Accions que construeixen grans persones

Tot pare modern es concentra en la idea de donar les màximes i millors oportunitats als seus fills. Per a això, inconscientment se sotmet als nens a un permanent bombardeig d'activitats que deriven en episodis d'avorriment i estrès amb la capacitat de produir efectes molt nocius. Les nostres eleccions acostumen a estar més properes al que ens ve de gust a nosaltres que al que en realitat els agrada a ells. La personalitat i el comportament present i futur de les noves generacions ens mostren perfils que s'ancoren al pràctic, còmode i avançat. Mentrestant, s'allunyen d'aquells recursos que estimulen les seves capacitats de relació directa amb l'entorn i les coses reals que succeeixen en ell. La terra, l'aire o l'aigua s'han abandonat. La virtualitat ha guanyat l'espai a la creativitat i la interacció. En massa casos de tal forma que ha esborrat del continent i el contingut dels joves, coses que para nosaltres eren tan quotidianes com col·leccionar xapes per fer curses, construir una cabanya amb llençols vells o pujar-nos a un arbre per agafar figues.

Nosaltres els pares d'ara fèiem aquestes coses sense la consciència de quins eren les seves autèntiques utilitats futures. No era cap necessitat, era el que es podia fer. El temps, que tot ho posa en perspectiva ha dimensionat el valor d'aquests actes amb la clara utilitat de transmetre principis. Recuperar aquells recursos dota de valors que avui dia són escassos. Alhora que ens recolzem en les nostres experiències passades, generem valor afegit que marca la diferència entre les persones que aporten i les que estan en el rol de restar.

Voler el millor per als fills es dóna per descomptat, però de quina manera podem aportar-los el millor? El primer que puc proposar és abandonar aquesta falsa idea que el millor és sempre el més car. No existeix una relació directa ambdues coses quan es tracta d'afegir valor a la formació dels nostres fills. Ja n'hi ha prou de queixar-nos sobre la falta de valors de les noves generacions i alhora no fer res esperant que sigui un altre el que ho faci. La manera de revertir aquesta tendència està també a les nostres mans. Dins del cercle de les competències sobre les quals podem influir està la creativitat que te un moment inesperat per marcar els records del nen. A més, estic en disposició d'assegurar que no existeix cap consola que pugui oferir l'essència de les pràctiques que avui us vaig a proposar. Tot consisteix a decidir si us animeu a cavalcar l'ona o preferiu que us passi  per damunt.

La perspectiva que proposem és gaudir dels nostres fills en els seus processos de transformació a través de l'adolescència recuperant el contacte amb el mon real, arribant a consumar-se com a persones que es defineixin en equilibri amb l'entorn i modelin el seu futur sobre la base de principis de coherència. Per exemple, persones que no vulguin contemplar els seus millors moments de goig utilitzant com a condició “sine qua non”  el que abans hi hagi hagut un botellón i fer-ho tot sota els efectes de tal o qual droga. En definitiva, amb la sana pretensió de prendre distància amb aquests paradisos de virtualitat que els permeten abandonar-se lluny d’una realitat que al final els passa factura no per real sinó per crua.

Es tracta d'exercicis molt senzills que passen simplement per recordar els millors moments de la vostra infància.

Cada època conté aquestes experiències, jocs i plans que avui proposem recuperar per als nostres fills. Per als nens d'avui i els joves del demà. Llegir-les i mirar cap amunt per estimular el record positiu.

• Grimpar als arbres per agafar fruita o per construir un gronxador amb una corda i una roda vella.
• Buscar un bon toll en el camp on saltar i xipollejar per omplir-nos de fang.
• Llevar-nos les sabates en la neu per córrer descalços sobre ella.
• Agafar capgrossos per veure com es transformen en granotes.
• Buscar amb prismàtics els nius dels ocells per veure com les mares alimenten les seves cries.
• Construir una cabanya amb draps i fustes de deixalla.
• Anar a pescar o a agafar petxines a la platja.
• Construir un estel i portar-la a la platja en un dia de vent per fer-la volar.
• Descendir un vessant nevat amb un trineu o un plàstic.
• Anar a córrer amb el teu gos pel camp.
• Sortir d'acampada amb els amics.
• Córrer sota la pluja sense paraigua.
• Fer carreres de caragols.
• Fer pastissos amb el fang.
• Fer olor de terra mullada en el camp.
• Veure albes i postes de sol
• Sortir al camp de nit allunyats de la ciutat per veure els estels.
• Fer una guerra de globus d'aigua.
• Criar cucs de seda amb fulles de morera.
• Caçar llagosta amb la mà en el camp.
• Tirar de menjar als ocells o els peixos.
• Fer una foguera sense llumins.
• Muntar a cavall.
• Visitar una granja.
• Jugar a les bales i a les xapes.
• Banyar-te de nit en el mar.
• Jugar a Xurro, Mànec, Mig mànec, Mànec sencer.
• Jugar a la Xarranca.
• Jugar a l'Amagatall.
• Jugar a la Panyoleta.
• Jugar a saltar la Goma o a la Corda.
• Jugar a tirar Paracaigudistes de plàstic des de la balconada del quart pis.
• Fer carreres de sacs.

M'encantaria que la llista fos interminable com sento que de debò ho és. Quan arribis a aquest punt de l'article, rebrega els teus records i recupera per als teus fills aquelles coses que vas arribar a fer i per les quals els teus pares fins i tot van arribar a castigar-te sense sortir al carrer amb la pilota o la baldufa.

Recuperar plans és una fórmula matemàtica per inculcar valors com l'amistat, la companyonia, la creativitat i la imaginació. D'aquesta idea, solament poden sortir grans persones amb les quals la societat necessita explicar per prendre les regnes, començant per les de les seves pròpies vides. No existeix pare que no vulgui això para els seus fills, i si existeix jo no vull conèixer-ho.