recollit en l’article 18.2 de la Constitució (que ja ens sembla bé desobeir-la, però que sigui per un motiu més just!). S’estableix un regim sancionador arbitrari que permetrà la discrecionalitat i l’abús de poder (qui decidirà que son “pudors o sorolls molestos” o que afecta al “decòrum de la via pública”?) i totalment desproporcionat (amb quanties molt elevades i amb tipificacions molt confuses, que posen en el mateix nivell de sanció per exemple col·locar un cartell de publicitat no autoritzat amb vendre alcohol a menors, o tirar ampolles al carrer amb beure directament del sortidor d’una font pública).

Per últim, aquesta ordenança que es una còpia (molta cara) d’ordenances d’altres pobles i ciutats, inclou la sobreregulació de conceptes ja àmpliament contemplats per la legislació vigent (consum i venta de drogues, tinença d’armes) i en altres casos per problemàtiques no presents al municipi (juguesques en l’espai públic). En definitiva, un despropòsit d’ordenança que no proposa mesures efectives per solucionar els problemes de convivència, que no planteja solucions reals amb perspectiva educativa i de treball comunitari, ni proposa alternatives positives i que pretén amagar els conflictes socials i polítics amb la imposició repressiva de sancions econòmiques.

Però el govern municipal del PSC, en minoria en el Ple, ha trobat l’oposició de la majoria de grups municipals que han mostrat el seu enèrgic rebuig a l’Ordenança. Davant la impossibilitat d’aprovar-la el govern ha decidit retirar-la com a punt del Ple d’octubre. El civisme, de moment, a la nevera. I en aquest moment és hora que ens preguntem quin és el millor camí per la millora de la vida comunitària i la convivència. I no ens enganyem, no son compatibles. La via ràpida (l’ordenança) del civisme ha esdevingut un clar exemple de cinisme.

Pot l’Ajuntament donar lliçons de comportament quan es el pitjor exemple a seguir en aspectes com el manteniment dels equipaments municipals, la neteja de carrers, la recollida de deixalles i residus, la manca de propostes per donar sortida a inquietuds culturals o artístiques, o la disposició d’espais per la pràctica d’activitats lúdiques, socials o esportives? Tan malament està el govern d’idees i propostes que l’única via de resolució dels conflictes comunitaris que se li acut es la imposició de sancions i la persecució de la llibertat individual i col·lectiva? O per contra afrontem amb valentia l’imperant necessitat de desenvolupar treball educatiu col·lectiu, que ha de ser acurat i rigorós, analitzant i identificant els orígens reals i les possibles solucions a les problemàtiques existents (lluny d’etiquetes enganyoses com la del civisme i de la temptativa de la demagògia), amb propostes encaminades a resoldre les necessitats de la població (d’espais, d’iniciatives, d’inquietuds) i amb respecte per totes les formes de vida? Sincerament, no hi ha color.