No en el meu nom!

S’escau que hi han hagut, hi ha encara, cada dia i tots els dies,  tombs i retombs a la política a Catalunya.

Des d’ uns anys ençà, no hem parat. Conceptes atropellant-se, anant i venint per dir el mateix en una evolució constant del vocabulari, successió d’eufemismes, declaracions, manifestos, propostes solemnes, eleccions, consultes, en un permanent moviment d’anades i vingudes.

Tot aquest desori tingué un punt culminant, en un dels episodis més insòlits, tristos i patètics de la política catalana, quan el aleshores president anunciava que “hem aconseguit als despatxos el que no hem aconseguit a les urnes”, acceptant un pacte estrany, apartant-se ell mateix (cap de llista i candidat) i deixant en mans d’un personatge no votat, no només la governança del País, sinó també el desenllaç d’un “procés” que ha anat fent tombs i retombs inacabables. Sens dubte, un dels fenòmens  que més ens han fet envermellir de la recent política catalana.

Aquesta activitat que en un moment determinat ha pres forma de simulació de referèndum, millor dit de consulta que no ho és, després hi han hagut eleccions que volen ser referèndums però que tampoc ho son, tot plegat ha tingut conseqüències. La ruptura de la legalitat,  i personatges a les portes dels jutjats i declaracions i manifestacions preocupants.

La Presidenta del Parlament diu que fa el que fa “en nom del Poble de Catalunya”.  No! si us plau, no en el meu nom!

Les compareixences als Jutjats amb alcaldes electes brandant les seves vares, que han de ser senyal d’autoritat, es pertorbant! Exercir l’autoritat que ha de ser per a tothom, en nom d’uns quants és una apropiació indeguda, perquè a més, la majoria d’ells no tenen ni la majoria per governar els seus municipis, ni per parlar en nom de tots.

L’Associació de Municipis per a la Independència agrupa municipis que estan per sota del 50% de la població de Catalunya. Encara més simptomàtic, l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, presidenta de l’Entitat, present en totes les iniciatives en nom del “poble de Catalunya”, presideix un grup municipal amb 6 regidors de 25, i parla en nom de “tots”els Catalans?. No en el meu nom, si us plau. Ni en el dels ciutadans, ni per descomptat en nom dels catalans.

Aquest petit comportament de caràcter insurreccional, no casa amb el principi de “llibertat és la llei”, amb què hem reconstruït aquest País després d’una dura Transició. Però ens  hem acostumat a gestos constants, diaris,  de menyspreu d’aquest principi…, en nom del “poble de Catalunya”. No ho facin, si us plau, No! No en el meu nom.

Poden manifestar-se, i tan que sí, ocupar els carrers, només faltaria. Quedar-s’hi si volen. Però no poden prendre una part pel tot, substituir les banderes i els símbols de tots, i considerar els mitjans de comunicació com eines de la seva causa i les Institucions com a part del seu bagatge. Els hi respectem les idees, el dret a expressar-les, a lluitar perquè siguin possibles…, és així com hem construït aquest País, però,  no ho facin en el meu nom!

Molts pensem d’un altra manera, de maneres diverses, perquè aquest és un País plural, “diverses són les parles” deia Espriu, i volem expressar-les, difondre-les i contrastar-les.

Després de declaracions del Parlament de Catalunya, forçat a votar preses de posició que fan somriure per la inutilitat de tanta solemnitat, han abandonat aquell camí i ara hem tornat a posicions anteriors, deien ja superades.

I en una demostració del que diem s’han reunit allà, amb entitats que representen el que pensen els seus membres i amb tota la pompa han creat una enèsima comissió, sempre donant tombs i retombs, ara pel referèndum.

No ens ocupin el Parlament, la casa de tots, facin política, expressin les idees, però no ho facin en el meu nom!