Ubiqüitat i política

En l’edició en paper del Diari de Vilanova de divendres passat es va publicar un article en el que s’expressava la decepció de la nostra alcaldessa pels pressupostos de la Generalitat. Aquesta decepció, segons explica, té com a causa el fet que la nostra ciutat torni a estar a la cua de les inversions. Amb l’agudesa que la caracteritza comenta que “no té sentit que una de les comarques amb més atur del país sigui històricament una de les que té menys inversió per habitant. Potser caldria pensar que més aviat són aspectes que tenen correlació perquè sempre hi ha hagut poca inversió a la comarca per part de la Generalitat”.

Poques vegades puc afirmar com en aquest cas, que coincideixo amb l’anàlisi de la nostra alcaldessa. Ara bé, en les respostes segurament estarem en les antípodes. Així mateix, hi ha un altre fet que no es pot obviar: Neus Lloveras, a més d’alcaldessa i de presidenta de l’AMI, és diputada al Parlament de Catalunya. I no ho és de qualsevol partit. L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú ocupa un escó del grup parlamentari de Junts Pel Sí, el grup que mana, i a més, és del PDeCat, el partit que mana dins la coalició que mana. Així doncs, podem afirmar que tenim una alcaldessa amb força espai d’influència, que d’entrada ho té més fàcil per picar les portes dels despatxos de les conselleries. A més, presideix una entitat que aplega una quantitat de municipis important com és l’AMI. D’entrada, la nostra alcaldessa té força marge per treballar les relacions polítiques del nostre municipi, i convèncer a qui gestiona les polítiques d’àmbit nacional que les necessitats del nostre municipi no han d’estar sempre a la cua.

En resum: hauríem de celebrar les possibilitats que tenim com a municipi per tenir una alcaldessa que desenvolupa responsabilitats de país. Ara bé, la realitat ens demostra que assumir massa responsabilitats porta com a conseqüència la manca de compromís, quan no la incompatibilitat de compromisos, a més de la impossibilitat d'aprofundir en concrecions.

En el cas de Vilanova, i en el cas de la nostra alcaldessa, es demostra que cap ésser mortal té el do de la ubiqüitat.