La candidata

Novel·la que intenta transmetre la sensació de soledat de la política. Com d'efímer pot ser el triomf en la política i com els esdeveniments poden llençar per la borda una trajectòria important. És també una narració en la que es reivindica la figura de la dona en política tantes vegades menystinguda o infravalorada. Més que interessant reflexió sobre l’exercici del poder i els seus límits. És també una reivindicació del paper en la política i un homenatge a les dones que durant la república van marcar una pauta en la tasca política destacant la figura i eI record de Victòria Kent que va sorgint al llarg de la narració.

Elena Moya (Tarragona, 1970) es va criar a la ciutat de Tarragona, prop de Barcelona. Després de graduar-se en Periodisme per la Universitat de Navarra, va treballar en El Periódico de Catalunya, i va obtenir una beca Fulbright per realitzar un màster en periodisme financer en els EUA, Elena Moya es va establir a Londres com a periodista fa onze anys, treballant actualment en el periòdic The Guardian. Anteriorment va passar dos anys com a corresponsal de finances corporatives de Reuters, i nou anys al canal televisiu Bloomberg.

La seva primera novel·la, Les oliveres de Belchite, es va publicar primer al mercat anglosaxó i, després d'un bon acolliment de la crítica, en 2010 es va publicar a Espanya. Posteriorment va publicar La Maestra Republicana en que recupera la figura d’una mestra educada i formada durant la república que torna de l’exili per exercir i s’enfronta a les autoritats per una tema de corrupció urbanística. La Candidata es la seva tercera novel·la

L’acció de La Candidata es desenvolupa en els darreres quaranta vuits hores abans d’unes eleccions. Isabel San Martín, candidata del socialistes arriba després del debat final amb un còmode avantatge sobre el candidat conservador. Totes les enquestes i les prospeccions electoral li donen una victòria gairebé segura.  Però les coses es compliquen al llarg d’aquestes quaranta vuit hores situant l’elecció en una situació complicada.

Isabel San Martín té un currículum impecable de família humil va estudiar a base d’esforç i sacrificis, va aconseguir èxits professionals treballant finalment en l’administració pública, ara és ministra d’Hisenda i té en el seu haver alguns èxits importants en matèria econòmica i en la reducció de l’atur a través se programes incentivats des del seu ministeri. Té un bagatge prou important en el món de l’administració i una reconeguda fama de treballar amb rigor i amb molta voluntat i constància. És doncs clarament la candidata favorita a guanyar les eleccions fet que portaria per primera vegada a una dona a la presidència del govern espanyola. Ella mateixa té referents clars en les dones que van endinsar-se, amb molt esforç i moltes dificultats en la política durant la república, aquestes dones estan personificades en la figura de Victòria Kent. Damunt de la taula de la candidata hi ha unes memòries de Kent i comparteix amb ella el desig de tenir responsabilitat i poder per canviar les coses i situar la igualtat com una realitat al país.

Les quaranta vuit hores precedents a les eleccions que semblaven que podria pasar-les descansant, preparant el futur i gaudint d’una certa tranquil·litat familiar acaben esdevenint quaranta vuit hores de bogeria amb unes dificultats sobrevingudes i mai previstes ni pensades. De cop i volta el deute públic té una baixada que pot arribar a arruïnar a molts inversos i ciutadans de peu que hauran d‘afrontar el tancament de bancs per fallida. Si aquest fet transcendeix la pèrdua de vots serà enorme ja que s’hi veurà en la baixada la desconfiança del món de les finances en la candidata. Evidentment determinada premsa hi juga un paper clau en llençar a gran titulars la situació del deute i començarà una lluita contra rellotge per evitar la fallida i el rescat d’Espanya. Ningú sap perquè s’ha produït la caiguda del deute, contactes a molts nivells i sembla que no hi ha causes objectives per la baixada. Seguint el fil de les especulacions dineràries s’arriba a la conclusió de que hi ha una operació premedita i executada amb precisió per ensorrar el deute i alhora posar en dubte la capacitat de l’actual ministra d’hisenda i candidata per ser la presidenta del país.

Però els conflictes no s’acaben aquí, San Martín rep una trucada del seu marit qui li comunica per telèfon que després de vint anys de matrimoni la pensa deixar, no aguanta el ritme de vida dels polítics però finalment explica que s’ha enamorat d’una altra dona des de fa temps i que ha decidit normalitzar la seva situació.

Sembla que tot s‘ensorra al seu voltant però amb la invocació de Victòria Kent es prepara per lluitar i intentar resoldre els problemes, sense por a perdre però, i amb la voluntat de mantenir al dignitat com a persona i com a ministra.

Amb alguns amics (més aviat pocs) i amb els seus més estrets col·laboradors treballa al llarg de les quaranta vuit hores per salvar la situació econòmica del país i si pot també la seva vida personal.

En el decurs de les negociacions hom intueix el més brut de la política, el joc d’interessos, el paper a vegades mesquí dels mitjans de comunicació. L’ambició desmesurada d’alguns dels seus companys, la tebiesa per salvar el futur d’alguns polítics per no perdre això que en diuen les portes giratòries.

San Martín tindrà clar, coneixerà això tant clàssic dels interessos creats, té el dubte de què, en moments difícils, cal posar per davant els teus neguits, en el cas de la ministra salvar el seu matrimoni o els interessos col·lectius i els principis. Ella opta pels principis i lluita sense treva fins el final.

La novel·la dóna girs realment espectaculars, amb personatges ben travats i que tenen un fidel reflex en la política del país i també la trama està farcida d’aspectes molt interessants que demostren una excel·lent documentació per escriure la novel·la.

San Martín és un prototip de política honesta i amb voluntat real de servei i de canvi, d’aquesta espècie n’hi ha molts i la novel·la és també un reconeixement, creiem, a les persones que honestament es dediquen a la política.

Hi ha una frase que un amic de San Martín li diu que resumeix molt bé el llibre: “Recuerda que lo que separa a los mediocres de los grandes es cómo estos últimos superan las adversidades”.

La protagonista es de los “grandes “

La Candidata
Elena Moya
Suma de letras
Barcelona, setembre 2015