Viento mortal

Interessant novel·la amb les clàssiques característiques de bona novel·la negra, assassinats, possibles implicats diversos i amb raons diverses, però també una novel·la de sensacions, sobretot perquè la trama es desenvolupa a la Provença i el  seu paisatge, els seu colors i els seves olors i la presència omnipotent del mestral dóna un escenari carregat de bellesa però amb una trama delictiva que va fins el fons de la mateixa societat.

L’autor en Cay Rademacher (1965) va estudiar història angloamericana, història antiga i filosofia en Colònia i Washington. Des de 1999 és redactor de la revista Geo, on va iniciar el magazine Geo Època, del que és redactor cap des de l'any 2005. Viu a Hamburg amb la seva família. Va debutar amb la novel·la Asesino entre escombros. Que amb extraordinari rigor històric i un estil directe esdevé una novel·la amb ritme trepidant que recrea una història d’uns assassinats reals a la ciutat de Hamburg quan encara, en plena postguerra, estava en runes.

Ara l’autor canvia de personatges i d’indret narratiu. Coneixem al capità de la gendarmeria Roger Blanc. En Roger no passa per un dels millors moments de la seva vida, potser en el més crític en un període curt de temps s’ha trencat la seva relació amb la seva parella després de forces anys de convivència i amb un parell de fills ja emancipats i ha tingut enfrontaments amb els seus superiors. Aquest fet li crea una certa sensació de fracàs personal, però és que a més en la situació que viu el Secretari d’Estat d’Interior li comunica que el traslladen des de París a una petita comissaria de la ciutat de la Provença, Gadet. Per l’alt càrrec d’interior el capità Blanc hauria de veure el trasllat com un premi al seu magnífic treball a Paris, ell sap però que és una mena de venjança per haver investigat i posat al descobert una xarxa de corrupció política que podien implicar a persones amb diversos càrrecs de l’administració i companys del secretari d’estat.

Així doncs d’un dia a l’altre es veu carregant totes les seves pertinences en un vell vehicle familiar i traslladar-se a la Provença. Hi té una petita casa heretada, un vell molí d’oli, d’un oncle però que està en unes condicions precàries de poca habitabilitat però li representa un aixopluc al que caldrà anar rentant la cara a fons per fer-ne una casa habitable.

El lloc és un paratge en mig del bosc i rodejat d’alguns veïns a quin més peculiar, des d’un matrimoni de vinaters que produeixen alguns vins interessants, fins una dona i les seves dues filles que són practicants de l’hípica o algun pagès malcarat. Tot plegat conforma un cert microcosmos de personatge secundaris però que tenen tots ells una funció interessant en el decurs de la narració i per fer entenedora la societat en la que des d’ara haurà d’estar integrat el capità Blanc..

Mentre intenta adequar-se  a la seva nova situació tant personal com professional comença a treballar en la comissaria on hi troba alguns nous companys que també tenen les seves característiques que juguen un paper també important, el tinent Marius Tonon corsecat per un vell episodi policial està al límit de l’alcoholisme però encara manté en el fons una petita voluntat de fer les coses ben fetes però amb un ritme lent i molt prudent, té també fama de “gafe” ja que els que han treballat amb ell han tinguts inconvenients, l’altra companya de Blanc i que també tindrà un paper rellevant és la, Fabienne Senillard, activa, perspicaç i amb unes ganes enormes de col·laborar en les investigacions a través dels seus coneixements informàtics, la seva condició, que proclama obertament, de lesbiana dóna un toc d'originalitat i credibilitat social a la policia francesa. També hi té un cert paper l’enigmàtic comandant i cap de la comissaria Nicolàs Nkoulou a qui tots tenen com un personatge que no vol enfrontaments amb els polítics perquè vol ascendir amb rapidesa.

L’acció tot just comença quan es troba un home assassinat en un abocador. El cos està mig cremat però aviat se’l identifica com un delinqüents habitual del territori, un delinqüent a qui se li suposen molts delictes però no se li han pogut trobar masses implicacions reals o greus com per engarjolar-lo. Des d’un bon començament tot fa pensar que es tracta d’una revenja feta per les màfies de la veïna Marsella, mort amb uns quants trets de kalashnikov. Un arma habitual de les màfies marselleses i després l’han volgut fer desaparèixer tot cremant-lo. 

El que sembla un crim propi de les bandes de traficants comença a complicar-se a través de les relacions més o menys violentes que tenia el mort amb un seguit de veïns de l’indret. En el territori tothom coneix a tothom i això complica la investigació ja que només es diuen mitges veritats i, encara, amb veu fluixa. En definitiva un assassinat que podria haver tingut una resolució ben senzilla es complica i la narració va fent girs interessant amb vinculacions amb fets del passat però també amb noves implicacions de presumpta corrupció política que acaben portant a una línia sòlida d’investigació que sembla que no serà massa ben vista per les autoritats però arribat en els moments definitius, i en la que sembla que hi podria haver implicats persones rellevants del territori i per tant amb perill de que si hi ha error tot pot acabar amb un fiasco notable, tant el Comandant Nkoulou com la jutgessa d’instrucció la Aveline Vialaron-Allègre. La jutge d'instrucció és una dona molt atractiva i també molt perillosa ja que és la dona del secretari d’estat que va allunyar a Blanc de Paris. Entre els dos neix una relació de forta atracció però també una col·laboració professional intensa.

Tot plegat fa que Viento mortal esdevingui una interessant novel·la, amb un personatge potent com és el capità Blanc, no sabem si seguiran més històries seves però segur que hi ha unes molt bones condicions per estirar el fil amb noves narracions. 

Viento mortal
Cay Rademacher
Editorial: Maeva
Madrid 2016