SEL VNG: Un referent de l’esport local

El passat 24 de setembre vaig tenir el plaer d’assistir al primer partit de rugbi femení de caràcter internacional que es va disputar entre el combinat del SELVNG - Reus Deportiu, i les Gazelles de Rives d’Orb. En finalitzar el partit amb victòria local, ens van convidar a formar part i viure en primera persona l’anomenat tercer temps, pràctica habitual en l’esport del rugbi, on l’equip local convida al contrincant a gaudir d’una vetllada entre refrigeris i entremesos.

Aquest esport sempre ha defensat els valors de l’esforç, el compromís i la solidaritat, en el terreny de joc i fora d’aquest. Per totes i cadascuna de les persones que formen el col·lectiu sense exclusions. I és en aquest moment, quan em trobava immersa dins d’aquest espai tan significatiu, mentre cada club feia els seus càntics tot menjant i bevent alegrement, que vaig percebre la importància de controlar les emocions derivades de la confrontació física, per valorar a l’adversari i forjar les relacions que en realitat els uneixen: la passió pel rugbi.

Tenir un club com el SELVNG a Vilanova, que vetlla per la possibilitat de practicar aquest esport a la vila i que, a més de ser un espai accessible per tothom, promou la pràctica d’aquest com a eina educativa amb valors de cooperació i companyerisme, és un privilegi.

De forma improvisada, em van oferir participar en el repartiment de premis com a regidora de l’ajuntament i allà, altre cop, es van tornar a plasmar les mancances que pateix aquest equip. L’entrenador de Les Gazelles va repetir diverses vegades que el camp de la Sínia Batadet era un dels pitjors terrenys de joc en què havien jugat. Es queixava de les condicions del terreny i de les elevades possibilitats de lesionar-se i prendre mal de debó. Això no era una novetat per a mi, però sí que m’ha portat a una llarga reflexió sobre com es gestionen aquestes problemàtiques des de l’ajuntament. Tant el SEL com la CUP hem traslladat vàries vegades al govern local aquesta problemàtica i necessitat de l’equip i la resposta sempre ha estat la mateixa: hi estem treballant però no hi ha diners. Som conscients de l’endeutament d’aquest ajuntament a causa de la dubtosa gestió política durant els darrers anys però, malgrat això, en la situació actual posem en joc diversos factors.

En primer lloc, la priorització de partides en la inversió del diner públic. I segonament, derivada de la primera, la gestió d’aquest diner. El SEL neix fa nou anys i, per tant, és en aquesta època quan comença la necessitat de tenir un camp de gespa condicionat per a la pràctica d’aquest esport. En aquell context, s’ofereix que utilitzin l’espai de les pistes d’atletisme sabent que no era el lloc i que no regia la qualitat indispensable per a la pràctica del rugbi. En aquell moment, era l’únic que es podia brindar. Fins aquí, tot sembla prou correcte però, en nou anys, no hem sigut capaces de gestionar una alternativa per a què a dia d’avui ja poguéssim gaudir d’un camp de gespa en condicions? Intueixo, com en altres casos, que es va deixar la problemàtica en un calaix, i quan ja la situació ha estat insostenible i ha tornat a sortir a la llum, estem igual que el primer dia. La cultura d’anar posant pedaços i evitar afrontar les situacions.

Dissenyar una alternativa a mig termini des d’un punt de vista global de la ciutat, que previngui noves necessitats i on hi participin tots els agents implicats, no ha de ser tan difícil. Ja hem perdut nou anys amb els quals haguéssim pogut fer estalvi i construir alternatives perquè avui Vilanova disposés d’un camp de gespa en condicions.

No oblidem que l’administració pública ha d’estar al servei de les persones i no ens cansarem de repetir que així volem que sigui!