Plurinacionals

No sabem si els nostres polítics es decidiran o no a fer reformes constitucionals en el pròxim govern, encara que siguin impulsades des de l'oposició parlamentària. Hi ha propostes en sentit federal, es parla del reconeixement plurinacional, si l'estat ha de ser més o menys igualitari o de com integrar la diversitat dins de la igualtat de drets. En un moment en què cal resoldre greus problemes socials i tensions territorials, sense majories absolutes al Parlament i amb la possibilitat que la legislatura sigui curta, s'obre un panorama propici als pactes i els canvis consensuats. S'obrirà la tapa de l'olla abans que es vessi la sopa?

Les discussions tenen calat més enllà dels noms, ja que responen a visions diferents sobre l'exercici del poder i de com afrontar els conflictes. En un extrem, el nacionalisme identifica la nació, entesa com un grup de persones amb unes característiques culturals i ètniques diferenciades i assentades en un territori, amb el dret per part d'aquestes a governar-lo.

Per a un nacionalista, el reconeixement de nació comporta la independència territorial per a la creació d'un nou estat. Aquesta identificació nega l'evidència que si això fos així no hi hauria al món gairebé 200 estats-nació, sinó 6.000. També nega l'evidència que els grups humans no són homogenis, tendeixen a evolucionar en el temps i que les poblacions poden tenir múltiples identitats que se superposen en un ventall de possibilitats. També nega la progressiva cessió de sobirania cap a ens supranacionals per resoldre els problemes cada vegada més globals. A l'altre extrem, el federalisme propugna la resolució dels conflictes amb diàleg i respecte a la diversitat, exercint el poder mitjançant la cosobirania.

Podem posar un exemple amb el finançament autonòmic a Espanya. Un plantejament federalista seria posar amarres i proposar el canvi del sistema de finançament autonòmic proposat inicialment per Catalunya, ja que a la llarga ha resultat injust per a tothom. Un nacionalista, per contra, es posa de morros i afirma sense parpellejar que Espanya ens roba. En el primer cas, l'afirmació ens mourà a a moure'ns en el sentit de resoldre un problema complex de forma complexa i incorporant en la decisió a tots els actors implicats. Volem ser solidaris amb els que menys tenen, sense arribar a ser injustos amb les comunitats més riques, volem discutir-ho amb tots i ser lleials al que s'ha acordat quan ho haguem fet. Estem parlant d'una tàctica federal per resoldre un problema comú, mitjançant diàleg i negociació. Per contra, quan diem que Espanya ens roba el que fem és generar animadversió cap a la resta dels espanyols i aixequem una barrera psicològica que ens diferencia i ens assenyala com a víctimes maltractades.

El nacionalisme, per a la seva supervivència, necessita presentar els altres com a enemics permanents. No obstant això, el mateix èmfasi que el nacionalisme empra en diferenciar-nos quan no te el poder, el fa servir en homogeneïtzar la societat quan si el té, amb la negació de pertinença de les minories dins del grup "nacional". Per això, els lituans descendents de russos no es consideren lituans, sinó ciutadans de segona categoria i en l'Alemanya nazi, els jueus que havien viscut durant generacions a Alemanya, a més de no ser alemanys eren la causa dels mals de la nació alemanya.

Facin el que facin els polítics amb les reformes, han de tenir l'objectiu clar: Som plurinacionals amb l'únic objectiu de pujar un esglaó més cap a l'Estat-nació? Diem que som plurinacionals per acontentar l'auditori i així aconseguir un grapat més de vots? o Reconeixem la diversitat per poder seure a la mateixa taula, amb respecte mutu i disposats a resoldre els problemes que tenim?

Malgrat els nostres governs, i de la simplicitat d'algunes respostes polítiques, vivim en una societat complexa que ha de resoldre els seus problemes de forma complexa: amb respecte, obertura de mires i quan els problemes siguin compartits, exercint cosobirania. L'Estat de les Autonomies i la progressiva descentralització de les competències de l'Estat ens han portat fins aquí. Ara cal dissenyar mecanismes adequats per a la resolució de conflictes, a més d'aprendre a coordinar-nos entre nosaltres amb lleialtat institucional.