‘Mad Max’ i la pressió fiscal més baixa de la comarca

Deia Keynes –economista de capçalera de la socialdemocràcia- que, en períodes de crisi, els governs han de respondre amb més inversió pública. Això sí, sempre i quan la previsió d’ingressos sigui a l’alça o, com a mínim, no minvi. I més, si les despeses en forma de serveis no disminueixen. Més enllà del panorama ridículament post-apocalíptic que alguns volen dibuixar, al més pur estil Mad Max, el cert és que Cubelles arrossega diverses mancances en matèria de serveis i equipaments que cal corregir el més aviat possible.     

Fent una ullada a l’hemeroteca, ja el 2007 el govern socialista de l’època aprovava uns pressupostos on s’anunciaven projectes com la revisió del Pla General, l’ampliació del cementiri, la construcció de naus industrials al polígon de Les Salines i la creació de noves instal·lacions esportives; iniciatives que romanen encallades a compte, això sí, d’anar encadenant superàvits als bancs en lloc d’esmerçar-los en inversions en benefici de la població.

Som valents i, per tot plegat, el govern d’Unitat Cubellenca, ERC i ICV, tot i estar en minoria, ha decidit endegar un programa d’inversions per al període 2017-2020 que inclourà la nova biblioteca, la reforma del passeig Marítim, l’ampliació de l’estació de bombament per tal de mitigar els efectes de l'abocament d'aigües fecals a la riera del Foix, l’adequació de Can Travé, la millora del servei de neteja i el reforç de la resta de serveis, entre d’altres. Obres totes elles necessàries i urgents que fa anys que se’n parla però que ningú ha afrontat fins ara, tot i haver encadenat governs amb majories àmplies i dedicacions exclusives a preu d’or. Possiblement perquè el context econòmic tampoc ho permetia i, de fet, la gestió a la cartera d’Hisenda de la legislatura passada es va centrar a contenir la despesa i a retallar tots els serveis que podia, com el del bus urbà.

Les actuacions programades i que ben aviat es presentaran a la població impliquen una inversió de més d’11 milions d’euros, dels quals, aproximadament 7,5 es cobriran mitjançant préstecs financers. Una opció podria ser la que defensa la major part de l’oposició i sufragar-ho tot amb més deute –alguns demanen triplicar-lo- i carregar-li el mort a qui vingui darrere, tal com ha succeït a municipis ben propers a Cubelles, amb l’efecte rebot en forma d’increment d’impostos que, a la llarga, sempre acaba implicant. De moment, però, els ingressos van a la baixa i els préstecs s’han de pagar igualment.

Per tal d’atorgar-li més múscul als comptes municipals i garantir la salut econòmica actual i futura de l’Ajuntament, el govern ha aprovat després de molts anys una lleugera pujada dels tributs que són de la seva competència. L’IBI urbà s’augmenta una mitjana de 16,9 euros anuals (seguirà sent el més baix de la comarca amb uns 100 euros de diferència amb el següent municipi); l’impost de vehicles pujarà anualment entre 1,5 euros i 12 euros en funció de les dimensions del turisme i no arribarà a 1 euro a les cilindrades de motocicletes més comunes, i la taxa d’escombraries creixerà 9 euros a l’any, passant de 107 a 118 euros. Increments, doncs, del tot continguts i que permeten encarar sense por a comprometre les finances municipals obres llargament reivindicades i que, fins ara, ningú s’ha atrevit a encarar.

Alguns parlen d’interessos foscos per no incrementar l’IBI rústic, pel qual l’Ajuntament ingressa 2.000 euros l’any. L’augment del 5% significaria poc més de 200 euros, una xifra misèrrima que no compensa els tràmits administratius que comporta. Mentre que, en relació a l’impost de pisos buits als bancs, aquest govern ja ha avançat que, un cop la llei permeti cobrar-los, serà el primer en aplicar-lo. Demanem, doncs, un exercici de responsabilitat i seriositat i respecte cap a l’acció de govern, ja que les ordenances sempre es poden replantejar i, si és el cas, rebaixar un cop cloguin les obres. Els préstecs i els seus interessos, en canvi, no. Posem-nos en marxa, comença la revolució dels somriures.