Records de guerra, d'Àngels Parés Corretger

Sovint llegim temes relacionats amb els camps d’extermini nazi i la terrible exterminació dels jueus empresonats dins de les tenebroses parets i recintes que segueixen en peu per poder servar la memòria en torn a les persones que van perdre vilment la vida en aquells llocs infrahumans, sempre pensem en els jueus, també els gita’ns, tota persona aliena a la fórmula de vida estrictament marcada per ments malaltisses dins de les quals no havia marge per cap cosa diferent al seu únic i maligne pensament... però mai ens hem aturat a pensar que en ells van trobar també la mor i la presó persones molt properes de la comarca? La resposta la podem trobar en les investigacions fetes per Àngels Parés Corretger publicades en el llibre “Records de guerra”. Tant mateix les xifres no poden  semblar esgarrifoses, però només un desaparegut en aquells camps o empresonat en els mateixos ja significa massa doncs eren els les persones que havien hagut de fugir en acabar la guerra al 1939, els que quedaren i foren estigmatitzats com a “rojos”   en molts casos van trobar la mort aquí mateix després de pantomimes judicials que pretenien legalitzar allò que no tènia cap legitimitat, un cop militar contra una població gens preparada per poder lluitar per els seus ideals en quan es refereix als mínims referents de defensa o fins i tot  aquells que no van participar activament en cap acte de defensa bèl·lica i només pretenien viure en pau amb els sous i per extensió amb tothom

Tot plegat la guerra civil mai tancarà nafres mentre no es demani perdó per tot quan va succeir que dissortadament va ser molt i gens de bo.

Parés ha parlat amb els descendents de molts de quan van perdre la vida física o emocional després de la batalla, moltes famílies van voler amagar amb el silenci tot el patit, com una manera d’oblit i també por, perquè encara que no ho sembli durant molts anys costava parlar en veu alta d’un temps que ressona com una pedra en caure en un profund toll d’aigua sens trobar fons.

Hem deixat enrere quaranta anys de dictadura, quaranta de democràcia, i encara els arxius resten quasi tancats amb pany de ferro colat, els morts enterrats de qualsevol manera en el mateix lloc on van deixar la vida. Potser caldran quaranta més per arribar a la pau de les emocions, mentre tant calen llibres com aquest “Records de guerra” i historiadores com l’Àngels Parés Corretger, per no perdre la memòria “Records de guerra” amb l’ajut d’ERC i la col·laboració de la Fundació Francesc Irla