Fi dels peatges de la C-32? ¡Todos a una!

Les lluites veïnals en ple segle XXI poc difereixen de les de fa 400 o 500 anys, no estem tan lluny del Fuenteovejuna de Lope de Vega. Evidentment, trobem diferències per l'esdevenir de l'evolució: el dret de pernada ja no existeix; les formes de protesta han canviat, ja que l'homicidi es va descartar fa molt; i les convocatòries també són diferents, l'antic boca a orella actualment es tradueix en les xarxes socials com Facebook, Twittrer o You Tube. Però el que no ha canviat és que quan hi ha un motiu prou poderós el Poble sempre, i per sort, acaba unint-se "todos a una" com en Fuenteovejuna.

I és que l'exemple de la plataforma ciutadana Coordinadora de Calafell que reclama la gratuïtat de la C-32 és clar i inequívoc; quan una causa és de justícia, no importen els colors, les idees, les procedències, els orígens o les destinacions, només importa la unitat del poble per fer front a un problema social que ens afecta a tots. El cas de la gratuïtat de la C-32 es tradueix com la unió dels veïns i dels seus representants públics per reclamar allò que consideren de justícia i de sentit comú, com fa més de 400 anys va descriure molt bé Lope de Vega.

El clàssic conflicte social entre opressors i oprimits. El poble demanant justícia davant l'absència d'una resposta de l'Administració decideix fer justícia pel seu compte i tallar carreteres, reclamant a l'autoritat competent que avali la seva acció. I encara que a la literatura sembli molt més dramàtic, la gravetat de la situació actual no dista tant de la ficció perquè diàriament les carreteres del Baix Penedès posen en risc la vida dels conductors que hi circulen per les seves vies.

Novament, la clau del triomf final és la unitat de tot el poble. I és que el peatge de la C-32 és un gravíssim greuge comparatiu que penalitza a tots els habitants del Baix Penedès. Penalitza greument la nostra economia, la nostra competitivitat i el nostre enorme atractiu turístic. Estem davant d'un dels peatges més cars de tota Europa en preu per kilòmetre. I no tenim cap altra via -la carretera de les Costes del Garraf, no és una alternativa digna-, per tant, o pagues o pagues, i molt! Es pot considerar que la C-32 és una via de pas forçós, com els antics drets de ‘pontazgo’, una rèmora que altres ciutadans iguals a nosaltres no han de patir, un greuge comparatiu sobre el qual la ciutadania ha dit prou. Com deia al principi, en el fons poc ha canviat el món en 500 anys.

Esther Otero
Portaveu de C’s Cunit