Impunitat per Decret

Totes les derivades vinculades al decret amb què el govern pretenia adjudicar una despesa de 6.800€ a la dona del director del Diari de Vilanova per una feina teòricament realitzada pel periodista, que no disposava de capacitat per a poder facturar, ens ha provocat una gran perplexitat. Les explicacions, com sempre vagues i insuficients per part d’un govern que es va limitar a oferir una breu justificació a través d’un comunicat de premsa, ens han obligat a augmentar els interrogants sobre un nyap considerable sobre el qual s’ha pretès interposar una cortina de fum a còpia d’eufemismes. A més de vaga i insuficient, la versió del govern cau en la contradicció: si en un primer moment, el decret validava que la tasca havia estat realitzada pel periodista, més tard s’argumentava que havia estat feta per tots dos. Per tant, la il·legalitat persistiria: o ho fa un, o ho fa l’altra, o ho fa una empresa de tots dos. Res no ha estat suficientment explicat

Ara per ara, s’ha volgut tirar la pilota endavant. El govern diu que ha anul·lat la despesa corresponent a la factura generada per la dona del periodista, i el director del Diari de Vilanova n’ha presentat una de nova per la mateixa quantitat de diners i pels mateixos conceptes: assessorament gastronòmic i redacció d’un diagnòstic del Pla de Mandat i posada en marxa de la II Nit Gastronòmica. Aquí no ha passat res, i qui dia passa any empeny. Zero autocrítica. Des de la CUP de Vilanova i la Geltrú anticipem que seguirem a sobre d’aquest cas: hem demanat un informe a propòsit de les tasques concretes que comportava el referit assessorament gastronòmic; hem sol·licitat que se’ns lliuri el diagnòstic del Pla de Mandat relacionat amb aquesta tasca; hem demanat que se’ns informi sobre els treballs desenvolupats vinculats a la posada en marxa de la II Nit Gastronòmica i hem sol·licitat que se’ns lliuri una còpia de totes les factures relacionades amb les dues edicions d’aquest esdeveniment. Esperem la resposta per part del govern. Igualment, encara és hora que l’alcaldessa o el regidor del ram assumeixin o traspassin les responsabilitats que se’n derivin d’una il·legalitat administrativa de dimensions considerables.

No obstant això, més enllà de la il·legalitat a la qual hem fet referència i tot esperant la informació que hem demanat a través del registre, volem anar més enllà i centrar-nos en la dimensió ètica del ridícul administratiu comès. És  hora de subratllar que la intenció del govern és prendre’ns el pèl dia sí i dia també, i fer-ho a més amb mecanismes poc higiènics. Més enllà de la seva expertesa en matèria gastronòmica i enològica, i del fet que desenvolupés la tasca a títol personal, és inconcebible que el govern d’una ciutat confiï un assessorament d’aquestes característiques i a un preu desproporcionat al director d’un mitjà de comunicació comarcal de caràcter privat. Aquesta acció trenca les regles del joc, l’obligada separació que hauria d’existir entre les administracions públiques i la premsa. Aquestes actituds denoten, d’una banda i de l’altra, que existeix una total manca d’escrúpols i demostren l’aposta habitual per la connivència entre l’esfera política i alguns –no tots- periodistes així com la volatilitat d’això que anomenem independència periodística: qui paga, mana. I qui rep, calla.

Sobre la dimensió ètica d’aquest cas, el govern ni ha piulat. Tot fa pensar que, com va dir l’alcaldessa en una trobada de la qual guardem la transcripció de l’acta, sempre s’ha fet així. A la primera edició de la Nit Gastronòmica, de 2015 ja es va procedir a emetre una despesa d’una manera dubtosa i per la mateixa quantia.  El regidor de comunicació sap moure els fils: se les sap de fa segles. Cap qüestionament sobre unes maneres de fer estèticament reprovables. Res no ens ve de nou: la sociovergència ens té tristament acostumats a tot plegat.