Constitució del 78: Les raons del no, ja llavors

El 2 de desembre del 1978, quatre dies abans del Referèndum de la Constitució Espanyola, el setmanari vilafranquí TOTHOM va publicar quatre articles defensant les diverses postures que hi havia sobre la taula: dues pel SI, una per l’ABSTENCIÓ i una pel NO que em va tocar escriure, doncs era la postura que defensava, en línia amb el senador Xirinacs. Després de 38 anys, i amb unes circumstàncies diferents però amb un fons igual, crec que pot ser interessant rellegir-ne un tros:

“Se’ns està presentant en tota la campanya un dilema: o es diu que sí, o la dictadura militar. I això és incomprensible, doncs si el govern és demòcrata el que ha de fer és depurar aquells quadres que poden donar un cop, doncs si coneix el perill i no hi posa remei, deu ser que ja li interessa que sigui així (abans ja havia argumentat que el capital empresarial no donaria suport a un “cop” doncs ja controlava la situació sense el cost que suposaria, a banda de que tornaria a aglutinar tot l’antifranquisme). A qualsevol demòcrata se li acut pensar que si no s’aprova la Constitució és que el poble no l’accepta i el que cal fer és convocar noves eleccions perquè uns nous representants elaborin un altre projecte.

La qüestió és què serà més útil per la democràcia, pels drets nacionals de Catalunya i totes les nacions i regions, pels treballadors,...que hi hagi un sí massiu a aquesta política de “consens” o que es vegi que una part del poble hi està en contra i això els faci anar amb molt més de compte. I això és especialment vàlid al País Basc i a Catalunya, on pràcticament tots els vots del NO ho seran per l’esquerra, doncs els més ultres aquí són de l’ Aliança Popular que “casualment” diu SÍ (al País Basc va votar menys del 50% del cens i el SI no va arribar al 70% dels votants).

Sabem que el vot NO és un vot conscient, que no serem gaires, que se’n riuran, reforçats per la gran campanya que fan, però no hi fa res. Cal ser valents un cop més i dir NO a aquesta política d’aiguabarreig que ens fan. I començar a posar les bases, sense por, d’’una política d’esquerres. És per tot això pel que pensem que cal votar no a aquesta Constitució, el que no vol dir que estiguem en contra de fer una Constitució i que no vulguem acabar amb les lleis franquistes, doncs teòricament qualsevol Constitució les elimina; el que cal és liquidar-les a la pràctica, cosa que no aconsegueix aquest projecte, i menys si surt aprovat amb un SI massiu, doncs continuaran tenint la força els mateixos que ja la tenen.”

Després de tot el què ha passat en aquests anys, és evident que aquesta Constitució ja no ens representa; més aviat s’ha convertit en el símbol dels qui volen el poder per aixafar els drets de la gent de Catalunya i de tota la gent d’ Espanya de la que en poden treure suc.