Barris Marítims versus Plaça Vella

Quan vaig veure que el Vendrell volia posar fil a l’agulla un cop més amb el tema de participació ciutadana em vaig emocionar. Aquest era el primer cop a la història del Vendrell i Coma-ruga que el consistori permetia decidir  als veïns d’aquests barris marítims quins pedaços d’aquests barris tenien preferència sobre la resta de petites coses a fer. Arreglar una pista esportiva, posar uns aparells a la via pública per estar una més àgil i esportius, posar llum a un túnel de Coma-ruga amb poca visibilitat i amb unes parets una mica brutes eren alguna de les estrelles que els 5.000 veïns de la zona podien triar en aquest procés de participació ciutadana inèdit. Al final no van passar per les urnes ni 200 persones en els tres dies que van estar obertes les urnes d’aquest referèndum  a la carta. S’ha de tenir en compte que el cap de setmana triats va ser un dels pitjors meteorològicament de l’any i convidava poc a fer una mica de democràcia popular de caire mediàtic fora de casa.

Evidentment es van deixar una part dels veïns de la part més muntanyosa que també volien experimentar aquest fet insòlit a casa nostra. La veritat que el pressupost global per les necessitats de la zona era bastant minso tenint en compte la forta inversió necessària en aquest zona del Vendrell que durant molts anys ha estat  deixada de la mà de Déu. Vist aquest intent fracassat per la minsa resposta popular, tot i això suposo que al final els veïns veuran fets realitats els seus petits somnis de ciutadans dels barris marítims. En el fons, les peticions no eren res de l’altre món. Potser aquesta mesura era una tàctica perquè oblidessin les seves reivindicacions llibertàries que podria deixar el Vendrell sense mar i sense una dels seus tresors: El Riuet de Coma-ruga.

Jo ara tinc ganes que els veïns de la plaça Vella, poders fàctics inclosos, votin que hi farien en aquesta plaça amb un pressupost de 40.000 euros, lleugerament inferior als 70.000 euros pel total dels barris marítims, però només cal comparar les dimensions dels dos marcs objecte de participació ciutadana. A veure quines són les propostes que s’ofereixen des del consistori i també quina és l’aportació de la sempre molt activa associació de veïns de plaça Vella. Jo crec que la participació d’aquest indret si les propostes tenen una mica de cara i ulls pot superar fàcilment amb escreix el 50% del cens d’aquest espai. Si el limitem al que és estrictament la plaça, amb una hora i a canvi d’un bon esmorzar a compta de la subvenció es pot haver liquidat el tema sense més preàmbuls innecessaris.

Ara la plaça ha quedat molt bé sense cap plataner que faci nosa pel mig i gràcies a aquest espai ja som plaça de 10. D’aquí uns pocs anys espero i desitjo que els Nens facin algun castell de 10 i quin destí millor per aquest espai tan nostrat del Vendrell on moltes persones per algun motiu o altre han de passar.

Jo crec que la gent va respondre a l’alçada del muntatge de tot plegat. Això semblava més quin pedaç arreglem amb aquests serrells del pressupost que no pas una proposta digna de referèndum encara que fos una mena d’assaig general. Jo crec que hi hauria molta més resposta si es preguntes a la gent què fem amb el teatre Brisamar? Què voleu pel parc Tabaris? voleu pàrquing a les Madrigueres o espai protegit? Voleu el port de Coma-ruga? Voleu “xirginuitos” a les platges? Jo no sé perquè però crec que amb aquestes propostes es podria aconseguir una mica més de participació ciutadana. Preguntes clares i concises que potser no tenim ara per ara un pressupost per fer front a la petició dels veïns, però amb el temps i una canya es possible que ens anem movent en una direcció o una altra i no segons bufa el vent, per no arribar mai enlloc i sempre tard i malament.
Ja que l’Ajuntament es resisteix a fer el plenari anual marcat pel ROM sobre l’Estat de la Vila, espero amb ànsia el referèndum sobre algunes propostes a aplicar a la pl. Vella amb aquest pressupost força important per l’espai i les necessitats on va destinat.