El Lot de Nadal fins el 2023

Des de que em dedico a pensar amb l’ordinador al costat crec que porto fent un article anual dedicat als lots de Nadal que han patit una gran evolució en la darrera dècada. Hem passat de cistelletes envejables al no res, passant per bufandes i aportacions econòmiques a l’època de final d’any. Ara ja ni moltes persones ja no se’n recorden de la data esperada per al gran esdeveniment pre nadalenc quan et lliuraven el lot. Els més joves ja ni han viscut aquests moments entranyables quan veies que ja tenies les festes a sobre. Ben aviat entrar en l’apartat museístic de les nostres enciclopèdies com l’acomodador de cinema o el carret de retratar.

Són coses imposades pel pas del temps. Ens sembla que hem de caminar cap a un futur millor però si mirem aquestes coses que ens van traient i l’evolució dels salaris ens donem compte que la cosa cada dia va pitjor. La precarietat ja la tenim a ben viva entre nosaltres i pocs es podran deslliurar d’aquesta situació en què avui treballo i demà ja ho veurem. Volíem portar els xinesos cap a la nostra cultura, però potser són ells que ens estan encomanant la seva manera de treballar i no ens donem ni compte.

Abans un salari et permetia viure amb uns mínims garantits. Avui en dia tal com està la vida tenir un salari et fa un ferm candidat per seguir sent un usuari de Caritas i sense tenir gaires pretensions a la vida.

Els qui segur que tampoc no tindran lots de Nadal seran els treballadors de l’Ajuntament de la capital de la comarca amb el pla d’ajust que han de suportar fins més enllà de 8 anys que tothom s’oblidi de qualsevol alegria al salari. Anar mantenint el tipus i endavant i que el vaixell no es torni a moure gaire. Aquest pla que hauria d’estar emmarcat en un racó ben visible de la plaça Vella del Vendrell perquè tothom el pugues veure, perquè en el fons és el que marca la nostra política en les properes dues legislatures d’una manera clara i concisa. Estalviem aquests 40.000 euros destinats a donar-li un toc especial i amb una mica de xavalla podrem mostrar a tots els compatriotes el perquè de tot plegat. Allí no hi ha ni pecadors, ni culpables, només uns números amb unes previsions que es varen dissenyar el 2012 quan el consistori va entrar en un estat crític per als següents 10 anys. Segons aquest pla el nostre endeutament viu a finals del proper 2017 estarà en 51.299.495 euros. El més graciós de tot és que el 2022 tindrem segons els càlculs un deute viu de 17.956.320. A partir d’aquí ja podrem fer inversions com Déu mana, pujar el sou dels treballadors i com no, obsequiar-los amb un lot de Nadal pels deu anys de cinturó ben apretadet.

Però no podem passar per alt aquest pla d’ajust. Jo no sóc economista i puc tenir greus relliscades, però si mirem els números del pla d’ajust del 2012 pel 2015 veiem que pel 31 de desembre el nostre deute viu hauria de ser de 66.129.000 euros. Si donem un cop d’ull a altres fonts objectives sobre les finances municipals podem veure que a mitjans de juny d’aquest any 2015 teníem un deute viu de 76.510.000 euros amb una ràtio de 2.093 euros per habitant. No res, 10.000.000 d’euros de diferència que potser amb mig any es va afilerar del tot dins els miracles econòmics que estem acostumats.

Aquesta és la nostra realitat que molt de mica en mica anem redreçant amb un pla d’Ajust que potser hem d’allargar una mica més per acabar amb uns números més o menys sanejats que ens permetin tirar endavant aquesta vila que per moltes raons no està passant pels millors anys de la seva existència. 

No demanarem lots de Nadal fins que el malalt hagi sortit de l’hospital, suposo que llavors els veïns veuran compensats d’alguna manera aquests deu anys de manca d’inversió i estretors.

Esperarem el Nadal i els Reis Mags a veure que si ens porten la Grossa de Nadal que aniria molt bé per donar-li optimisme a la població.